L¡¯aleph de la fam

La fam ¨¦s una cosa tan b¨¨stia que, pura defensa, no deixa de ser menjar-se a si mateix. Aquesta pand¨¨mia que cada cinc segons li lleva la vida a un nen menor de 10 anys o que nom¨¦s avui mateix s'emportar¨¤ de manera directa o indirecta 25.000 persones (m¨¦s que l'ebola, la sida i la mal¨¤ria juntes) era l'¨²nica ombra perenne que el cronista argent¨ª Mart¨ªn Caparr¨®s s'anava trobant al llarg dels seus reportatges sobre migracions, guerres¡­ La impossibilitat d'aconseguir menjar. No podia, doncs, ajornar-ho m¨¦s. I aqu¨ª, despr¨¦s de cinc anys de feina, va n¨¦ixer El hambre (Anagrama), sorgit d'aquesta necessitat del gran periodisme d'escriure per entendre i amb la idea ¡°delirant i est¨²pida¡±, diu l'autor, d'abastar un tema ¡°del qual tots sabem m¨¦s o menys i que sol arrossegar aquest aire de clix¨¦ de criaturada benintencionada quan s'aborda¡±.

Diu Caparr¨®s (Buenos Aires, 1957) que l'afany omn¨ªvor per saber de tot el que envolta el fenomen de la fam potser li hi ha fet construir una esp¨¨cie d'aleph, calidoscopi infinit des del qual es pot seguir la gent que passa gana fins a qui especula amb abundosos beneficis que en treu, passant pels que treballen prec¨¤riament i molt per tan sols pal¡¤liar-la. En qualsevol cas, ¨¦s un passeig cartesi¨¤ de m¨¦s de 600 p¨¤gines en el qual, per evitar ¡°la pornografia de la mis¨¨ria¡± si nom¨¦s es limitava a explicar els esquin?alls de vida dels necessitats o el ¡°totxo il¡¤legible¡± si tradu?a els ingents informes, ha optat per una barreja entre l'assaig i la cr¨°nica. Amb aquesta idea, cada cap¨ªtol transcorre en un lloc del m¨®n que il¡¤lustra un aspecte del problema, intercalats per una hist¨°ria de la gana fins als nostres dies.

Tot va comen?ar per a l'autor d'El interior, Una luna o Contra el cambio i Un hiperviaje al apocalipsis clim¨¢tico quan una jove mare d'un poblet al mig del no-res de N¨ªger li va respondre que el que li demanaria a un mag seria una vaca per poder tenir llet i fer bunyols i aix¨ª menjar i guanyar-se alguna cosa per comprar m¨¦s menjar. Quan Caparr¨®s va insistir que al mag li podia demanar qualsevol cosa, li va respondre: ¡°Segur? Doncs dues vaques¡±. ¡°Aqu¨ª em va venir la bufetada: l'horitz¨® del desig m¨¦s gran limitat per la mis¨¨ria de la fam¡±, resumeix avui el periodista. N¨ªger li servia com a exemple de la suposada ¡°fam estructural¡±, inevitable (terreny ¨¤rid i inculte; sequeres c¨ªcliques¡­). ¡°Per¨° aix¨° t¨¦ sentit fins que saps que el pa¨ªs ¨¦s el segon productor d'urani del m¨®n, que exploten els xinesos, que no deixen res aqu¨ª, esclar¡±. A N¨ªger, la gent necessita el 70% del seu sou per menjar, apunta Caparr¨®s en el seu afany de convertir les xifres en coneixement.

Si l'?ndia serveix a l'autor per denunciar el model clarament en desenvolupament, sense fams, per¨° que mant¨¦ bona part d'una poblaci¨® desnodrida (250 milions de persones) de manera end¨¨mica generaci¨® a generaci¨®, i Sudan del Sud com a paradigma dels estralls que genera un conflicte armat infinit, Bangla Desh ¨¦s especialment feridor perqu¨¨ ¨¦s la gana ¡°utilitzada com a instrument per fer funcionar l'economia: ¨¦s el segon exportador mundial de teixits, gr¨¤cies a dones que treballen 12 hores sis dies a la setmana cobrant 200 euros al mes; sense aquesta amena?a de la gana aix¨° no seria possible¡±.?Es aqu¨ª on Amena li explicar¨¤ a Caparr¨®s, si no l'hi diu a ning¨², el seu "secret", parlant molt fluixet: a vegades, posa a bullir aigua i hi afegeix alguna cosa, una pedra, una branca, quan els nanos no miren. "Llavors veuen que estic cuinant alguna cosa i jo els dic que encara trigar¨¤, que dormin una estoneta, que despr¨¦s els despertar¨¦. I llavors dormen m¨¦s tranquils".

La parada als EUA tamb¨¦ va permetre una trista carambola: la visita al Chicago Mercantile Exchange (la borsa que decideix el preu dels aliments al m¨®n, especulaci¨® financera que va aconseguir la seva ¨²ltima fita el 2008 amb la crisi de producci¨® de grans), i a un dels pobles amb m¨¦s percentatge d'obesos (un 37%, poc m¨¦s que la mitjana nacional). ¡°Els grassos s¨®n els malnodrits dels pa?sos rics: els seus cossos descontrolats ho estan pel menjar escombraries, que consumeixen perqu¨¨ ¨¦s val poc¡±. Als EUA hi ha, fixa Caparr¨®s, uns 50 milions de persones en ¡°inseguretat aliment¨¤ria¡±: no saben on menjaran cada dia, cosa que tamisen entitats privades de benefic¨¨ncia per¨° m¨¦s organismes p¨²blics, generant aquest ¡°assistencialisme clientelar¡± que l'autor tamb¨¦ va trobar en la seva Argentina natal, on va visitar un dels grans abocadors de Buenos Aires, amb gent alimentant-se de productes (fins i tot encara congelats) all¨¤ tirats (el 30% del menjar que es compra en un supermercat a Espanya es llen?a; i d'aquest 30%, la meitat sense consumir).

Caparr¨®s tanca el seu periple per la mis¨¨ria aliment¨¤ria (saldada amb prop d'un centenar de testimonis) a Madagascar, que considera paradigma de la gana del futur: grans empreses i Estats adquirint immenses extensions de terres de cultiu, els fruits de les quals es porten directament als seus pa?sos, restant-ho dels mateixos llocs naturals on, paradoxalment, necessiten el menjar. Aqu¨ª, el camperol paga el quilo d'arr¨°s pr¨¤cticament al mateix preu que els executius de Chicago¡­

Fill de psiquiatre i psicoanalista comunista i periodista que va arrencar en la secci¨® policial del diari Noticias el 1973 sota les ordres del combatiu Rodolfo Walsh, Caparr¨®s es pregunta al llarg del llibre ¡°Com dimonis aconseguim viure sabent que passen aquestes coses?¡±. Ell, que defineix la fam com ¡°la met¨¤fora m¨¦s violenta de la desigualtat en la qual vivim i tolerem viure¡±, ho t¨¦ clar: ¡°No s¨®c neutral; amb aquest tema crec que deixo clar que vull pringar-me; el llibre no deixa de ser un pamflet¡­ ob¨¨s¡±, es permet com a ¨²nica concessi¨® a l'humor.

En la seva opini¨®, l'¨²nica soluci¨® per a una tremenda injust¨ªcia (viuen al m¨®n 7.000 milions de persones i es produeix menjar per a m¨¦s de 12.000 milions) ¨¦s ¡°clarament pol¨ªtica: s'ha d'implantar una forma moral de l'economia que redistribueixi la riquesa i despr¨¦s trobar la f¨®rmula pol¨ªtica que permeti aquesta economia moral¡±. T¨¦ clar que l'argument (capitalista) d'implantar m¨¦s desenvolupament no garanteix la desaparici¨® de la fam, ¡°s'estiren les desigualtats, com demostra l'?ndia¡±, i que les religions fixen aquesta situaci¨® aliment¨¤ria: ¡°D¨¦u interv¨¦ nom¨¦s per justificar aquestes coses; ja ho deia Teresa de Calcuta: ¡®Hi ha una cosa molt bella en veure els pobres acceptar la seva sort, sofrir-la com la passi¨® de Jesucrist¡¯¡±.

Durant l'elaboraci¨® d'aquest article, un parell d'hores, han mort unes 86 persones per fam.