Barcelona 080: l¡¯intel¡¤lectual, el rocker i l¡¯home com¨²

¡°El nostre client ideal seria alg¨² a qui no li interessi el m¨®n de la moda¡±. Dit aix¨ª, podria sonar paradoxal. Per qu¨¨ vendre moda a qui no vol comprar-la? No obstant aix¨°, els arguments de Joan Ros i Jessica Montes, els joves creadors darrere de la firma Isometric, tenen molt a veure amb el seu credo est¨¨tic: una aposta per la moda intel¡¤lectual. No en va, quan els preguntem sobre el seu client ideal, parlen de ¡°gent del m¨®n de l'art, acad¨¨mics o professors que no busquin un logo, sin¨® un concepte¡±. En principi, no fa falta ser cient¨ªfic per portar la seva roba, encara que la col¡¤lecci¨® amb qu¨¨ van obrir dimarts passat la passarel¡¤la 080 Barcelona Fashion estava inspirada en la conjectura de Poincar¨¦. Hi havia f¨®rmules matem¨¤tiques estampades sobre les peces jugant a la distracci¨® amb les marques de patronatge. Tamb¨¦ jocs unisex, longituds desiguals, talls i petits detalls (com jaquetes encreuades amb botonades originals) que aproximaven el seu treball al dels seus ¨ªdols confessos: els dissenyadors conceptuals dels 90.

No ha estat l'¨²nica desfilada on han ressonat refer¨¨ncies a l'anomenada?antimoda. En un m¨®n de la moda m¨¦s polaritzat que mai, la passarel¡¤la barcelonina ha anat consolidant una posici¨® molt peculiar, que combina la puixan?a industrial de grans marques i firmes amb projectes m¨¦s experimentals. Podria semblar que es tracta de la ind¨²stria catalana contra el disseny, per¨° no ¨¦s tant un enfrontament com un intent d'entendre's. Per aix¨°, l'espectador extern t¨¦ la impressi¨® que els nous valors de la passarel¡¤la catalana veuen antigues desfilades de Margiela per YouTube mentre en prenen mostres i calculen el cost de cada pe?a.

En un m¨®n de la moda m¨¦s polaritzat que mai, la passarel¡¤la barcelonina ha anat consolidant una posici¨® molt peculiar

Tamb¨¦ Blame Label, el projecte de disseny del valenci¨¤ Pablo Puig, demostrava que el retorn a la desconstrucci¨® ¨¦s el signe dels nous dissenyadors. Les seves peces m¨¦s llampants s¨®n peces desmuntables unides amb mosquetons i sivelles. Tamb¨¦ bosses r¨ªgides en formes geom¨¨triques. No obstant aix¨°, el protagonisme se centra en els jocs visuals: les seves peces coquetejaven amb l'asimetria (tancaments descentrats, talls en el teixit que no afecten la forma de la pe?a), per¨° tamb¨¦ amb la simetria extrema: com a mostra, dues parelles de models units pels baixos dels pantalons que generen un efecte de mirall inquietant.

Pot ser que tot aix¨° no sigui res nou, per¨° ho sembla. Si no, que l'hi diguin a Josep Abril, un veter¨¤ del 080 i un aut¨¨ntic supervivent de la ind¨²stria que, com confessava a ICON el febrer passat, sempre ha defensat el disseny ¨²til i la invisibilitat del creador. En la seva desfilada de dimarts a la tarda va donar una lli?¨® de moderaci¨® basada en un grapat de looks molt equilibrats: vestits lleugers en colors clars, detalls en acabats i patronatge (per exemple, dues fileres de botons en una mateixa camisa) i, sobretot, un ¨²s de les proporcions molt interessant: com a mostra, les seves combinacions de camisa i jaqueta en el mateix teixit de camiseria, i els seus pantalons de cintura ampla subjectes amb tota una armadura de tirants superposats. Tamb¨¦ Pablo Erroz, que va desfilar dimecres al mat¨ª, va optar per uns quants elements: detalls n¨¤utics amb colors contrastats, inspiraci¨® marinera i bandes de colors que, com ens va explicar, busquen una relaxaci¨® ¡°una mica m¨¦s sofisticada¡±.

Si Erroz, Abril o Isometric plantegen visions fortament individuals de la moda, altres propostes al¡¤ludeixen a l'altra meitat de la ind¨²stria: la capacitat per detectar el que vol el carrer en aquest moment, que solen ser peces sense manual d'instruccions. En aquest sentit, la desfilada de Mango que va obrir la setmana de la moda barcelonina dilluns a la nit va demostrar que el gegant de la moda ha comen?at un viratge ¨Cperfectament calculat¨C cap a un perfil m¨¦s jove en les seves col¡¤leccions masculines. No tan sols s¨®n m¨¦s juvenils els seus vestits entallats i la seva sastreria estilitzada, sin¨® tamb¨¦ la rebel¡¤lia adolescent i dels setanta de peces amb car¨¤cter que remeten a d¨¨cades menys ortodoxes que la nostra: jaquetes d'aviador, peces d'inspiraci¨® rockera, gavardines, corbates fines, camises estampades i jerseis. ?s a dir, tot el que vost¨¨s i jo vestirem di¨¤riament quan la calor baixi almenys quinze graus, perqu¨¨ es tractava d'una col¡¤lecci¨® de tardor.

Un altre t¨°tem de la moda comercial espanyola, Desigual, va fer una demostraci¨® de for?a dimarts a la nit amb ple absolut i una posada en escena amb coreografia inclosa. Sobre la passarel¡¤la, com sempre passa en les desfilades de la marca catalana, els models somreien, se saludaven i esbossaven passets de ball aliens al minimalisme conceptual regnant. Quant a la col¡¤lecci¨® en si, va sorprendre la seva revisi¨® dels codis de la marca, amb estampats geom¨¨trics m¨¦s serens que en ocasions anteriors i molt pocs logos i detalls tipogr¨¤fics. La clau, aix¨° s¨ª, segueix sent la que ha convertit aquesta marca en un fenomen comercial in¨¨dit en el disseny espanyol: colors, optimisme i una est¨¨tica clara que es tradueix en el que, en el fons, la majoria busca: peces que es puguin vendre immediatament.