Festes sanguin¨¤ries

Hi ha tradicions que perpetuen costums inacceptables per a la nostra civilitzaci¨®. Clamar per la seva perviv¨¨ncia significa, de vegades, un forcejament retr¨°grad contra la cultura i el progr¨¦s.

A la noble i hist¨°rica ciutat de Tordesillas se celebrava, fins a l'any passat, la festa del toro de La Vega. El toro era perseguit, assetjat, torturat i crivellat per una multitud armada amb llances i altres objectes punxants, a peu i a cavall. Pretenien conservar la seva festa com a her¨¨ncia d'una vella tradici¨® medieval, la dels genets picant el toro descrits per Fern¨¢ndez de Morat¨ªn en els seus famosos quintets. Per¨° aquells cavallers antics idealitzats sortien a la pla?a amb prosopopeia, luxe, solemnitat i valentia, exposant-se a les escomeses del toro. A Tordesillas no era aix¨ª. Fins a l'any passat, el tropell pols¨®s de toscos genets i peons perseguia tumultuosament el toro, sense ordre, risc ni opci¨® de defensa per al banyut, davant els aplaudiments d'una multitud enfervorida. Per¨° no els agradava que es prenguessin imatges de la seva gesta dubtosa. Alguns periodistes que ho van intentar van ser b¨¤rbarament insultats i sacsats, i les seves c¨¤meres arrabassades i destrossades pels m¨¦s exaltats, davant la pl¨¤cida condescend¨¨ncia de la majoria.

Una societat moderna, civilitzada i culta no hauria de tolerar cap espectacle de sang, sofriment i mort d'un ¨¦sser viu. Els poders p¨²blics democr¨¤tics, tampoc. Per aix¨°, el maig del 2015, la Junta de Castella i Lle¨® va prohibir la tortura i mort p¨²blica del toro de Tordesillas. L¡¯Ajuntament va rec¨®rrer la prohibici¨® davant el Tribunal Constitucional, per¨° sense ¨¨xit. Finalment, amb minorit¨¤ries resist¨¨ncies recalcitrants, a contracor, es va acatar la legalitat. A les festes del 2016 de Tordesillas es va fer una correguda amb el toro Pelado sense sang i amb desgana, i sacrificat ¡°en la intimitat¡±. Encara que, en aquesta i moltes altres comunitats aut¨°nomes, seguiran celebrant-se les curses de toros oficials amb les seves disfresses difusament del segle XVIII, les seves arcaiques pretensions est¨¨tiques i els seus reglaments sanguinaris de cops de pica, banderilles i estocades.

A Catalunya ¨¦s a l'inrev¨¦s. Estan prohibides aquestes curses de braus oficials, perqu¨¨ ¨¦s un espectacle b¨¤rbar de maltractament animal. Aquesta prohibici¨® ¨¦s el resultat d'una ampl¨ªssima pressi¨® social encap?alada per grups i associacions autodenominades animalistes, oposades a les festivitats taurines sanguin¨¤ries. No obstant aix¨°, els correbous, festa taurina popular tradicional d'algunes comarques de Tarragona, no estan abastats per la culta prohibici¨®. La pressi¨® social, ¨°bviament, ara se centra en la vigil¨¤ncia del possible maltractament en els correbous autoritzats.

A Mas de Barberans, poblaci¨® agr¨ªcola de 600 habitants, se celebrava el correbou, a les festes de 2016. Dues dones animalistes gravaven imatges per acreditar i documentar els eventuals maltractaments al toro. Aix¨° va disgustar els vilatans perqu¨¨ aquesta observaci¨® vigilant era, per a ells, una ofensa insuportable. La seva reacci¨® va ser similar a la de Tordesillas, ja que, desgraciadament, aquestes tradicions b¨¤rbares generen reaccions tan irracionals i impulsives en un poble com en una noble ciutat hist¨°rica. En un v¨ªdeo es veia com quatre persones, m¨¦s exaltades que els altres, les empenyien, copejaven, arrossegaven pels cabells, destrossant-los les c¨¤meres fotogr¨¤fiques. El m¨¦s sorprenent del v¨ªdeo era el p¨²blic que ocupava les graderies de la petita i improvisada pla?a, immediatament al costat de les agredides. Ning¨² va intervenir per impedir l'atropellament. Ning¨² va auxiliar les dones maltractades. Diversos homes somreien condescendents. Eren la Fuenteovejuna de la taurom¨¤quia vilatana. Per¨° com que ja no ¨¦s el temps de Lope de Vega, les c¨¤meres van permetre identificar als energ¨²mens. Ara, gaireb¨¦ un any despr¨¦s, havien de ser jutjats. Ho van evitar, possiblement per estalviar-se la xafogor medi¨¤tica i es van conformar amb l'acusaci¨®, amb la indemnitzaci¨® a les v¨ªctimes, i amb una pena de multa. Igual que els de Tordesillas, van haver d'acatar a contracor la decisi¨® de la just¨ªcia, encara que els ompli de malenconia o indignaci¨® a ells i a tots els que van impulsar impunement els seus excessos violents amb els seus condemnables aplaudiments, somriures o condescend¨¨ncies.

Tots ells, diletants de les arenes i els vestits de torero, o col¨¨rics vilatans, pretenen que pervisquin les seves ancestrals tradicions sanguin¨¤ries, grolleres, polsoses i tumultu¨¤ries o de pretesa est¨¨tica carnissera reglamentada. Els poders p¨²blics no haurien de guiar-se per exig¨¨ncies de minories nost¨¤lgiques i plany¨ªvoles. Sense restriccions ni excepcions, els correspon netejar el rostre de la nostra societat d'aquestes tradicions vergonyoses. Perqu¨¨ aquestes s¨®n una trista her¨¨ncia d'aquell poble esparracat, analfabet i fan¨¤tic del qual Carles III, fa dos-cents cinquanta anys, deia que ¨¦s com un nen, que plora quan li renten la cara.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal cap del TSJC