Una dona assassinada

Aquesta setmana passada es van convocar actes diversos de den¨²ncia de la viol¨¨ncia masclista, que, a banda de recordar-nos quina ¨¦s la dimensi¨® del problema i quines en s¨®n les causes, va posar l¡¯accent en el llenguatge, sobretot en la manera com es tendeix a emmascarar sota subterfugis el que, ras i curt, s¨®n assassinats. En aquest sentit, va tenir un ress¨° destacat una piulada de la periodista Julia Otero (¡°No mueren, caballeros, las asesinan¡±), que t¡¯enlla?ava amb una entrada del seu blog: ¡°Los medios de comunicaci¨®n no somos inocentes. Esos colegas que cuando una mujer es asesinada titulan ¡®muere de 3 pu?aladas o de cuatro tiros una mujer¡¯¡­ que aprendan a usar el verbo que toca. No mueren, caballeros, las asesinan. De paso, no matar¨¢n ustedes la verdad¡±.

Qu¨¨ impedeix avui dia, per¨°, dir les coses pel seu nom? En general, de les quatre causes de mort possibles ¡ªmalaltia, accident, su?cidi i assassinat¡ª, nom¨¦s la darrera ¨¦s susceptible de ser not¨ªcia per ella mateixa, mentre que les altres ho seran quan hi concorrin altres elements. Si una dona mor de c¨¤ncer de pulm¨®, nom¨¦s ser¨¤ not¨ªcia si s¡¯insereix en una informaci¨® sobre l¡¯aven? d¡¯aquesta afecci¨® entre les dones, i una su?cida rebr¨¤ un titular si pren l¡¯¨²ltima decisi¨® afectada, per exemple, per un desnonament. Per tant, si una dona assassinada ¨¦s, en si mateix, un fet noticiable, per qu¨¨ no es pot dir i s¡¯habiliten eufemismes?

Curiosament, la majoria dels periodistes que es dediquen als successos s¨®n dones que, per edat i principis, no tindrien cap recan?a a dir que una dona no mor, sin¨® que la maten. Per¨° hi ha una l¨ªnia vermella procedent no tant d¡¯un masclisme at¨¤vic sin¨® del mateix Estat de dret. En parlo amb Rebeca Carranco, redactora de successos d¡¯EL PA?S, i coincidim a valorar la manera com el llenguatge jur¨ªdic afecta el llenguatge informatiu i com els sentits passen a estar condicionats per legalismes. El Dret necessita delimitar amb precisi¨® els termes, desfer tota ambig¨¹itat possible i establir procediments per determinar que una cosa ¨¦s provada. Fins al punt que la sospita fundada no ¨¦s suficient per informar i necessitem sent¨¨ncia ferma. La mateixa Rebeca ens ho confirma: ¡°Ho sabem, que el marit l¡¯ha matada, per¨° no ho podem dir perqu¨¨... i si no ha estat ell? I si no ha estat un assassinat sin¨® un homicidi?¡±. Per aix¨° abunden tant les per¨ªfrasis barroeres que tots entenem per¨° que escamotegen els fets: ¡°S¡¯ha trobat el cos d¡¯una dona amb senyals de viol¨¨ncia¡±, o ¡°Una dona ha mort presumptament a mans del seu excompany¡±. No cal dir que la culpabilitzaci¨® medi¨¤tica pot tenir conseq¨¹¨¨ncies legals per al redactor i el mitj¨¤.

?s un error pensar que el sentit de les paraules en la llengua general ha de procedir del llenguatge especialitzat, perqu¨¨ aquest sempre imposa una cotilla i relega el diccionari a objecte decoratiu. El llenguatge especialitzat pren un terme qualsevol i el perfila per al seu inter¨¨s, afitant el sentit que li ¨¦s propi, per¨° hem d¡¯evitar que aquest terme retorni a la llengua general nom¨¦s amb el significat tunejat. O, dit d¡¯altra manera, no podem judicialitzar la llengua normal, ni substituir el codi ling¨¹¨ªstic pel codi penal. Un home la mata, s¨ª, la mata; el verb matar no hi ent¨¦n, entre assassinats i homicidis.

Ara b¨¦, l¡¯Estat de dret garanteix que un assass¨ª no sigui considerat com a tal nom¨¦s fins que hi hagi sent¨¨ncia ferma i obliga a redundar en l¡¯adjectiu presumpte fins a la sacietat. Haurem de decidir, doncs, si preferim faltar a un assass¨ª o faltar a la veritat. I si triem la primera opci¨®, caldr¨¤ habilitar noves expressions perqu¨¨ la informaci¨® sigui vera?, secundar el redactor i el mitj¨¤ que expressin els fets tal com s¨®n, i establir din¨¤miques de reparaci¨® r¨¤pides en el cas que la not¨ªcia generi perjudicis en persones innocents. Altrament, almenys a les not¨ªcies, les dones seguiran morint.