Serrat, 50 anys en 10 objectes

El 18 de febrer de 1965, un jove del Poble-sec barcelon¨ª cantava per primera vegada en p¨²blic. En aquella ¨¨poca Salvador Escamilla presentava a diari i en directe el seu popular Radioscope?des de l¡¯estudi Toresky de R¨¤dio Barcelona. Aquell mat¨ª el p¨²blic que omplia l¡¯estudi va assistir als primers balbucejos musicals d¡¯un nervi¨®s Joan Manuel Serrat que, a m¨¦s, cantava les seves pr¨°pies can?ons i en catal¨¤, dues coses encara poc habituals a l¡¯¨¨poca.

La primera can?¨® que va sonar per les ones radiof¨°niques catalanes va ser Una guitarra. En poques setmanes Serrat era adm¨¨s, previ examen, en Els Setze Jutges, gravava el seu primer disc per a Edigsa i, despr¨¦s d¡¯actuar diverses vegades m¨¦s a Radioscope, oferia el seu primer concert p¨²blic a Esplugues de Llobregat, al costat de dos jutges m¨¦s.

La resta ja ¨¦s hist¨°ria: 50 anys de can?ons en els quals el Noi del Poble-sec (aix¨ª li deien en els seus inicis) ha esdevingut El S¨ªmbolo, i ha assolit tots els cims possibles en el m¨®n de la can?¨®, tant aqu¨ª com a l¡¯Am¨¨rica Llatina. S¨®n 50 anys en qu¨¨ aquestes can?ons s¡¯han barrejat amb tot tipus de viv¨¨ncies: comprom¨ªs personal i comprom¨ªs social, esport i poesia, premis professionals i guardons acad¨¨mics¡­

Totes aquestes viv¨¨ncies s¨®n les que recull l¡¯exposici¨® Serrat, 50 anys de can?ons, que romandr¨¤ oberta a partir de dimarts que ve, 2 de juny, fins al 13 de setembre al centre Arts Santa M¨°nica de Barcelona.

Una mostra que planteja un recorregut tant visual com sonor a trav¨¦s d¡¯aquest mig segle d¡¯activitat i que es completar¨¤ amb l¡¯oferta Cantem Serrat, on tant professionals com aficionats podran cantar les seves can?ons en l¡¯escenari original utilitzat en la gira mundial Tarres/Serrat de 2000.

No ser¨¤ aquesta l¡¯¨²nica pres¨¨ncia serratiana a l¡¯estiu catal¨¤: del 4 al 8 de juliol actuar¨¤ al festival Grec de Barcelona. El 24 ho far¨¤ al Camp de Mart de Tarragona; el 25, als jardins del Castell de Peralada, i, ja al setembre, a Sant Cugat del Vall¨¨s (11 i 12) i Manresa (13) abans de retornar a l¡¯Am¨¨rica llatina per una nova gira que s¡¯allargar¨¤ fins als volts de Nadal.

Amb un Serrat ja totalment recuperat de la seva afecci¨® lar¨ªngia, que l¡¯oblig¨¤ a suspendre diversos concerts fa uns dies, se li ha proposat mesclar imatges i records amb sentiments i sensacions. A trav¨¦s de deu objectes que formen part de l¡¯exposici¨® barcelonina, Serrat recorre aquests records i viv¨¨ncies mostrant alguna de les moltes cares que conformen el calidoscopi de la seva vasta personalitat tant ¨ªntima com professional.

La primera guitarra (Regal del pare; restaurada)

La guitarra ha estat un c¨°mplice molt important al llarg de tota la meva vida. Per a mi la guitarra ¨¦s un transmissor de sentiments i de sensacions, ¨¦s l¡¯instrument musical que em permet exterioritzar aquests sentiments i aquestes sensacions.

La forma en qu¨¨ aquesta guitarra va apar¨¨ixer en la meva vida diu molt del m¨®n que m¡¯envoltava llavors. Me la va regalar el meu pare, el 1959. El meu pare era un lampista, i a un lampista no se li pressuposava una sensibilitat especial vers aquestes coses, per¨° realment va ser una persona capa? d¡¯adonar-se del b¨¦ que li podia fer al seu fill aquell instrument, de la il¡¤lusi¨® que li feia.

No tinc ni idea de per qu¨¨ volia tocar la guitarra. El que s¨ª que s¨¦ ¨¦s que necessitava trobar una forma d¡¯expressi¨®, i la guitarra era, en aquell moment, la forma m¨¦s senzilla. Abans de la guitarra m¡¯havia introdu?t en el m¨®n de l¡¯harm¨°nica. L¡¯harm¨°nica, d¡¯alguna manera, canta; la guitarra acompanya el cant, per aix¨° vaig canviar.

Un amic meu tenia una guitarra, i amb ella vaig aprendre a tocar les primeres notes. De la mateixa manera que disciplin¨¤riament no he trobat mai la forma o el m¨¨tode per aprofundir en la meva capacitat d¡¯instrumentista, sempre he tingut la necessitat que aquest instrument m¡¯acompany¨¦s, estigu¨¦s al meu costat. Sempre he compost amb l¡¯ajuda de la guitarra, no toco cap altre instrument.

Partitura original de ¡®Can?¨® de matinada¡¯ (Publicada el 1966)

Va ser la primera can?¨® cantada en catal¨¤ que va arribar al n¨²mero 1 en les llistes estatals. Aquesta va ser la can?¨® que va canviar la meva situaci¨® en el panorama de la m¨²sica a Catalunya i la que em va permetre comen?ar a donar senyals de vida a la resta d¡¯Espanya.

Llavors era molt dif¨ªcil arribar a les llistes. En realitat, sempre ho ha estat, per¨° ara aix¨° ¨¦s molt m¨¦s complicat pel tipus de m¨²sica que s¡¯ha posat en l¡¯aparador: un tipus de can?¨® normalment anglosaxona i que, casualment, s¨®n ¨¨xit el mateix dia a Bombai i a Sevilla, a Estocolm i a Kuala Lumpur, la qual cosa posa sota sospita el que podria ser la curiositat de la gent. Sembla que les coses vinguin ja servides com en aquestes m¨¤quines que hi ha en les barres dels restaurants japonesos.

Can?¨® de matinada no ¨¦s una can?¨® de construcci¨® convencional, ¨¦s una mica de peu trencat. Les raons que em van portar a escriure-la tenen molt a veure amb una hist¨°ria barrejada de m¨®n r¨²stic, rural, i m¨®n urb¨¤ que, per situacions de treball i d¡¯esperit agrari, vaig viure en una etapa de la meva vida.

Disc d¡¯or per l¡¯elap¨¦ ¡®Mediterr¨¢neo¡¯ (Primer disc d¡¯or per vendes atorgat a l¡¯Estat el 1972)

No sabia que va ser el primer! Al seu moment segur que ho mesuraria, no ho recordo, d¡¯una manera bastant pragm¨¤tica. Abans, les vendes que necessitaves perqu¨¨ et donessin un disc d¡¯or eren realment altes, en aquests moments crec que amb 10.000 discos ja t¡¯ho donen. Les xifres ja no s¨®n gens importants.

Mediterr¨¢neo va ser el resultat de la conjunci¨® de molts elements. ?s una can?¨® que segueix molt viva, i cada vegada que la toco el p¨²blic se sent molt reflectit en ella. ?s una can?¨® que sempre juga de local...

Quan acabes d¡¯escriure una can?¨® mai saps que passar¨¤ amb ella. Pel cap alt, pots adonar-te que t¨¦ un cert atractiu, que pot arribar a funcionar b¨¦, per¨° despr¨¦s fan el seu cam¨ª. Hi ha can?ons meves que mai vaig pensar que podrien arribar a ser grans ¨¨xits. Altres vegades, en canvi, t¡¯adones de seguida que poden ser extraordin¨¤riament emotives per a la gent. Aquest va ser el cas de Pueblo blanco: mentre l¡¯escrivia em vaig adonar que era una can?¨® que podria transmetre molta emoci¨®. En altres casos, m¡¯ha sorpr¨¨s la forma en qu¨¨ algunes can?ons han arribat a instal¡¤lar-se en la gent.

Les can?ons sempre han de trobar els seus propis camins, els m¨¦s adequats per instal¡¤lar-se en la pell de la gent. I s¨®n camins desconeguts, absolutament impredictibles, i est¨¤ molt b¨¦ que sigui aix¨ª. Ja existeixen massa m¨¨todes predictibles per fer les coses amb total certesa i ¨¦s millor que en aix¨° de la can?¨® no sigui aix¨ª.

Tamboret del Bocaccio (Present en tots els seus concerts; regal d¡¯Oriol Reg¨¤s, fundador del Bocaccio)

Com passava tantes hores en aquells tamborets li vaig demanar un per endur-me¡¯l de gira. ?s un objecte que em porta records de molts amics i d¡¯un temps que per a mi va ser fant¨¤stic. Aquest tamboret est¨¤ amb mi des del 1970 i sempre ho ha estat, ens som molt fidels.

Per a mi no ¨¦s un fetitxe o un talism¨¤, no crec en aquestes coses. No s¨®c un home cabulero, com diuen els argentins, el que passa ¨¦s que ho necessito a l¡¯escenari i em d¨®na molt joc. En realitat, mantenim una relaci¨® molt ¨ªntima.

M¨¤quina d¡¯escriure port¨¤til (L¡¯ha acompanyat en els seus viatges; amb ella ha escrit moltes de les can?ons m¨¦s populars)

Tinc una lletra molt poc clara, una lletra amb la qual no em sento a gust. No entenia els meus propis escrits i, a m¨¦s, m¡¯agradava veure les lletres de les can?ons clares i netes i no ho estaven. Per aix¨° m¡¯emportava una m¨¤quina d¡¯escriure en tots els meus viatges, com aquesta Underwood negra. Portar-la representava una feinada tremenda, per¨° em compensava. Com normalment escric molt lent, tampoc passava res si m¡¯equivocava en alguna cosa i havia de ratllar-ho, simplement canviava el full i tornava a comen?ar.

Posteriorment, l¡¯ordinador ha estat per a mi el gran substitut de la m¨¤quina d¡¯escriure. El Word ¨¦s un dels invents m¨¦s meravellosos que existeixen. En realitat tot l¡¯ordinador ¨¦s un invent meravell¨®s: jo porto la meva gravadora, el meu programa de m¨²sica... Em facilita fer qualsevol cosa, per¨°, al mateix temps, sempre estic acollonit que no li passi res perqu¨¨ m¡¯oblido de fer les c¨°pies pertinents. Ara que hi penso: fa bastant que no faig una c¨°pia de seguretat...

Torxa ol¨ªmpica de 1992 (Va portar-la per terres de Tarragona)

La torxa ol¨ªmpica va ser molt simb¨°lica pel que va representar per a l¡¯esportista frustrat que tots portem dins, uns m¨¦s que uns altres. Els Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona van ser un mes realment fant¨¤stic en el qual des de primera hora del mat¨ª fins a ¨²ltima de la nit anava de la Vall d¡¯Hebron a Montju?c passant per on fos, seguint absolutament tots els esdeveniments esportius que es produ?en. M¡¯ho vaig passar molt b¨¦.

S¨®c una persona a qui li agrada molt l¡¯esport. He viscut campionats del m¨®n de futbol i de b¨¤squet, Jocs Ol¨ªmpics, he seguit el Tour de Fran?a fins i tot com a comentarista de la SER... El 1992 va ser molt maco portar la torxa ol¨ªmpica. Em va tocar per la zona de Sant Carles de la R¨¤pita i era molt bonic veure l¡¯entusiasme de la gent, la il¡¤lusi¨® col¡¤lectiva... El dia que Samaranch va dir all¨° de ¡°¨¤ la ville de Barcelone¡± podies veure la gent pel carrer amb una complicitat com jo mai he tornat a veure a la meva ciutat.

Birret (De la investidura com a doctor ¡®honoris causa¡¯ per la Universitat Complutense de Madrid, mar? de 2006)

He viscut el reconeixement del m¨®n acad¨¨mic amb gratitud. Que el m¨®n universitari baixi al carrer ¨¦s una de les coses m¨¦s saludables que poden passar. ?s un m¨®n que podria tenir, i de fet ha tingut, moltes connotacions sovint molt allunyades del carrer, sobretot la seva part m¨¦s pomposa. En aquest context, que al m¨®n acad¨¨mic se li ocorri donar-li a la can?¨® popular l¡¯espai que, al meu entendre, hauria de tenir, em sembla un acte molt saludable. Independentment que ho facin en la meva persona. En parlar d¡¯aquest acostament no em refereixo solament al meu, sin¨® a una quantitat d¡¯activitats que, en molts casos, m¨¦s que amb un m¨®n intel¡¤lectual, tenen a veure amb un m¨®n art¨ªstic o fins i tot diria artesanal.

Llibres de Pablo Neruda (Regalats i dedicats pel premi Nobel el 1970)

El dia que vaig con¨¨ixer Pablo Neruda va ser molt gratificant perqu¨¨ van passar coses molt boniques. Vam estar molt temps junts, vaig arribar al mat¨ª, vam xerrar molt, vam anar a menjar, vam tornar, vam seguir xerrant, vam prendre caf¨¨ i era ja bastant tard quan vaig sortir de la casa d¡¯Isla Negra. Recordo que, en sortir, la persona que m¡¯acompanyava, el ministre de Cultura de Xile M¨¢ximo Pacheco, em va dir: ¡°Has aconseguit una cosa extraordin¨¤ria, que Pablo Neruda no dormi la migdiada¡±.

Tota la conversa, com algunes que he tingut en la meva vida, va ser altament estimulant i enriquidora. Era la veu d¡¯un home que estimava Espanya d¡¯una manera molt especial. Era l¡¯¨¨poca en qu¨¨ jo estava fent el disc sobre Miguel Hern¨¢ndez i va ser la figura d¡¯Hern¨¢ndez la que va ocupar gran part de la nostra conversa. Hern¨¢ndez i Neruda van ser molt amics. Diria que Neruda va ser, a l¡¯entendre d¡¯alguns amics d¡¯altres ¨¨poques d¡¯Hern¨¢ndez, l¡¯home que va guiar la conversi¨® pol¨ªtica d¡¯Hern¨¢ndez i el va arrencar del catolicisme per portar-lo cap a uns plantejaments m¨¦s socials.

La trobada amb Neruda va ser una de les coses maques de la meva relaci¨® amb la poesia, per¨° la poesia m¡¯ha deixat moltes altres coses boniques fins i tot de gent personalment desconeguda. Sempre he tractat de separar el poeta de l¡¯home, crec que ¨¦s saludable i, al final, se surt guanyant, per¨° no sempre ¨¦s possible. Hern¨¢ndez deia que els poetes viuen de poeta i, d¡¯alguna manera, no li faltava ra¨®.

Jo vaig arribar a la poesia per un amic meu quan estava treballant al Centre Pirinenc de Biologia Experimental a Jaca. Es deia Joan Puigdef¨¤bregas i tenia una n¨°via a Barcelona a la qual baixava a veure sovint. En aquestes anades i vingudes sempre pujava llibres, i entre els que pujava hi havia molta poesia. Despr¨¦s, una de les coses que m¨¦s em van influir va ser una col¡¤lecci¨® de poesia que va treure l¡¯editorial Losada: eren uns llibres blancs amb una s¨¨rie de poetes tant espanyols de l¡¯avantguerra com llatinoamericans. Em vaig convertir en un assidu cercador i comprador dels llibres d¡¯aquesta col¡¤lecci¨®, els buscava cada vegada que sortien amb afany gaireb¨¦ de col¡¤leccionista.

En la poesia vaig descobrir un m¨®n que lligava molt b¨¦ amb el m¨®n de la can?¨® encara que, aix¨° s¨ª, s¨®n coses diferents. Escriure can?ons, encara que tingui a veure amb la poesia, ¨¦s alguna cosa molt diferent. ?s la mateixa difer¨¨ncia que existeix respecte al m¨®n de la m¨²sica vista globalment. Penso que per escriure una can?¨® has de trobar un tipus molt determinat de m¨²sica i un tipus molt determinat de textos que es complementin.

No existeix un Serrat poeta, ent¨¨s com a persona que escriu poesia. ?s clar que guardo poesia escrita, per¨° no tinc cap pretensi¨® de publicar un llibre de poesia, ho tinc molt clar. Tampoc en tinc molta. Ara com ara, el que m¨¦s m¡¯interessa ¨¦s intentar utilitzar aquests pensaments po¨¨tics, aquestes coses que escric, per derivar-les m¨¦s cap a la can?¨®. ?s una cosa intu?tiva.

Carnet de soci del Bar?a (N¨²mero 043694)

Aquest ¨¦s el segon carnet que tinc del FC Barcelona, en s¨®c soci des de ben petit. ?s un n¨²mero molt alt perqu¨¨ el primer carnet el vaig trencar. Jo s¨®c un d¡¯aquests impulsius, com el meu pare, que en un cert moment vam decidir trencar el carnet del Bar?a i ho vam fer de deb¨°. Va ser en una temporada nefasta del president N¨²?ez. Dic nefasta, per¨°, per part meva: em sentia molt allunyat de determinats pensaments i accions del club i vaig confondre una mica les coses. No ho tornaria a fer.

El futbol en general i el Bar?a en particular s¨®n dues coses que haurien de tenir tot a veure per¨° que, de vegades, tenen les seves difer¨¨ncies. El futbol com a joc m¡¯ha agradat sempre i m¡¯ha agradat practicar-lo. Puc realment entendre el futbol com a joc emocional fora del Bar?a, per¨° ¨¦s un sentiment incomplet. El pert¨¤nyer a una tribu et col¡¤loca d¡¯una forma determinada davant del futbol. Jo s¨®c incapa? de veure un partit del Bar?a, o de qualsevol altre equip, sense emoci¨®. L¡¯emoci¨® en el joc, de guanyar o perdre, est¨¤ inclosa en el paquet. I un ¨¦s d¡¯un equip de futbol, o d¡¯una tribu, perqu¨¨ s¡¯hi apunta des de petit, des dels cromos, i segueix all¨ª com un soldat.

Veure el futbol sense una situaci¨® participativa, sense veure-ho en primera persona, pot agradar-me i fins i tot en gaudeixo, per¨° els meus sentiments no s¨®n, clarament, els mateixos.

Fotografia amb Rigoberta Mench¨² (Premi Nobel de la Pau guatemalenca)

Les trobades amb personatges llatinoamericans, com aquesta amb la Rigoberta quan ja era premi Nobel de la Pau, s¨®n alguna cosa natural en el meu cas, perqu¨¨ he viatjat molt per aquest continent i s¨®n moltes les complicitats. La vida et porta a passar per molts llocs, i jo mai he passat per aquests llocs com un turista: hi he passat com a persona a qui li agrada implicar-se en els llocs en els quals estava, viure la realitat de cada lloc, i aix¨° fa que hagi deixat trossos meus en cada lloc i que hagi pres trossos d¡¯aquests mateixos llocs. ?s natural. La meva relaci¨® ¨¦s profunda perqu¨¨ tamb¨¦ ho ¨¦s la meva viv¨¨ncia.

De la mateixa manera tampoc entendria viure sense estar implicat amb el meu present, amb el meu ¨¤mbit, formant part d¡¯un teixit social sense el qual realment la vida seria una cosa poc il¡¤lusionant.

Miquel Jurado ¨¦s cocomissari de l¡¯exposici¨® Serrat, 50 anys de can?ons.