Rep¨°quer d¡¯asos ¡®indies¡¯ per al Primavera Sound 2016

Cinc exemples de m¨²sica pop contempor¨¤nia per a un rep¨°quer de noms que en alguns casos ja s¨®n cl¨¤ssics i que, per la seva import¨¤ncia i protagonisme, sobresurten com a caps en un cartell que un any m¨¦s torna a congregar els grups i artistes m¨¦s nous del moment.

Radiohead. Gresol de sons nous i estils pret¨¨rits, factoria d¡¯estrat¨¨gies, defensors d¡¯un misteri avui dif¨ªcil de mantenir. Radiohead van donar, abans que ning¨², significat al concepte de rock per al segle XXI, i encara que han inspirat nombroses bandes noves, encara no coneixen ning¨² que els faci ombra. El seu ¨²ltim cop mestre es titula A Moon Shaped Pool, i repr¨¨n formes sonores menys jerogl¨ªfiques que les utilitzades en els discos previs, una opci¨® m¨¦s per fugir d¡¯aquesta autoindulg¨¨ncia en la qual cont¨ªnuament el quintet evita caure. Hi ha qui prediu que potser el final del grup ¨¦s a prop ¡ªsuposant que avui dia els grups de m¨²sica pop puguin acabar-se del tot alguna vegada¡ª, aix¨ª que tornaran a regnar en el Primavera amb l¡¯halo enigm¨¤tic amb el qual es revesteixen des de fa tant, i que ha contribu?t a fer d¡¯ells una de les ¨²ltimes grans bandes de rock.

LCD Soundsystem. James Murphy va apar¨¨ixer en escena en el moment apropiat, a principis dels 2000, per reivindicar una s¨¨rie de refer¨¨ncies sonores que no semblava que ning¨² trob¨¦s a faltar. LCD Soundsystem van incorporar corrents com el punk funk i van recuperar la filosofia avantguardista de la m¨²sica disco mutant que a finals de la d¨¨cada dels setanta es va forjar en discogr¨¤fiques com Ze i Factory. Van fusionar tot aix¨° amb krautrock, house, trance i minimalisme i, amb nom¨¦s tres ¨¤lbums es van convertir en imprescindibles, per acomiadar-se el 2011. Per descomptat, ning¨² va dubtar ni un minut que alg¨² com Murphy no trigaria a tornar a l¡¯acci¨®. I aqu¨ª els tenim de nou, un retorn esperat, per¨° sobretot necessari, at¨¨s que Murphy ha creat un segell art¨ªstic a partir de refer¨¨ncies que en el seu moment van obrir nous camins, fent-les visibles per a una generaci¨® completament nova.

PJ Harvey. Un d¡¯aquests noms que creen escola, una artista amb categoria de cl¨¤ssica que ha extret dels reptes creatius les claus de la seva rellev¨¤ncia art¨ªstica. Una dona, en definitiva, que destaca apassionadament i intensament en un m¨®n dominat per homes. PJ Harvey es presentar¨¤ al Primavera amb el seu recent ¨²ltim disc, The Hope Six Demolition Project, gestat al voltant dels seus viatges junt amb el fot¨°graf Seamus Murphy, a Kosovo, l¡¯Afganistan, Washington D.C, a zones en les quals l¡¯infortuni s¡¯acarnissa amb les v¨ªctimes de les conteses, siguin b¨¨l¡¤liques o econ¨°miques.

Un disc m¨¦s universal ¡ªen tots els aspectes, en el mel¨°dic tamb¨¦¡ª que el seu predecessor, l¡¯aclamat i premiat Let England Shake (2011), que revalida la seva autora una altra vegada, m¨¦s de dues d¨¨cades despr¨¦s del seu debut, com una de les artistes m¨¦s importants que disposa el rock contemporani.

Animal Collective. La nova psicod¨¨lia que des de diversos punts del globus ¡ªAustr¨¤lia, Anglaterra, els Estats Units¡ª va deixant el seu rastre calidosc¨°pic en el pop actual est¨¤ en deute amb Avey Tare, Geologist i Panda Bear, el trio novaiorqu¨¨s que va prendre com a punt de partida obres mestres de Beach Boys i Syd Barrett per acabar d¡¯escriure el cap¨ªtol contemporani del g¨¨nere, aquest que ineludiblement implica l¡¯¨²s d¡¯elements electr¨°nics. M¨²sica pop experimental, densa i cerebral que de vegades amena?a de tornar-se impenetrable. Una possibilitat que el trio sembla haver evitat a Painting With, un ¨¤lbum que tamb¨¦ ¨¦s la seva obra m¨¦s accessible fins avui.

Aix¨ª i tot, Animal Collective mantenen alt el perfil que els converteix en sin¨°nim de grup de culte en una era en la qual els grups de culte s¨®n una cosa completament diferent del que van ser fins no fa gaire. Si escau, ho s¨®n per seguir explorant un territori musical propi, aliens als debats irats entre adeptes i renegats que es generen al seu pas al m¨®n virtual.

The Last Shadow Puppets. Com que no tot pot ser avantguarda ni comprom¨ªs ni experimentaci¨®, el duo format per Alex Turner i Milers Kane aporten un altre tipus de quota estel¡¤lar al festival. Els brit¨¤nics TLSP tenen l¡¯atractiu que concedeix ser un duo compost per dues estrelles que graviten en ¨°rbites diferents. Junts ofereixen una aproximaci¨® al pop de la d¨¨cada dels seixanta que, despr¨¦s del seu segon ¨¤lbum, ja no es conforma a reproduir el que els agrada d¡¯aquesta. Amb Kane, Turner fa coses que no faria amb els Arctic Monkeys; amb Turner, Kane emula les possibilitats creatives m¨¦s aventurades del seu admirat Paul Weller. Com sempre, el resultat cal mesurar-lo en assoliments musicals i els de la collita d¡¯Everything You¡¯veu Come To Expect, encara que no alteraran la fa? de la m¨²sica actual, s¨ª que aporten unes quantes can?ons delicioses per compensar la sobredosi de dol a la qual ens est¨¤ abocant el 2016.