Filosofia de la mutaci¨® permanent

Sobtadament, sense que ning¨² se n¡¯hagi adonat, els periodistes culturals espanyols ens hem reunit en una esp¨¨cie de concili¨¤bul en el qual no deixem de complotar. L¡¯expressi¨® de goig gremial m¨¦s recent va sonar airosa fa una setmana a Santander. Professionals adobats en mil batalles, destres en l¡¯art de la pol¨¨mica, l¡¯elusi¨® i el sarcasme, es van tancar a conversar sobre la nova enginyeria cultural. Aquest r¨¨tol agrupa els innovadors que llisquen amb els seus artefactes en els marges de la ind¨²stria i en la perif¨¨ria de la ciutat. S¨®n joves (encara que no tots), amb una inventiva loqua?, i un altre estil de pensar i fer cultura. D¡¯ells podria dir-se que han patentat una cosa aix¨ª com un museu port¨¤til, o un art casual, o que s¨®n actors an¨°nims, o virtuosos i erudits ambulants, o que impulsen la m¨¦s recent migraci¨® de g¨¨neres narratius. No importa quin sobrenom els donem. Probablement en el moment de llegir aquestes l¨ªnies, ja hagin canviat de nom i els seus enginys explorin altres territoris. La singularitat de la trobada ha estat l¡¯escenari aixecat pels periodistes: una passarel¡¤la en la qual el desconegut fa desfilar les seves invencions. Dolorosament conscients de la seva obsessi¨® com a missatgers i int¨¨rprets, els periodistes compartim per primera vegada la recerca que ens ajudi a dibuixar el nou mapa cultural d¡¯Espanya. Ja sabem on estan les grans institucions culturals (les pinacoteques, els teatres, les biblioteques¡­), per¨° la imaginaci¨® vola lliurement i va on vulguis. CartoDB, Basurama, Domestic Data Streamers, Cybersyn, Urbanario, Teknedata, Malvalanda, Zapico, The Machine To Be Another, Rebobinart, Antimuseo, Pannonico, Radio ?frica, Festival M¨¢rgenes¡­ Als periodistes culturals ens anima un egoisme savi: volem saber el que fan, sentir-los explicar com ho han fet, i que ning¨² ens retregui deu anys despr¨¦s que no vam saber veure-ho a temps.

L¡¯arquitecte i enginyer Carlos Garc¨ªa Delgado va inaugurar el congr¨¦s amb una lli?¨® magistral sobre els mecanismes de la ment creativa i ens va sorprendre amb el resum d¡¯una investigaci¨® de m¨¦s de vint anys. L¡¯exposici¨® sobre el m¨¨tode cibern¨¨tic empleat per la consci¨¨ncia, i el paper crucial reservat a la mem¨°ria, va crear el marc conceptual per entendre la ment dels creadors. La conclusi¨® ¨¦s: si creus que saps on van, ¨¦s que t¡¯has equivocat.

Els periodistes culturals (agrupats segons les quatre escoles de la tradici¨® en esc¨¨ptics, c¨ªnics, estoics i hedonistes) patim una inquietant per¨° prometedora ansietat. Se¡¯ns ha encarregat explicar el que va passar ahir, per¨° no deixem de buscar el que vindr¨¤. Si la nostra curiositat fos compartida per les institucions, el flux creatiu dels pioners discorreria per ¨¤mplies lleres d¡¯innovaci¨®. En lloc d¡¯obrir-se pas pel seu compte en la, de vegades, tortuosa perif¨¨ria, els innovadors podrien emprar la totalitat de la seva energia creativa donant forma a l¡¯imminent, a l¡¯inconcebible.

?s una consci¨¨ncia irritada la que est¨¤ present en aquests di¨¤legs: la transformaci¨® exigeix una ment creativa i a qui no ho comprengui li espera una complicaci¨® amarga. Ens trobem enmig d¡¯un tr¨¤nsit cultural de gran envergadura. L¡¯oportunitat s¡¯assembla a la que va tenir Mois¨¨s a la llera del mar Roig. Com que el m¨®n inventa problemes nous sense resoldre els antics, la creativitat dinamitza una impetuosa transmutaci¨®: el seu anunci ens sedueix i els seus arguments ens persuadeixen. ?s una filosofia de la mutaci¨® la que estimula la nostra mentalitat. En suma, es tracta d¡¯aix¨°: si creus que saps qu¨¨ est¨¤ passant, ¨¦s que t¡¯has quedat antiquat.