Llengua i empresa

Ens ataca un cop m¨¦s la Direcci¨® General de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica amb una campanya de conscienciaci¨® per a l'¨²s de la llengua, aquesta vegada (en¨¨sima?) en el m¨®n de l'empresa, a fi que el sector privat s'adoni, entengui finalment la import¨¤ncia de fer servir la llengua catalana en la seva activitat. Una cosa que a Catalunya hauria de ser ¨°bvia sembla que s'ha d'explicar a base de tr¨ªptics en policromia i bones intencions, un cop constatat l'efecte bumerang pervers de la pol¨ªtica sancionadora i de les famoses multes ling¨¹¨ªstiques. Ara sembla que torna a ser millor anar amb el lliri a la m¨¤.

Per¨° iniciatives d'aquesta ¨ªndole demostren que seguim ancorats en codis pret¨¨rits, molt propis dels anys vuitanta, quan una campanya com la de la Norma ho va petar fins i tot abans que existissin els mitjans de comunicaci¨® p¨²blics nom¨¦s en llengua catalana i encara recordem esl¨°gans d'un ganxo indiscutible, com aquell ?El catal¨¤, cosa de tots?. D'aleshores en?¨¤, l'efecte de les campanyes similars promogudes per la DGPL ha estat m¨¦s aviat modest (o est¨¨ril), fins al punt d'aixecar cr¨ªtiques i, en alguns casos, tamb¨¦ aversi¨® confessa (us recordeu d'aquella odontomascota?). Les estrat¨¨gies que funcionaven fa trenta anys no tenen per qu¨¨ anar b¨¦ ara.

Des de la Norma, l'efecte de les campanyes ling¨¹¨ªstiques ha estat m¨¦s aviat modest (o est¨¨ril)

Al m¨®n dels negocis, avesat a les coses clares, se li ha de parlar de tu a tu, de volum de negoci, de nombre de consumidors, de balan?os i de relacions cost-benefici. I se l'ha de sacsejar agafant-lo per les solapes i dir-li: ?Per¨° que no ho veus?!?. Deixem-nos de tr¨ªptics amb bones paraules i portem la llengua al seu terreny muntant una senyora fira de mostres dedicada al catal¨¤. Aix¨° el m¨®n dels negocis ho entendr¨¤ de seguida. ?No diuen que hi tenim la m¨¤ trencada, a fer fires, i que som un dels destins preferits per al turisme de negocis? ?No hem estat el centre del m¨®n tecnol¨°gic amb el Mobile World Congress? Enriu-te'n de l'Aliment¨¤ria i el Sal¨® del Manga.

Part de la feina, de fet, ja est¨¤ feta, ja existeix. Disposem d'un bon nombre de petits esdeveniments que ja tenen la llengua com a eix central, per¨° ¨¦s clar, de forma sectorial i dispersa, i de la mateixa manera que som capa?os de muntar un aplec del cargol, doncs tamb¨¦ tenim tra?a a fer una fira de la joguina. Per¨° cal canviar de din¨¤mica, aix¨° ¨¦s petit, entranyable, assertiu per¨° inefica?. La Setmana del Llibre en Catal¨¤, la Festa per al Joc i la Joguina, la Mostra de Revistes en Catal¨¤, el De Tot Cat (la fira de productes etiquetats en catal¨¤), etc., s¨®n fires que ja existeixen, i nom¨¦s caldria fer-les coincidir en l'espai i en el temps per donar un volum fenomenal a la proposta.

. Deixem-nos de tr¨ªptics amb bones paraules i portem la llengua al terreny de les empreses

Per¨° de coses se'n poden fer m¨¦s, se n'han de fer m¨¦s si l'objectiu ¨¦s mostrar el pes que una llengua t¨¦ en un mercat. Tot un pavell¨® podria estar dedicat a la canalla. Com passa al Sal¨® de la Inf¨¤ncia, on hi ha tot espai enorme amb tirolines, inflables i pistes de minib¨¤squet patrocinats per colacaos i nesq¨¹ics, es podria fer el mateix, per¨° amb empreses que etiquetin en catal¨¤. M¨¦s coses: un espai a imatge de la Setmana del Llibre per¨° dedicat al disc en catal¨¤, i si ens estirem una mica, amb actuacions en directe. Un petit cinema, amb cadires plegables si es vol, amb una programaci¨® de pel¡¤l¨ªcules doblades o subtitulades al catal¨¤. Un espai professional, on empreses dedicades a l'assessorament ling¨¹¨ªstic poguessin donar a con¨¨ixer els seus serveis. Una zona institucional, ¨¦s clar, amb informaci¨® dels cursos del Consorci, i del programa de parelles ling¨¹¨ªstiques, amb un espai per fer-hi parelles. Estands per a les institucions acad¨¨miques, com ara l'IEC, el Termcat i les universitats. Lleng¨¹es convidades, flamenc, fri¨¹l¨¤, basc, cors. I els mitjans de comunicaci¨®? Nom¨¦s faltaria. Els diaris en catal¨¤ podrien portar-hi les seves firmes m¨¦s importants per atansar-se al lector i aplegar subscriptors. Les r¨¤dios, amb els mitjans per fer des d'all¨¤ alguns dels seus espais en directe. I tot plegat amb un programa de confer¨¨ncies, taules rodones, lectures p¨²bliques, concursos de dictats, campionats de Scrabble (M¨¤rius Serra i Pau Vidal, vetats) i ja no s¨¦ quantes coses m¨¦s. M'ha sortit un par¨¤graf llargu¨ªssim.

Seria una festassa de por. Amb l'impacte medi¨¤tic del congr¨¦s dels m¨°bils ja em conformaria. Per¨° la clau seria l'endem¨¤. ?s el que fa sempre el m¨®n dels negocis: fer balan? del nombre d'expositors, de gent que ha visitat la fira, de productes adquirits, en definitiva, d'impacte econ¨°mic sobre l'economia real. A Esade en prendrien nota. I llen?arien el tr¨ªptic.