Fractura d¡¯identitats

Europa ¨¦s un antic gresol en qu¨¨ conviuen diverses sensibilitats nacionals que s'han anat forjant al llarg dels segles com Alemanya, Su¨¨cia, Pol¨°nia, Ucra?na, R¨²ssia, S¨¨rbia, Cro¨¤cia, Dinamarca i Holanda, entre moltes altres. Espanya ¨¦s, al seu torn, un altre antic gresol, at¨¨s que dins l'Estat hi conviuen tamb¨¦ diverses sensibilitats nacionals. Amb la implantaci¨® de la democr¨¤cia, la Constituci¨® va pretendre solucionar aquest problema reconeixent l'exist¨¨ncia de nacionalitats i regions, tot i que lamentablement no va determinar quins eren, establint la possibilitat que la ciutadania d'aquells territoris que ho desitgessin poguessin organitzar-se com a comunitats aut¨°nomes.

La Constituci¨® no establia ni que tot Espanya hagu¨¦s d'organitzar-se en comunitats aut¨°nomes, ni quantes se n'havien de constituir. El model territorial era completament obert i finalment, amb l'anomenat caf¨¨ per a tothom, tot el territori de l'Estat va quedar organitzat en comunitats aut¨°nomes. Algunes tenien una identitat pr¨°pia mentre que d'altres no la tenien.

En vista del repte sobiranista catal¨¤, sembla evident que la soluci¨® adoptada, les actuals comunitats aut¨°nomes, no ha satisfet les aspiracions d'una part rellevant de la poblaci¨®, i que el problema catal¨¤ del qual ja parlava Ortega y Gasset el 1932 no est¨¤ resolt. Mentre que una part significativa de la poblaci¨® de Catalunya ent¨¦n que forma part d'una naci¨® que no ¨¦s Espanya, sin¨® Catalunya, una altra part significativa d'aquesta poblaci¨® ent¨¦n que forma part d'una naci¨® que ¨¦s Espanya.

Lamentablement no podem quantificar aquestes parts de poblaci¨®, at¨¨s que la forma de saber-ho ¨¦s acudir al principi democr¨¤tic i preguntar-l'hi directament, cosa que no s'ha perm¨¨s. L'exist¨¨ncia d'aquesta fractura d'identitats l'obtenim analitzant el vot en les successives eleccions auton¨°miques. Comprovarem que mentre que en la major part de les comunitats aut¨°nomes existeix ¨²nicament l'eix dreta-esquerra, al qual ara ha de sumar-se el de vella pol¨ªtica - nova pol¨ªtica, a Catalunya hi ha addicionalment un altre eix, el del nacionalisme catal¨¤ - nacionalisme espanyol, que es mant¨¦ permanentment al llarg de tota la hist¨°ria democr¨¤tica.

El problema de fons prov¨¦ de la concepci¨® que s'ha donat a l'Estat que va instaurar la Constituci¨®, que ent¨¦n que Espanya ¨¦s de matriu castellana, ¨¦s a dir, que identifica la matriu espanyola amb la castellana. Davant d'aix¨°, una altra concepci¨® possible ¨¦s entendre que Espanya ¨¦s un Estat que integra, que articula, les diverses sensibilitats nacionals. Espanya ha d'assumir que parts significatives de la seva poblaci¨® parlen i tenen sentiments identitaris diferents.

Espanya nom¨¦s es consolidar¨¤ quan sigui capa? d'integrar totes les sensibilitats nacionals que la integren. No es tracta que l'Estat permeti la subsist¨¨ncia d'identitats diferenciades, sin¨® que l'Estat sigui l'agrupaci¨® volunt¨¤ria de diverses sensibilitats nacionals que s'articulen, d'igual a igual; no es tracta que l'Estat permeti a les comunitats aut¨°nomes amb llengua pr¨°pia que puguin fer-la servir i que fins i tot sigui oficial en aquesta comunitat, sin¨® que aquestes lleng¨¹es siguin promocionades per l'Estat com a pr¨°pies. Per aix¨° hauria de canviar-se la cultura pol¨ªtica: passar d'una cultura pol¨ªtica tolerant amb les sensibilitats o identitats nacionals a una altra cultura pol¨ªtica?que?suposi la suma de totes elles.

En aquesta l¨ªnia s'hauria d'establir una negociaci¨® en qu¨¨ les comunitats aut¨°nomes que ho desitgin puguin plantejar quina ¨¦s la seva posici¨® sobre la seva articulaci¨® amb l'Estat, i aquest, al seu torn, pugui explicitar quina ¨¦s la seva posici¨®. Per fer-ho, s'haurien d'estudiar els nombrosos d¨¨ficits del sistema institucional, buscar en els diferents models existents en altres pa?sos i triar i adaptar el que susciti m¨¦s consens. Entre altres aspectes, s'hauria de reformar el sistema de finan?ament, que es podria inspirar en el sistema alemany; repensar el sistema de repartiment de compet¨¨ncies; protegir les lleng¨¹es minorit¨¤ries i reformar el Senat com a aut¨¨ntica cambra de representaci¨® territorial, a la manera dels Estats Units o d'Alemanya, encara que aquests models s¨®n completament diferents. La soluci¨® als problemes no ¨¦s negar-ne l'exist¨¨ncia sin¨® diagnosticar-los i, en democr¨¤cia, negociar les solucions. El problema ¨¦s que les forces pol¨ªtiques tradicionals no impulsen les reformes i el malestar ciutad¨¤ continua creixent.

Francesc Pau i Vall ¨¦s professor de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques a la UPF.