M¨¦s lectors i en catal¨¤

Ni que sigui almenys una vegada al trimestre, per¨° els catalans que llegeixen llibres ja esdevenen el 66,3% de la poblaci¨®, xifra que augmenta des del 2011 (66,3%) i que se situa a tan sols dos punts de l¡¯anhelada mitjana europea (68%). I d¡¯entre els que llegeixen, un de cada quatre (26,4%) ho fa en catal¨¤ com a llengua habitual. S¨®n les dues xifres optimistes que destil¡¤la l¡¯informe ¡°H¨¤bits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2015¡±, presentat aquest dilluns per la Generalitat amb els gremis d¡¯Editors i Llibreters de Catalunya i que serveixen per escalfar motors aquesta setmana de Sant Jordi.

Com diu la fac¨¨cia, anem b¨¦¡­ si no s¡¯entra en detalls. ?s cert que els que no llegeixen mai ¨¦s un de cada tres catalans (33,7%) i entre els que s¨ª que ho fan, sis de cada 10 declaren que ¨¦s per oci (22,4% llegeixen per feina o estudis), cosa gens menyspreable veient la compet¨¨ncia que prolifera (videojocs, m¨°bils¡­). Tot i que est¨¤ b¨¦ que la gent agafi un llibre nom¨¦s per diversi¨®, potser aix¨° explica en bona part la caiguda de m¨¦s de 20 punts de lectors des de la franja de 14 a 24 anys, els m¨¦s alts de tots (89,6%), davant dels ¨ªndexs que mostren els de la franja dels 25 als 34 anys (67,8%): a certa edat, l¡¯estudi ja no obliga i el temps lliure es deriva a cap a altres coses.

Una segona llum d¡¯alarma la genera que bona part de l¡¯increment de la poblaci¨® lectora es queda entre la franja de lectors ocasionals, que va pujant i avui ja ¨¦s del 13,8%. Dit d¡¯una altra manera, a Catalunya llegeixen d¡¯una manera m¨¦s o menys ass¨ªdua (com a m¨ªnim, una vegada a la setmana) la meitat de la poblaci¨®, no pas m¨¦s (52,5%); ¨¦s un barem molt estable des del 2011, tot i que semblava que pujava el 2012 i el 2013, quan van aconseguir el zenit (55,3%). ¡°Cal convertir els lectors trimestrals en freq¨¹ents, aquest ¨¦s el gran repte¡±, admet, realista, el president de el Gremi d¡¯Editors de Catalunya, Patrici Tixis.

L¡¯altre gran ¨ªtem que va destacar el conseller de Cultura, Santi Vila, va ser l¡¯increment de 5,2 punts percentuals dels que tenen el catal¨¤ com a llengua de lectura habitual, gaireb¨¦ el mateix que ha disminu?t els que ho fan en castell¨¤ (avui, el 71%). Malgrat que les xifres no s¨®n dolentes, perden fulg¨¨ncia quan, segons la mateixa enquesta, el 94,9% dels lectors podrien llegir en catal¨¤. Que el darrer llibre que han adquirit no sigui en aquesta llengua ¨¦s perqu¨¨ els resulta ¡°m¨¦s senzill llegir en castell¨¤¡± (54,5%). O una mica m¨¦s preocupant (o estimulant) per al sector: gaireb¨¦ el 10% admet que el llibre el va llegir en castell¨¤ perqu¨¨ no el va trobar publicat en catal¨¤.

En la mateixa t¨°nica del got mig ple o buit, la poblaci¨® que declara haver comprat un llibre (que no sigui de text) en l¡¯¨²ltim any ¨¦s un 47,9%, superada la inflexi¨® de la crisi que hi va haver el 2012 (45,1%). S¨ª, hi ha m¨¦s gent que adquireix llibres, per¨° compren menys exemplars: la mitjana ha passat de vuit t¨ªtols el 2011 a set.

Entre els par¨¤metres ja cl¨¤ssics (les dones llegeixen m¨¦s que els homes ¡ª69% davant el 59%¡ª, els que tenen estudis universitaris s¨®n m¨¦s lectors que els que nom¨¦s tenen estudis primaris ¡ª85% contra 44%¡ª), un que, en el fons, ja comen?a a ser-ho: la pirateria. Aix¨ª, el 24,3% dels catalans que llegeixen ho fa en suport digital; per¨° la xifra no coincideix amb el que recapten els editors. ¡°Nom¨¦s facturem el 5% per aquest concepte; la resta ¨¦s pirateria¡±, admet Tixis.

Un ¨²ltim toc d¡¯atenci¨® el generen les biblioteques. Tant l¡¯assist¨¨ncia com el nombre de socis i la quantitat de pr¨¦stecs han disminu?t en els darrers cinc anys, poc, per¨° de manera continuada: uns quatre punts de mitjana. El tercer ¨²s m¨¦s important d¡¯aquests centres, per darrere del pr¨¦stec de llibres o la lectura in situ, ¨¦s el dels recursos inform¨¤tics o electr¨°nics que ofereixen. Els temps.