El Papa acusa empreses i Governs del canvi clim¨¤tic i la pobresa

Una bomba de conseq¨¹¨¨ncies imprevisibles ¨¦s a punt d'esclatar al Vatic¨¤. La publicaci¨® oficial de l'enc¨ªclica sobre ecologia del papa Francesc suposa una aut¨¨ntica declaraci¨® de guerra a les grans companyies i als governants dels pa?sos m¨¦s poderosos que, segons escriu, han contribu?t al canvi clim¨¤tic i a la pobresa per ¡°l'¨²s desproporcionat dels recursos naturals¡±. Jorge Mario Bergoglio proposa un canvi radical d'estil de vida per evitar que la Terra se segueixi convertint ¡°cada vegada m¨¦s en un immens dip¨°sit de porqueria¡±.

L'enc¨ªclica, de 191 p¨¤gines i titulada Lloat siguis, t¨¦ un primer cap¨ªtol demolidor titulat El que est¨¤ passant a casa nostra. L'an¨¤lisi descarnada del papa Francesc aborda la interconnexi¨® entre la contaminaci¨® i el canvi clim¨¤tic, la mala gesti¨® de l'aigua, la p¨¨rdua de la biodiversitat, la gran desigualtat entre regions riques i pobres o la debilitat de les reaccions pol¨ªtiques davant la cat¨¤strofe ecol¨°gica. Com ja s'imaginaven els seus poderosos detractors ¨Cdes de Jeb Bush a l'extrema dreta italiana i vaticana¨C, no nom¨¦s diagnostica els problemes, sin¨® que n'assenyala els culpables.

Segons el Papa, l'escalfament originat per ¡°l'enorme consum d'alguns pa?sos rics t¨¦ repercussions en els llocs m¨¦s pobres de la Terra, especialment a l'?frica, on l'augment de la temperatura unit a la sequera fa estralls en el rendiment dels cultius¡±. Per aquest motiu Francesc assenyala molt clarament la responsabilitat de l'actual sistema econ¨°mic mundial: ¡°El deute extern dels pa?sos pobres s'ha convertit en un instrument de control, per¨° no passa el mateix amb el deute ecol¨°gic. De diverses maneres, els pobles en vies de desenvolupament, on es troben les m¨¦s importants reserves de la biosfera, segueixen alimentant el desenvolupament dels pa?sos m¨¦s rics a costa del seu present i del seu futur¡±.

El Papa atribueix gran part del problema a la voracitat de les grans companyies, per¨° tamb¨¦ a la falta d'una resposta valenta per part dels governants: ¡°Crida l'atenci¨® la debilitat de la reacci¨® pol¨ªtica internacional¡±. Bergoglio es mostra aqu¨ª especialment dur amb els pol¨ªtics que ¡°emmascaren¡± els problemes ambientals o subestimen els advertiments dels ecologistes. ¡°Les prediccions catastr¨°fiques¡±, adverteix, ¡°ja no poden ser mirades amb menyspreu i ironia. A les properes generacions podr¨ªem deixar-los massa enderrocs, deserts i brut¨ªcia¡±. El Papa creu que darrere d'aquella displic¨¨ncia de la pol¨ªtica hi ha una cosa m¨¦s greu: ¡°La submissi¨® de la pol¨ªtica davant la tecnologia i les finances es mostra en el frac¨¤s de les Cimeres mundials sobre medi ambient. Hi ha massa interessos particulars. I molt f¨¤cilment l'inter¨¨s econ¨°mic arriba a prevaler sobre el b¨¦ com¨² i a manipular la informaci¨® per no veure afectats els seus projectes¡±.

L'enc¨ªclica, que es refereix a la Terra com una germana amb la qual es comparteix l'exist¨¨ncia o com una mare que acull entre els seus bra?os, arriba a tocar aspectes molt sensibles per a alguns sectors de la seva parr¨°quia. Bergoglio adverteix fins i tot que la propietat privada no pot estar per sobre del b¨¦ com¨². Diu que una regla d'or del comportament social ¨C¡°i el primer principi de tot l'ordenament ¨¨tic-social¡±¡ª¨¦s el ¡°principi de subordinaci¨® de la propietat privada a la destinaci¨® universal dels b¨¦ns¡±. I afegeix una de les frases que sens dubte provocaran un grunyit als qui, des dels sectors m¨¦s conservadors de dins i fora de l'Esgl¨¦sia, ja l'han anat acusant de comunista. Diu el Papa: ¡°La tradici¨® cristiana mai va recon¨¨ixer com a absolut o intocable el dret a la propietat privada i va subratllar la funci¨® social de qualsevol forma de propietat privada¡±. Aix¨° s¨ª, el papa revolucionari es cura en salut recolzant-se a continuaci¨® en Joan Pau II: ¡°D¨¦u ha donat la Terra a tot el g¨¨nere hum¨¤ perqu¨¨ sustenti tots els seus habitants, sense excloure a ning¨² ni privilegiar-ne cap¡±. L'¨²ltima frase, aix¨° s¨ª, Francesc la ressalta amb la intencionalitat de les cursives.

Jorge Mario Bergoglio cita els seus predecessors per deixar const¨¤ncia que tamb¨¦ ells van mostrar preocupaci¨® per la destrucci¨® del planeta. ¡°Cal eliminar les causes estructurals de les disfuncions de l'economia mundial¡±, va dir Benet XVI, ¡°i corregir els models de creixement que semblen incapa?os de garantir el respecte del medi ambient¡±. Per¨° no hi ha dubte que Francesc va m¨¦s enll¨¤. En el fons i tamb¨¦ en la forma. Perqu¨¨ el Papa surt dels recintes del Vatic¨¤ i fins i tot de la fe cristiana per ¡°recon¨¨ixer, encoratjar i donar les gr¨¤cies¡± a tots aquells que ¡°treballen per garantir la protecci¨® de la casa que compartim¡±.

Una vegada llegit el text, la pol¨¨mica de per qu¨¨ es va filtrar i qui ho va fer ¨¦s insignificant. Com tamb¨¦ el debat ranci ¨Ci nom¨¦s per a iniciats¡ª de si la primera enc¨ªclica escrita en solitari per Francesc s'adequa als c¨¤nons tradicionals. Nom¨¦s cal seguir Jorge Mario Bergoglio des de fa m¨¦s de dos anys per saber que el seu objectiu no ¨¦s obtenir un guard¨® en literatura o en diplom¨¤cia. La seva enc¨ªclica ¨Cla primera escrita ¨ªntegrament per ell¡ª ¨¦s un crit per salvar el planeta, al qual ell anomena la casa comuna: ¡°Necessitem una solidaritat universal nova¡±.