Les hores guanyades

La majoria de la gent es jubila quan ho prescriu la normativa vigent. L¡¯art, que sempre ¨¦s vocacional, segueix unes altres lleis, i els artistes es retiren quan ho troben necessari. Molts ho anuncien abans. Sabem que, d¡¯aquests anuncis, n¡¯hem de fer un cas relatiu. Per sort, molts anys despr¨¦s de la seua retirada oficial, Ingmar Bergman va filmar l¡¯espl¨¨ndida Saraband, i molts llibres excelsos s¡¯han escrit despr¨¦s que els seus autors anunciaren que ja no redactarien ni una ratlla. Per a qui en t¨¦ el do, la creativitat es pot ralentir amb l¡¯edat, per¨° no sol desapar¨¦ixer. D¡¯altra banda, estar sense fer res ¨¦s avorrit. Que la voluntat expressiva guanye la partida al cansament any¨®s sol ser afortunat, perqu¨¨ el que l¡¯artista vell perd en impetuositat, ho guanya en coneixement, d¡¯ell mateix i de la resta, i gesta obres m¨¦s delimitades, per¨° tamb¨¦ m¨¦s riques i profundes que els esbossos genials dels seus inicis.

El dels cantants ¨¦s un cas a part, perqu¨¨ l¡¯edat marca severes restriccions a l¡¯¨²s de les cordes vocals. Si, com ha dit Raimon, vol finire in bellezza, un cantant ha de saber quan comencen a decaure les plenes facultats per a exercir el seu art. Per aix¨°, quan els cantants diuen que es retiren, ens els podem creure m¨¦s. Un gran cantant ¨¦s molt m¨¦s que una veu; ¨¦s una manera de dir, un to i un discurs ¨²nics, de la mateixa forma que una gran can?¨® fa m¨¦s que comunicar un contingut o un estat d¡¯¨¤nim: crea una comunitat. Per¨° la veu ¨¦s l¡¯instrument imprescindible perqu¨¨ sorgesca la comunitat del c¨¤ntic. Finire in bellezza ¨¦s important.

Als membres de la comunitat raimoniana ens sap greu que l¡¯artista haja comunicat la seua intenci¨® de retirar-se. A Val¨¨ncia ho far¨¤ el 14 de desembre, en un gran concert, i, a Barcelona, amb una generosa tanda de recitals, el maig de l¡¯any vinent, al Palau de la M¨²sica. Al llarg de la seua traject¨°ria, Raimon ha demostrat ser un artista molt reflexiu, i hem d¡¯entendre que, si ha decidit que ja toca retirar-se, ¨¦s que ja toca. Al capdavall, l¡¯any que ve tindr¨¤ 77 anys i, com ha dit, ja ha fet la seua part. Va compondre les seues primeres can?ons en 1959. Per tant, s¨®n 58 anys de treball, o 56 si partim de la data en qu¨¨ comen?¨¤ a fer recitals d¡¯una manera regular. No ens en podem queixar. A m¨¦s, els seus discos, la seua m¨²sica i la seua manera de dir continuaran acompanyant-nos. No perdrem el seu art.

El que el rigor del temps ens llevar¨¤ ¨¦s una altra experi¨¨ncia ¨²nica, els seus concerts de viva veu. La quantitat d¡¯energia que Raimon sap transmetre dalt d¡¯un escenari ¨¦s una cosa que t¨¦ poca comparaci¨® amb res. ?s un cantant de for?a electritzant, com una dinamo espiritual que converteix el seu p¨²blic en una comunitat h¨ªmnica. Sens dubte, Raimon ¨¦s un cantant polifac¨¨tic, ple de matisos irreductibles a l¡¯etiquetaci¨®, per¨° si hi ha alguna cosa que, en escena, posseeix en exclusiva ¨¦s la for?a inapel¡¤lable del seu crit. El crit d¡¯incertesa o d¡¯alarma, de dolor o d¡¯angoixa, el crit amor¨®s que busca ser compartit i que ens ateny. El crit que ompli un escenari amb la contund¨¨ncia d¡¯un axioma i la incoercible exig¨¨ncia de la necessitat. Un crit que accedeix al miracle de la comuni¨®. ?s una rara m¨¤gia, i en cada recital de Raimon nosaltres en som els testimonis i els concelebrants. Ara tenim una ¨²ltima oportunitat d¡¯assistir, in bellezza, a aquesta obra d¡¯art ¨²nica que ¨¦s un concert de Raimon. Per a qui no la perda, seran hores guanyades.