Postals des del parad¨ªs

L'escriptor Luis Romero, que es va instal¡¤lar a viure a Cadaqu¨¦s el 1952, un any despr¨¦s de rebre el Premi Nadal per la seva novel¡¤la La noria, descrivia aquesta localitat com un lloc remot per les dificultats de comunicaci¨®, a m¨¦s d'arru?nat, ja que encara no havia superat els efectes de la Guerra Civil. Segons Romero, en aquelles dates a la localitat no hi havia ni un sol cotxe, ni tan sols un taxi i l'¨²nic mitj¨¤ de comunicaci¨® amb l'exterior era un autocar atrotinat que duia els viatgers a Figueres i tornava a l'hora de dinar. De totes maneres, s'havia prosperat una mica des que la sinuosa?ruta que uneix Figueres i Cadaqu¨¦s es feia en tartana i es trigava m¨¦s de nou hores. El m¨®n de qu¨¨ parla Romero ¨¦s l'anterior al boom del turisme que va fer que Cadaqu¨¦s i les localitats costaneres de Girona (algunes m¨¦s que d'altres) deixessin enrere el seu passat, es modernitzessin, s'obrissin a l'exterior i visquessin un enorme i vora? desenvolupament urban¨ªstic. Va ser poc despr¨¦s, durant la d¨¨cada dels seixanta i setanta, i va omplir el litoral d'enormes edificis que van anar engolint les cases emblanquinades dels pescadors locals.

Dal¨ª i el seu cigne, gaireb¨¦ in¨¨dits

Una de les aportacions del llibre de Puig ¨¦s la reproducci¨® de 12 postals de Dal¨ª, el pintor que vivia a Portlligat part de l'any, que va editar el 1964 Jos¨¦ Quincoces a partir d'unes imatges del fot¨°graf Jacques L¨¦onard.

L'empresari de Granollers tenia un negoci d'importaci¨® d'artesania, amb relacions asi¨¤tiques, sobretot amb japonesos, i va voler rendibilitzar l'exposici¨® del pintor que s'havia de fer T¨°quio aquell any. Sol, pintant Galacidalacidesoxyribonucleicacid, la seva admiraci¨® per l'ADN, amb Gala, un dels seus cignes dissecats i tunejat o enmig de les roques del cap de Creus; malgrat la qualitat de les fotografies, el negoci no va funcionar i les imatges van passar gaireb¨¦ desapercebudes. Fins ara.

El llibre Costa Brava, 1960's-1970's. Postals (Ursula Llibres) il¡¤lustra el proc¨¦s de transformaci¨® de la Costa Brava, un terme que Ferran Agull¨® va encunyar el 1908 per¨° que no es va oficialitzar fins al 1965. I ho fa a partir de 600 postals a tot color de la col¡¤lecci¨® de 8.000 del fot¨°graf i artista Jordi Puig (Cerdanyola del Vall¨¨s, 1963); uns elements injuriats per ressaltar en ocasions el tipisme, all¨°?kitsch i fins i tot banal, que visualitzen el canvi i la transformaci¨® viscuda en aquest parad¨ªs al llarg dels anys, per¨° que el temps ha convertit en document gr¨¤fic i, per qu¨¨ no, en elements sociol¨°gics i antropol¨°gics de primer ordre. Les postals mostren el que es considera representatiu i destacable, tot i que no sempre sigui genu¨ª, sin¨® que busca la identificaci¨® de l'estranger i es recreen tamb¨¦ imaginaris inventats.

Posar ordre en aquest univers d'imatges no deu haver estat f¨¤cil. Puig ho ha fet de manera que els lectors poden fer un recorregut a partir de diversos criteris: des de les infraestructures que permeten l'arribada per terra i per aire, amb les noves i modernes autopistes i aeroports, presentats com a signes de modernitat, passant pels enormes blocs d'apartaments i hotels i les noves urbanitzacions, la majoria fruit de l'especulaci¨® urban¨ªstica m¨¦s grollera, fins als individus, en col¡¤lectivitat, parella o sols, vivint en aquests llocs cada vegada menys paradis¨ªacs.

El llibre inclou dos textos breus: un pr¨°leg d'Enric Mar¨ªn i una introducci¨® d'Helena Tatay, a m¨¦s d'una s¨¨rie de frases extretes de la premsa vinculades a l'actualitat tur¨ªstica. Per¨°, de fet, no calen gaires explicacions. Les postals, no tan innocents com semblen, permeten veure l'evoluci¨® de les costes i dels costums despr¨¦s de l'arribada massiva del turisme, en qu¨¨, a difer¨¨ncia d'ara, les platges massificades es veien com un signe positiu i d'obertura a l'exterior en el context d'una Espanya tancada pel r¨¨gim franquista.

Les imatges venen sol i platja, toros, flamenc, futbol i gastronomia (sangria, paella i truita), per¨° tamb¨¦ sardanes i barretines, i tamb¨¦ s'hi colen elements del passat, com els rucs carregats de cer¨¤mica que venen c¨¤ntirs als turistes o les dones que arreglen les xarxes mentre els marits venen el peix directament a terra.

Les postals, aplegades segons cadascun dels temes i criteris, permeten veure l'evoluci¨® del parc automobil¨ªstic, la disminuci¨® de la quantitat de tela en els banyadors, des de la pe?a ¨²nica fins als provocadors biquinis, o la diversitat de tipologia d'hotels (gratacels a l'Escala, cases adossades a Empuriabrava, apartaments de luxe al cap sa Sal de Begur) i del mobiliari interior, com el del sal¨®-bar de l'Hotel Costa Brava de Tossa de Mar decorat amb els ic¨°nics llums Disa de Coderch que tamb¨¦ va ser motiu d'inter¨¨s dels fot¨°grafs.

L'autor fa un llistat sencer dels m¨¦s de 60 fot¨°grafs i marques i dedica un cap¨ªtol al disseny gr¨¤fic de les postals i als efectes ¨°ptics que es van fer servir per eliminar n¨²vols, col¡¤locar noies amb poca roba als llocs m¨¦s inversemblants o b¨¦ afegir elements pintorescos sobre els originals.