Quina Barcelona volen els candidats?

Els candidats dels cinc partits de l'Ajuntament de Barcelona (CiU, PSC, PP, ICV i ERC) responen, en tres preguntes, quines s¨®n les seves propostes pels grans reptes que la capital catalana t¨¦ sobre la taula: la gesti¨® del turisme, la reducci¨® de l¡¯escletxa social que separa uns barris dels altres, i les grans obres, ara que finalment ha arrencat la reforma de la pla?a de les Gl¨°ries.

Tamb¨¦ responen dues formacions que han mostrat la seva voluntat d¡¯optar a l¡¯alcaldia. S¨®n la Candidatura d¡¯Unitat Popular (CUP) i Guanyem, la formaci¨® que lidera Ada Colau.

1. Davant el q¨¹estionament del model tur¨ªstic, quina ¨¦s la vostra aposta de gesti¨® d¡¯aquest sector? 2. L'escletxa social s¡¯eixampla a la ciutat. Qu¨¨ proposeu per reduir-la? 3. Despr¨¦s de Gl¨°ries, quina ha de ser la pr¨°xima gran obra de la ciutat?

CiU. Xavier Trias. Alcalde de Barcelona

• Turisme. Millorar-ne la gesti¨®. Com a alcalde, sempre defenso que el turisme ¨¦s una font de riquesa molt important per a Barcelona, per¨° alhora s¨®c tamb¨¦ conscient que pot generar problemes de conviv¨¨ncia. Per aix¨° cal que siguem capa?os de gestionar-lo b¨¦. Hem de fer que l¡¯¨¨xit del turisme repercuteixi en la millora del benestar i la qualitat de vida dels barcelonins i barcelonines. El turisme aporta el 12% del PIB i m¨¦s de 120.000 llocs de treball. No obstant aix¨°, pot comportar associats alguns efectes no desitjats que cal gestionar i que en cap cas han de tenir cabuda a Barcelona.
  Per aquest motiu, tenim la voluntat de convertir el consorci Turisme de Barcelona en una nova eina de gesti¨® del turisme. Els membres del seu comit¨¨ executiu ja m¡¯han manifestat la seva voluntat de treballar conjuntament amb els principals actors econ¨°mics i socials de la ciutat per afavorir un turisme c¨ªvic, sostenible i responsable.

• Escletxa social. Ocupaci¨® i habitatge. La millor manera d¡¯afrontar les desigualtats ¨¦s garantir que tothom tingui acc¨¦s al treball i a l¡¯habitatge. L¡¯habitatge ¨¦s un dels principals factors de desigualtat social que tenim a Barcelona. La construcci¨® ¨¦s nom¨¦s una de les pol¨ªtiques possibles, per aix¨° estem incidint tamb¨¦ en el parc constru?t, la rehabilitaci¨®, els pisos buits, el lloguer o la gesti¨® del s¨°l. Tamb¨¦ treballem en l¡¯ampliaci¨® del Parc P¨²blic d¡¯Habitatge de Lloguer a preu assequible en 1.000 habitatges.
  Lluitem contra l¡¯atur ajudant les persones a trobar feina i les empreses a crear llocs de treball. Impulsem programes d¡¯ocupaci¨®, com el "Barcelona crea ocupaci¨®¡± i els ¡°Bons Comprom¨ªs¡±, que s¨®n ajuts a la contractaci¨® de joves, majors de 40 anys en atur de llarga durada o persones en risc d¡¯exclusi¨®. Alguns d¡¯aquests programes els fem amb la implicaci¨® del Tercer Sector, com l¡¯atenci¨® domicili¨¤ria, la teleassist¨¨ncia, l¡¯alimentaci¨® o la lluita contra la pobresa energ¨¨tica.


• Obres. Zona Franca. Crec que el gran projecte de futur de Barcelona, per d'aqu¨ª a deu o quinze anys, ¨¦s la transformaci¨® de la zona del Morrot, que ens permetria enlla?ar el Port, la ciutat i la Zona Franca, i recuperar el costat mar de Montju?c. El projecte d¡¯ampliaci¨® de la ronda Litoral i el trasllat de la terminal ferrovi¨¤ria del Morrot a la llera del Llobregat generaran un nou espai d¡¯oportunitat per a la ciutat.
  Aquesta transformaci¨® connecta amb la que ja estem duent a terme a la Marina del Prat Vermell, que volem que sigui un nou barri dissenyat per treballar i viure alhora. Un barri que jugar¨¤ un paper molt important en la vertebraci¨® futura de la nostra ciutat, fins i tot a escala metropolitana, perqu¨¨ ens ajudar¨¤ a dinamitzar tota la zona portu¨¤ria, i millorar¨¤ la connexi¨® de la Zona Franca amb Barcelona i amb l¡¯Hospitalet de Llobregat. Farem que el passeig de la Zona Franca esdevingui un passeig urb¨¤ de Barcelona, com el Paral¡¤lel o la Diagonal.

PSC. Jaume Collboni. Candidat socialista

• Turisme. Nou model. El primer que necessitem ¨¦s tenir un model de turisme per a Barcelona. Ara no el tenim perqu¨¨ fa anys que en aquesta ciutat hem conf¨®s la gesti¨® amb el govern de la ciutat. Els barcelonins ja ens van avisar fa tres anys que amb una gesti¨® excel¡¤lent no n¡¯hi havia prou, que volen saber ¡°cap on anem¡±.
  El meu objectiu ¨¦s que el turisme estigui?al servei de la ciutat i no a la inversa, que ¨¦s el que ens demana el senyor Trias. I per fer aix¨° Barcelona disposa de moltes eines que no est¨¤ utilitzant, com ara exigir que el 100% de la taxa tur¨ªstica es quedi a la ciutat, augmentar la inversi¨® en els barris amb m¨¦s pressi¨® tur¨ªstica, regular el n¨²mero de pisos tur¨ªstics que pot assumir cada barri o districte, o marcar una estada m¨ªnima en allotjaments.
  
  


• Escletxa social. Pla econ¨°mic. Recuperar el lideratge de l¡¯Ajuntament en l¡¯¨¤mbit econ¨°mic. Tant per aconseguir un creixement inclusiu, com per crear instruments que redistribueixin els beneficis econ¨°mics, i compensar el sobrecost que comporta viure en una capital mundial com Barcelona.Tamb¨¦ en aix¨° la ciutat va a mig gas. Ens cal un pla econ¨°mic que recuperi les pol¨ªtiques d¡¯ocupaci¨® que Trias ha desmuntat, el di¨¤leg amb els actors econ¨°mics per basar el creixement en la innovaci¨®, o fer servir els 100 milions d¡¯euros anuals de super¨¤vit de l¡¯Ajuntament perqu¨¨ les fam¨ªlies puguin arribar a final de mes


• Obres. La Sagrera. Si es refereix a infraestructures, el que cal ¨¦s acabar les que ja tenim en marxa. I la seg¨¹ent ¨¦s, ¨°bviament, l¡¯estaci¨® de La Sagrera, que ha de servir per generar ocupaci¨® i teixit econ¨°mic en aquella zona, i per millorar la qualitat de vida dels ve?ns i ve?nes dels seus barris. La seva construcci¨® ampliar¨¤ l¡¯efecte econ¨°mic del 22@ a altres barris de la ciutat, permetr¨¤ recosir els districtes de Sant Mart¨ª amb els de Sant Andreu i Nou Barris (hist¨°ricament separats per les vies) i dinamitzar¨¤ tota la zona nord metropolitana.
  La gran obra pendent ¨¦s tornar a posar la nostra gent com a prioritat. Ens hem passat anys pensant en la ciutat com una entitat abstracta, i ara el que cal ¨¦s recuperar l¡¯¨¤nima de la ciutat. Cal fer que la ciutat es desperti de nou amb grans projectes de ciutat, per¨° que sempre estiguin vinculats amb les preocupacions dels barcelonins i barcelonines, no al que est¨¤ de moda.

PP. Alberto Fern¨¢ndez. President del PP a l'Ajuntament

• Turisme. Turisme de qualitat. El turisme suposa el 12% del PIB de Barcelona. Sens dubte, ¨¦s una oportunitat i no una adversitat com alguns diuen. Necessitem m¨¦s turisme per generar llocs de treball i activitat econ¨°mica, apostar per un turisme de qualitat que gasti diners en restauraci¨®, hostaleria, comer?os, taxis... Hem d'evitar aspectes contraproduents com el turisme inc¨ªvic i de borratxera fent complir les ordenances i sancions aquells que no compleixen les normes. A m¨¦s, s'han d'incrementar les inspeccions dels apartaments tur¨ªstics no regulats i altres activitats il¡¤legals que danyen la imatge de Barcelona.

• Escletxa social. M¨¦s inversions. Davant la dif¨ªcil situaci¨®, hem de promoure pol¨ªtiques socials i inversions perqu¨¨ l'Ajuntament ofereixi respostes a les persones que ho necessiten m¨¦s. Barcelona necessita m¨¦s inversi¨® per millorar els barris i la qualitat de vida dels barcelonins. La crisi econ¨°mica ha fet sorgir una nova pobresa que afecta fam¨ªlies joves a Barcelona i que agreuja o se suma a les 300.000 persones que viuen sota el llindar de la pobresa. Altres col¡¤lectius afectats s¨®n les persones grans i la inf¨¤ncia, per aix¨° calen actuacions urgents i respostes immediates i eficaces per cobrir les necessitats b¨¤siques d¡¯aquestes fam¨ªlies com l¡¯alimentaci¨®, garantir un habitatge, bonificacions i ajudes en els impostos municipals, per evitar que aquesta nova pobresa caigui en situacions d¡¯exclusi¨® social.

• Obres. La Sagrera. La Sagrera ha de ser la propera obra m¨¦s gran de la ciutat, ja que ¨¦s la transformaci¨® m¨¦s important per posar fi a la cicatriu urban¨ªstica que suposen les vies de tren al llarg de 3,5 quil¨°metres. Un projecte que canviar¨¤ tota la zona est de la ciutat amb dues grans estacions de transport per connectar-nos amb l'?rea Metropolitana, la resta del pa¨ªs i amb Europa.

ICV. Ricard Gom¨¤. President d'ICV-EUiA al Consistori

• Turisme. Creixement zero. Barcelona ha esgotat la seva capacitat de c¨¤rrega i cal aturar la l¨°gica de l¡¯increment il¡¤limitat. ?s imprescindible concentrar-se en la gesti¨® del turisme perqu¨¨ no fracturi la conviv¨¨ncia als barris, tal com estem veient a la Barceloneta, la Sagrada Fam¨ªlia, el Poble Sec... Les pol¨ªtiques de Trias han anat en direcci¨® contr¨¤ria i cal revertir-les: derogar el pla d¡¯usos de Ciutat Vella que va decretar la barra lliure hotelera, aturar la marina de luxe del Port Vell, l¡¯ordenan?a de terrasses, l¡¯obertura de comer?os en festius. Decisions preses fruit de la pressi¨® del lobby hoteler i al servei dels creueristes, no dels ve?ns i ve?nes de Barcelona.
  Hem proposat un dec¨¤leg de mesures que inclou, entre d¡¯altres, un pla de creixement zero: ni un nou allotjament tur¨ªstic m¨¦s; modificaci¨® de la taxa tur¨ªstica perqu¨¨ reverteixi en la ciutat i no en la captaci¨® de nous turistes; mesures contra la creixent precarietat laboral en el sector; recuperar l¡¯¨²s p¨²blic d¡¯espais que el govern de CiU ha cedit a l¡¯explotaci¨® tur¨ªstica: castell de Montju?c, hospital de Sant Pau...

• Escletxa social. Capgirar les inversions. Les desigualtats han crescut a Barcelona en els ¨²ltims anys, no nom¨¦s com a resultat dels impactes de la crisi, sin¨® tamb¨¦ de les pol¨ªtiques de retallades de serveis p¨²blics i prestacions impulsades pels governs de CiU. La gesti¨® de Trias n¡¯ha estat el cas m¨¦s flagrant, perqu¨¨ ha disposat d¡¯un pressupost amb capacitat inversora i ha decidit concentrar-la a reformar les avingudes del luxe: passeig de Gr¨¤cia, la part alta de la Diagonal, l¡¯entorn del Tur¨® Park, a l¡¯hora que retallava la inversi¨® en equipaments de proximitat: escoles bressol, centres de serveis socials, equipaments per a gent gran...
  Ha tancat dos exercicis comptables amb super¨¤vits milionaris mentre admetia serioses dificultats per garantir el reallotjament a les fam¨ªlies desnonades, o la creixent demanda d¡¯ajuts per pal¡¤liar la pobresa energ¨¨tica a la ciutat. En definitiva, una gesti¨® econ¨°mica profundament classista que cal capgirar per garantir que els recursos de l¡¯Ajuntament s¡¯adrecin a combatre les desigualtats, a promoure pol¨ªtiques actives d¡¯ocupaci¨® i a reduir els impactes de la crisi entre la poblaci¨® m¨¦s vulnerable.

• Obres. Superilles. La propera gran obra ha de ser un conjunt de petites obres que ajudin, precisament, a combatre les desigualtats i millorar la qualitat de vida de la gent als barris: construcci¨® d¡¯equipaments pendents, arribada de la l¨ªnia 9 a la Marina, intervencions integrals als barris m¨¦s vulnerables que van quedar frustrades amb la paralitzaci¨® de la Llei de barris, rehabilitaci¨® d¡¯habitatges, o una pol¨ªtica urban¨ªstica orientada a la reducci¨® dr¨¤stica del tr¨¤nsit privat a la ciutat, amb el desplegament de superilles, per reduir la contaminaci¨® i guanyar espai per a les persones.

ERC. Alfred Bosch. Portaveu d'ERC al Congr¨¦s

• Turisme. Descentralitzar. Barcelona t¨¦ valor i ens hem de fer valdre. La massificaci¨® i la banalitzaci¨® del turisme deteriora els barris, molesta els ve?ns i perjudica els turistes. No caben m¨¦s places tur¨ªstiques al centre de Barcelona. Necessitem descentralitzar el turisme i sobretot fer-lo compatible amb la gent que viu a Barcelona els 365 dies de l'any. La ind¨²stria tur¨ªstica barcelonina ¨¦s molt potent i ens n'alegrem, per¨° com qualsevol ind¨²stria cal limitar-ne els efectes negatius.

• Escletxa social. Ocupaci¨® i educaci¨®. Aquest ¨¦s el repte m¨¦s important que tenim en la propera legislatura. La desigualtat que ha crescut a la ciutat els ¨²ltims anys s'ha de reduir amb l'objectiu d'eliminar-la a mitj¨¤ termini. La clau en aquest punt ¨¦s aconseguir generar m¨¦s feina i que es generi en els diferents sectors econ¨°mics perqu¨¨ qualsevol perfil d'aturat pugui tenir possibilitats reals d'inserci¨® laboral. Per ¨²ltim i a m¨¦s llarg termini plantegem l'educaci¨® com el principal eix vertebrador de la igualtat entre la ciutadania en un futur. Preparar els nostres nens i joves perqu¨¨ el que compti siguin les capacitats de cadasc¨² i no la fam¨ªlia o el barri on es neix ni el nivell socioecon¨°mic de la fam¨ªlia. I potenciar molt la formaci¨® professional.

• Obres. Rehabilitaci¨® i L9. Apostem per les rehabilitacions d'edificis i per l'adequaci¨® d'espais i carrers de tots els barris de la ciutat. Per¨° hi ha algunes grans obres que s'haurien d'acabar; la l¨ªnia 9 del metro, l¡¯estaci¨® de La Sagrera i el Campus Bes¨°s. En totes cal col¡¤laborar amb altres administracions, tot i que la ciutat hi t¨¦ un paper central. Mirarem de posar-nos d'acord per ajudar a rendibilitzar els milions d'euros que ara mateix ja s'hi han invertit i tancar aquestes operacions vitals.

Guanyem. Ada Colau. Portaveu de Guanyem

• Turisme. Redistribuir beneficis. A Barcelona, la sobreexplotaci¨® tur¨ªstica est¨¤ sacsejant la vida dels ve?ns: augment dels preus, destrucci¨® del teixit social i econ¨°mic (substituci¨® de comer? d'¨²s quotidi¨¤ per establiments especialitzats en el sector tur¨ªstic), expulsi¨® d'habitants, tematitzaci¨® i banalitzaci¨® del paisatge urb¨¤.
  Proposem mesures fiscals redistributives dels beneficis econ¨°mics (repercutir en la ciutadania els beneficis de la taxa tur¨ªstica), i condicions dignes per a qui treballa en el sector; cens real d'apartaments tur¨ªstics per saber qui en concentra la gesti¨® i sota quins interessos; morat¨°ria cautelar d'apartaments i hotels, sobretot als barris on la situaci¨® ¨¦s m¨¦s insostenible; mesures contra la despoblaci¨® d'alguns barris (incentivar el petit i mitj¨¤ comer?, aix¨ª com les cooperatives), a trav¨¦s de plans d'¨²s amb visi¨® estrat¨¨gica i de llarg termini; i evitar la concentraci¨® de poder a trav¨¦s d¡¯adjudicacions municipals.

• Escletxa social. Renda M¨ªnima. Totes les persones hem de tenir les mateixes oportunitats, drets i deures.
  Proposem garantir una renda m¨ªnima, similar a la que es va plantejar al Parlament de Catalunya a trav¨¦s d¡¯una ILP i que est¨¤ bloquejada, pendent de ser debatuda des de fa mesos. Tamb¨¦ volem un canvi important en els mecanismes actuals dels serveis socials i buscar f¨®rmules que s¡¯adeq¨¹in a les necessitats de la ciutadania, potenciar els drets, deures i formes d¡¯autoorganitzaci¨®. Calen mesures reals que garanteixin sanitat, educaci¨®, alimentaci¨®, habitatge per a tothom, aix¨ª com lluitar contra la pobresa energ¨¨tica que existeix avui a moltes fam¨ªlies amb problemes per pagar aigua, electricitat i gas. Les persones sense recursos han de disposar d¡¯ajudes per accedir al transport p¨²blic. Tothom es mereix una vida digna.

• Obres. Centrar-se en els barris. No volem pensar que les grans obres passen sempre per reorganitzar urban¨ªsticament grans espais de la ciutat, o refer-los poc despr¨¦s d¡¯haver-los constru?t. Creiem que dotar tots els barris d¡¯assist¨¨ncia sanit¨¤ria p¨²blica i atenci¨® d¡¯urg¨¨ncies 24 hores, millorar les infraestructures p¨²bliques, oferir un ensenyament p¨²blic de qualitat a tots els barris, sense distincions, disposar d¡¯habitatge p¨²blic garantit i ampliar l¡¯oferta d¡¯escoles bressol ¨¦s una gran obra pertinent i una millora per a les persones que vivim en aquesta ciutat. I necess¨¤ria.

CUP. Encara no han escollit candidat

• Turisme. Reduir llic¨¨ncies. Regular i reduir places hoteleres i llic¨¨ncies de bars, restaurants i terrasses; redistribuir-les per la ciutat per evitar la massificaci¨®, el monocultiu de l¡¯espai p¨²blic i problemes de conviv¨¨ncia ve?nal. ?s prioritari desconcentrar la massificaci¨® del turisme i generar un model no basat en la folkloritzaci¨® del patrimoni hist¨°ric i cultural, com si la ciutat fos un parc tem¨¤tic. L¡¯estrat¨¨gia econ¨°mica de Barcelona ha de ser sobre la base que la ciutat ¨¦s per viure-hi i, per tant, ha de ser decidida entre totes, i no un lloc on les grans cadenes hoteleres vinguin a fer-hi negoci malgrat el ve?nat.

• Escletxa social. Municipalitzar. Municipalitzar la gesti¨® de l¡¯aigua per garantir un acc¨¦s universal, aix¨ª com altres serveis p¨²blics de primera necessitat que han estat privatitzats, com el transport, i impedir talls de subministrament de gas i electricitat. Obligar a posar en circulaci¨® els m¨¦s de 100.000 habitatges buits de la ciutat per a fam¨ªlies, joves i persones que hagin perdut o no puguin accedir a una llar, i alhora impedir cap nou desnonament. D'altra banda, desenvolupar dins dels marges una fiscalitat progressiva, que penalitzi l¡¯especulaci¨® amb l¡¯habitatge, i que permeti treballar en l¡¯aplicaci¨® d¡¯una renda m¨ªnima garantida i el desenvolupament d¡¯una renda b¨¤sica universal que elimini de facto la pobresa per ra¨® econ¨°mica.

• Obres. Participaci¨®. S¡¯ha d¡¯invertir en benestar refor?ant la cohesi¨® social i desenvolupar ¨²nicament obres necess¨¤ries per al ve?nat i decidides de forma participativa. En cap cas obres com les grans infraestructures constru?des les ¨²ltimes d¨¨cades i orientades al benefici i a les necessitats de grans empreses de la construcci¨®, el turisme o l'automoci¨®, de les quals els ve?ns nom¨¦s en surten perjudicats. Gl¨°ries, l'AVE a La Sagrera, les rondes, el F¨°rum, el 22@, aix¨ª com altres grans plans urban¨ªstics han servit per especular amb el valor del s¨°l. Unes grans obres que amb l¡¯argument de servir als interessos de la ciutat han menystingut la quotidianitat del ve?nat, el petit comer? i el teixit social dels barris. Els processos de gentrificaci¨® que hi ha hagut al Poblenou, Ciutat Vella, Raval, Barceloneta, Bon Pastor, Vallcarca, les Corts i el nucli antic de Sarri¨¤ en s¨®n exemples.