Un desig anomenat tramvia

La uni¨® del tramvia planteja dos problemes i una pregunta. ?s obvi que si cal connectar els dos ramals, la millor opci¨® ¨¦s la Diagonal. Per¨° no es tracta d¡¯aix¨°. El primer problema ¨¦s global: la Diagonal ¨¦s part del sistema de connexi¨® metropolit¨¤, una mobilitat que no est¨¤ ni molt menys resolta pel transport p¨²blic i que el tramvia no resoldr¨¤. Molta gent va i ve amb cotxe perqu¨¨ les l¨ªnies p¨²bliques no l¡¯acosten al lloc de feina, posem que en un pol¨ªgon industrial, o a la resid¨¨ncia, posem que en una urbanitzaci¨®. Metro o tramvia, i no diguem el bus, els multiplica per tres el temps de despla?ament i no hi estan disposats, com ¨¦s l¨°gic. De manera que implantem el tramvia i tanquem pr¨¤cticament la Diagonal al vehicle privat sense tenir gaire en compte que molts dels cotxes que entren o surten de Barcelona s¨®n d¡¯¨²s obligat. El transport p¨²blic no ¨¦s una pancarta que es penja en una cantonada: ha de ser competitiu, a m¨¦s a m¨¦s de tenir avantatges ambientals.

Barcelona, un cop m¨¦s, es desconnecta de la realitat metropolitana i busca solucionar el seu problema de contaminaci¨®, que ¨¦s real, i la seva conquesta simb¨°lica, que ¨¦s necess¨¤ria pol¨ªticament, sense tenir en compte la viabilitat real de la pr¨¤ctica. El park & ride no funciona, aix¨° ja est¨¤ provat: funciona nom¨¦s en origen, per¨° suposo que tothom coneix l¡¯escass¨ªssima capacitat f¨ªsica dels aparcaments de Rodalies. No diguem la cantonada del tramvia. Si els cotxes continuen arribant, es dispersaran per l¡¯Eixample ¡ªNum¨¤ncia i Enten?a tindran problemes de saturaci¨®¡ª, per¨° a l¡¯Eixample han aparegut, amb bon criteri, els carrils bici. No ¨¦s l¡¯Eixample de sempre. Els c¨¤lculs del tramvia ens diuen quants cotxes deixaran de circular per¨°, de deb¨° deixaran de circular? Se sap exactament d¡¯on venen i per qu¨¨?

El segon problema ¨¦s interior. S¨®n els autobusos. El tramvia ¨¦s molt m¨¦s ¨²til per creuar la ciutat, o per evacuar-la, per¨° aquests dos par¨¤metres, que s¨®n els que es jutgen en els informes, no serveixen per dur la senyora Maria a casa. El tramvia ¨¦s r¨ªgid. No abandona la Diagonal, com s¨ª que ho fan els busos que s¡¯internen als barris. Total, que la senyora Maria haur¨¤ de caminar i no sabem si li ve de gust. I ¨¦s precisament per aix¨° que la soluci¨® del bus el¨¨ctric no t¨¦ sentit: els usuaris volen les l¨ªnies actuals, que es veuran alterades. De forma que una Diagonal buc¨°lica com ensenyen els dibuixos, no acaba de ser real. L¡¯abans totpoder¨®s Josep Acebillo dictaminava fa poc que el tramvia ¨¦s una soluci¨® antiga per un tema que hauria de respondre avui a una pregunta: com produ?m? No volem una ciutat per passejar sin¨® una ciutat per a tot, inclosa l¡¯efici¨¨ncia econ¨°mica. Per a la gent que treballa, que tamb¨¦ n¡¯hi ha, i que no pot anar a la feina en bicicleta.

Dit aix¨°, la pregunta. I ¨¦s una gran pregunta. ?s realment prioritari invertir una milionada a unir el tramvia? Doncs no ho s¨¦, jo crec que no. No ens han donat raons tangibles per defensar l¡¯operaci¨®. Ens han marejat amb raons, per¨° no ens han dit per qu¨¨ ha de ser ara, a la desesperada. El tramvia ¨¦s una fita simb¨°lica precisament perqu¨¨ t¨¦ la negativa de determinats sectors socials, entre ells el comer? de la Diagonal (jo diria que sense raons de pes). ?s com una resposta a l¡¯exitosa reforma de Xavier Trias. Tamb¨¦ ¨¦s simb¨°lic el tramvia per a l¡¯oposici¨®. Deia la setmana passada Gerardo Pisarello: ¡°amb el vot, la gent ens han demanat canvi i di¨¤leg, les dues coses¡±, i ¨¦s una manera intel¡¤ligent de veure el panorama. La realitat ¨¦s que si b¨¦ hi ha hagut algun punt de canvi en les prioritats ¡ªsobretot en el discurs de les prioritats¡ª no hi ha hagut di¨¤leg; tampoc per part d¡¯aquells que no governen. Hi ha hagut topada de projectes, negatives minerals i, al davant, tossuderies numantines per part del govern.

Que t¨¦ tot el dret de sostenir les seves posicions, sempre que tamb¨¦ en suporti les conseq¨¹¨¨ncies. La Diagonal est¨¤ carregada de significats: ¨¦s l¡¯ep¨ªtom del model de ciutat. I aqu¨ª s¨ª que agafa import¨¤ncia la pregunta d¡¯Acebillo: com produ?m?, en qu¨¨ treballem?, on treballem? Perqu¨¨ aix¨° ¨¦s exactament el que facilitar¨¤, o no, el tramvia unificat. En un moment que tot canvia, implementar solucions r¨ªgides ¨¦s com c¨®rrer cap enrere.

?Patricia Gabancho ¨¦s escriptora