El Born, mem¨°ria i rancor

Cadasc¨² per on l¡¯enfila. Aquest agost ha segregat uns quants temes enganxats als seus enfilats, com si els sonats temessin agafar fred en les seves il¡¤luminacions medi¨¤tiques si no indignen i com si necessitessin l¡¯ardor del primitiu. El to ¨¦s greu, vinga a sentenciar en lletres d¡¯impremta, siguin de diari o de blogs, piulades i tota la pesca. El cas ¨¦s emetre el so de ferms! I dos focus encegadors: qui els t¨¦ m¨¦s ben posats i que la ra¨® ¨¦s una i nom¨¦s una, sense possibilitat de dubte ni de matisos ni d¡¯altres perspectives.

Evites llegir tals coses i prou, ¨¦s el dret de la lectura. Per¨° puden igual, i aqu¨ª queden. Els crits per escrit em retreuen fins i tot m¨¦s que els parlats, per¨° el que m¨¦s ardor (d¡¯est¨®mac) em causa ¨¦s all¨° que ens resistim a percebre, la matriu de les coses. El que no es diu. En aquesta q¨¹esti¨® hi ha un punt inquietant: les exposicions culturals i art¨ªstiques que se censuren abans que es puguin veure. Una cosa que fa molt que no succe?a i que ara passa massa a Barcelona, on les guerres culturals s¨®n (tamb¨¦) l¡¯¨²ltim bram de la moda pol¨ªtica. Ens hi anem acostumant, com si res.

En cosa d¡¯un any llarg, tres vegades. Una exposici¨®, La b¨¨stia i el sobir¨¤, al Macba, (recorden?), va estar un dia censurada i sense obrir; despr¨¦s es va poder veure, per¨° la censura va ser palm¨¤ria: es van eliminar la roda de premsa i la inauguraci¨® d¡¯aquella tarda de mar? del 2015 i durant unes hores semblava que l¡¯expo no s¡¯obriria al p¨²blic. Uns mesos despr¨¦s, en el mateix museu, una exposici¨® sobre el fot¨°graf Xavier Miserachs va desfermar les ires d¡¯alguns dels seus amics i un d¡¯ells se¡¯n va fer ress¨° i va demanar, en el seu diari, la retirada de l¡¯exposici¨®. Aix¨ª, com sona. Ara, aquestes setmanes de l¡¯estiu del 2016, en articles i piulades i el que sigui, vinga a posar a parir o a enaltir una exposici¨® hist¨°rica al Born que no es veur¨¤ fins a l¡¯octubre. A favor o en contra, d¡¯entrada.

La mirada cega. S¡¯han escrit coses assenyades, per¨° la q¨¹esti¨® segueix sent una altra. No sabem com ser¨¤ l¡¯exposici¨®, per¨° el que se sap sembla que ¨¦s suficient per fer com si ja l¡¯hagu¨¦ssim vist i, sobretot, que el no vist porti a un judici. Per¨° en aix¨° de les exposicions nom¨¦s val el que es veu. Com en tot, la veritat. Centrar-se en unes escultures que estaran al carrer ¨¦s, ara, criticar sense veure. A m¨¦s, no diria que el nostre context pugui ser comparat a l¡¯alemany, no hem tingut un Nuremberg.

D¡¯altra banda, un judici sobre una proposta cultural t¨¦ el valor d¡¯advertir els futurs visitants que val la pena veure una exposici¨® o no, o donar arguments cr¨ªtics als qui ja l¡¯han vist. Per¨°, sigui com sigui, cal veure-la. Una exposici¨® no ¨¦s una arquitectura que roman: una exposici¨® comen?a i acaba, ¨¦s ef¨ªmera per si mateixa. Despr¨¦s d¡¯una, en v¨¦nen altres. La programaci¨® dels comuns al Born, igual que la de l¡¯anterior etapa independentista, ¨¦s el que permetr¨¤ jutjar el centre i els seus valors d¡¯ara, no una sola exposici¨®. El pen¨®s ¨¦s fer amb Franco Vict¨°ria Rep¨²blica, impunitat i espai urb¨¤ el que tants van fer (artistes inclosos) amb l¡¯expo censurada al Macba: carregar-se-la sense veure-la.

De forma col¡¤loquial es creu que criticar una cosa ¨¦s atacar-la, per¨° criticar ¨¦s examinar aquesta cosa en profunditat. El resultat pot ser negatiu o positiu, o de tot una mica. ?s un judici cr¨ªtic nul jutjar d¡¯entrada una cosa sense revisar-la a fons. Aix¨° ¨¦s m¨¦s aviat d¡¯agit-prop, agitaci¨® i propaganda, com de moment sembla que ¨¦s aquest cas. Tots podem caure en aix¨°, ¨¦s clar, per¨°, en fi, per a aix¨° hi ha l¡¯examen a fons de les coses i veure quin paper hi tens.

Les guerres culturals barcelonines de moda no tenen per contendents els vells enfilats en els seus bojos atuells d¡¯antany, convergents versus socialistes i a l¡¯inrev¨¦s (encara que segueixen aqu¨ª), sin¨® els joves lleons amb els seus nous atuells. Comuns versus indepes. Mira que b¨¦. Els nois i les noies estan b¨¦. Temps moguts. Cal preveure el futur, sobretot el propi, que dep¨¨n, per a tants portaveus dels uns i els altres, de qui guanyi aquestes lamentables guerres, que s¨®n el ress¨° dels passos. ?s clar, ¨¦s clar. Per¨° que no vinguin amb sermons. Per a molts de nosaltres, la mem¨°ria no ¨¦s el rancor.

Merc¨¨ Ibarz, escriptora i professora de la UPF