La crisi dels refugiats esquerda la Uni¨®

En vig¨ªlies de la reuni¨® de ministres europeus de dilluns, la Uni¨® Europea, dividida, s'esquin?a en les seves contradiccions. D'una banda, un dels pilars de la Uni¨®: la lliure circulaci¨® de persones. De l'altra, l'abs¨¨ncia d'una pol¨ªtica d'asil comuna i la pugna per la distribuci¨® de refugiats als estats membres.

L'abril passat les capitals europees es van veure sacsejades per espasmes d'indignaci¨® a causa de la proposta de Jean-Claude Juncker per trobar una ¡°clau de distribuci¨®¡± de 5.000 sol¡¤licitants d'asil arribats a les costes mediterr¨¤nies. Al juny, la xifra havia augmentat fins als 40.000, cosa que va conv¨¨ncer els estats membres de la necessitat d'un acord que facilit¨¦s la redistribuci¨® de manera volunt¨¤ria. Ara rondem els 160.000. I en vig¨ªlies de la trobada de ministres, a causa de la pressi¨® de Berl¨ªn, Roma, Par¨ªs i de l'Executiu europeu, la mec¨¤nica de repartiment de les quotes ha perdut tot tret de voluntarietat i excepcionalitat per assumir els d'obligatorietat i perman¨¨ncia. Encara que nom¨¦s sigui per equilibrar una estad¨ªstica en qu¨¨, com ha recordat el ministre franc¨¨s de l'Interior, Bernard Cazeneuve, avui cinc pa?sos ¨CAlemanya, Fran?a, It¨¤lia, Su¨¨cia i el Regne Unit¨C?suporten el pes del 75% de les sol¡¤licituds d'asil. Alemanya es prepara?de manera unilateral per rebre 800.000 sol¡¤licitants d'asil aquest any.

En la geografia de la nostra dividida Uni¨®, destaca l'anomenat Grup de Visegrad?(Hongria, Pol¨°nia, Rep¨²blica Txeca i Eslov¨¤quia), poc inclinats a les quotes obligat¨°ries. I si b¨¦ ¨¦s cert que Berl¨ªn ha acabat per alinear al seu voltant It¨¤lia i el bloc de pa?sos escandinaus i per conv¨¨ncer Par¨ªs que prengui en consideraci¨® el mecanisme de les quotes, Irlanda, el Regne Unit i Dinamarca estan exempts d'aplicar les pol¨ªtiques d'Interior i Just¨ªcia de la UE.?

Fran?a, pa¨ªs per al qual es preveu un flux d'entre 100.000 i 120.000 sol¡¤licituds a l'any en un any, exigeix, igual que Alemanya, que la condici¨® pr¨¨via de qualsevol acord sobre les quotes sigui la creaci¨® de ¡°punts calents¡± a les portes del sud d'Europa ¨CIt¨¤lia i Gr¨¨cia¨C que garanteixin una identificaci¨® fiable dels sol¡¤licitants d'asil i un sed¨¤s r¨¤pid de qui t¨¦ dret a quedar-se a Europa i de qui no. A m¨¦s de la creaci¨® de la llista de pa?sos dels quals es pugui expulsar els migrants pel fet que la seva sol¡¤licitud d'asil ha estat rebutjada.

It¨¤lia est¨¤ disposada a donar el seu consentiment als punts calents (dels cinc previstos a Pozzallo, Agusta, Lampedusa, Trapani i Taranto, tres podrien entrar en funcionament a finals de setembre) amb la pres¨¨ncia de funcionaris de Frontex i d'Easo (Oficina Europea de Suport a l'Asil), per¨° amb dues condicions. En primer lloc, que abans s'engegui el pla obligatori de la redistribuci¨® amb quotes superiors als 32.000 trasllats. En segon lloc, que pr¨¨viament hagin arrencat els tr¨¤mits per a la revisi¨® de la Convenci¨® i la Regulaci¨® de Dubl¨ªn, que defineix quin pa¨ªs ¨¦s responsable de tramitar les sol¡¤licituds d'asil.

¡°Punt calent¡± ¨¦s tamb¨¦ la paraula clau de l'agenda del govern belga de centredreta. Per¨° en un pa¨ªs que al juliol?ha experimentat una cosa desconeguda fins avui (4.961 sol¡¤licitants d'asil, 55% m¨¦s respecte al juliol i 192% m¨¦s respecte a l'agost del 2014, amb files de fins a un miler de persones davant les oficines d'immigraci¨®), Theo Francken, membre del partit nacionalista flamenc, partidari de la reintroducci¨® dels controls a les fronteres i secretari d'Estat per a l'asil, creu que ¡°alguns pa?sos han obtingut grans beneficis de les pol¨ªtiques agr¨ªcoles comunit¨¤ries i dels fons europeus. Si no es mostren solidaris en aquesta crisi, demanar¨¦ que aquests pa?sos perdin aquests beneficis¡±.

Les paraules de Francken i el ressentiment d'una part d'Europa porten cap a Madrid, on les seves 6.202 sol¡¤licituds d'asil aquest any converteixen Espanya, de fet, en l'¨²nic pa¨ªs mediterrani de la Uni¨® que s'ha mantingut immune a les dimensions materials de la crisi. El govern de Rajoy, fins fa molt poques setmanes, estava conven?ut que el seu oferiment d'acollir volunt¨¤riament 2.749 sol¡¤licitants d'asil era raonable i nom¨¦s despr¨¦s de la reuni¨® del cap del Govern amb Merkel al castell de Meseberg i de la petici¨® de la Comissi¨® Europea d'elevar aquest nombre fins a 14.931 ha comen?at a fer-se a la idea que aquest nombre ha d'augmentar?obligat¨°riament. Fonts oficials expliquen que les quotes contribueixen a crear el que consideren ¡°un efecte crida¡±, que conviden m¨¦s refugiats a venir. Defensen, a canvi, pol¨ªtiques de cooperaci¨® i repatriaci¨® amb els pa?sos d'origen que alleugin el flux migratori i recorden que Espanya ha estat i ¨¦s "el mur de contenci¨®" d'?frica Occidental. Tot i aix¨ª, el Govern s'ha comprom¨¨s aquesta setmana a acceptar la xifra de refugiats que li demani Brussel¡¤les.

Su?ssa, tot i que no pertany a la UE, assistir¨¤ tamb¨¦ a la cimera, en qu¨¨ defensar¨¤ una pol¨ªtica de refugiats comuna, en la qual vol participar. Simonetta Sommaruga, socialista i consellera federal responsable de l'asil, demana que hi hagi un repartiment clar dels refugiats entre els pa?sos europeus. La major part del Govern helv¨¨tic est¨¤ d'acord amb Merkel en el fet que, si no es distribueixen millor els esfor?os, Schengen corre perill.

Els resultats de la reuni¨® del dia 14 dependran en bona mesura de la capacitat de persuasi¨® i dels arguments d'Angela Merkel, capa? de capgirar, despr¨¦s de la crisi grega, la imatge del seu Govern i del seu pa¨ªs davant els ulls d'Europa mostrant Berl¨ªn com el laboratori d'una pol¨ªtica diferent i possible d'acolliment.

Amb informaci¨® de Carlo Bonini i Vlad¨ªmir Poltxi (Repubblica), Jean Jacques M¨¦vel i Jean Marc Leclerc (Figaro), Caroline Zurcher (24 heurs), Simone Schmid (Tages Anzeiger), Ileana Grabitz i Veronika Vollinger (Die Welt), Ann Charlotte Bersipont (Le Soir) i Ana Carbajosa (El Pais).