Mas demana que Rajoy testifiqui en el judici per la consulta del 9-N

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ja ha perfilat la llista de testimonis que vol que declarin en el judici per la consulta del 9-N. Entre els 11 testimonis sol¡¤licitats per la defensa de Mas, en destaquen dos: el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el ministre de Just¨ªcia, Rafael Catal¨¢. El Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) haur¨¤ de decidir si accepta o rebutja la petici¨® de Mas, que s'asseur¨¤ al banc dels acusats pels delictes de desobedi¨¨ncia i prevaricaci¨® en l'organitzaci¨® de la consulta sobre la independ¨¨ncia del 9 de novembre del 2014.

A m¨¦s de Rajoy i Catal¨¢, Mas ha demanat que se citin responsables pol¨ªtics del seu partit (com l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, o el diputat Francesc Homs, tamb¨¦ investigat per la consulta) i qui va ser la presidenta del Parlament durant el seu mandat, N¨²ria de Gispert. Tamb¨¦ ha reclamat la compareixen?a de destacades personalitats de l'independentisme, com l'expresident del Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer, o l'exresponsable del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol.

En l'escrit de defensa presentat aquest dijous davant del TSJC, Mas defensa que no ha com¨¨s els delictes de desobedi¨¨ncia i prevaricaci¨® que li atribueix la Fiscalia. El ministeri p¨²blic sol¡¤licita que sigui condemnat a la pena de deu anys d'inhabilitaci¨® per exercir c¨¤rrecs p¨²blics per organitzar la consulta malgrat que cinc dies abans el Tribunal Constitucional l'havia vetat.

L'advocat de Mas, el penalista Javier Melero, argumenta, no obstant aix¨°, que la Generalitat "va interrompre efectivament l'organitzaci¨® i la gesti¨® de l'anomenat proc¨¦s participatiu" a partir de la provid¨¨ncia del Constitucional del 4 de novembre. En l¨ªnia amb el que argumentava des del principi la instrucci¨®, la defensa de Mas insisteix que el proc¨¦s va quedar en mans de voluntaris. "El que realment va passar ¨¦s que mai es va convocar oficialment la ciutadania, sin¨® que se'ls va donar l'oportunitat d'organitzar i prendre part en un proc¨¦s participatiu que es va acabar fent gr¨¤cies a la intervenci¨® de milers de voluntaris".

Mas insisteix que no hi va haver desobedi¨¨ncia perqu¨¨ la jurisprud¨¨ncia exigeix que la resoluci¨® judicial contingui un "mandat expr¨¦s, concret i categ¨°ric". I aix¨° no va passar, al¡¤lega, amb la resoluci¨® del Constitucional. "Resulta discutible l'exist¨¨ncia d'una ordre", diu l'escrit, que cita a favor seu els arguments emprats per la Fiscalia Superior de Catalunya, que inicialment es va oposar a presentar una querella contra Mas, contra l'exvicepresidenta Joana Ortega i contra l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau. "Aquest motiu va portar el fiscal superior a oposar-se a interposar una querella contra Mas", assenyala l'escrit. La Fiscalia General de l'Estat, finalment, va imposar el criteri de jerarquia i va ordenar la querella pel 9-N.

La defensa de Joana Ortega, que exerceix Rafael Entrena, ha demanat els mateixos testimonis que Mas i ha afegit alguns exc¨¤rrecs del Govern relacionats amb l'organitzaci¨® de la consulta. En el cas d'Irene Rigau, defensada per Jordi Pina, tamb¨¦ ha sol¡¤licitat la compareixen?a de c¨¤rrecs i personal del Departament d'Ensenyament.