Objectiu: que el barri torni a l¡¯escola

¡°No tenim bones idees, tenim respostes a preguntes complexes, es tracta de fer projectes singulars, no ¨¦s un model replicable¡±. El director de l'institut escola de la Trinitat Nova, Joan Artigal, ¨¦s tot ofici i passi¨®. Est¨¤ al capdavant del projecte del nou centre del barri, que no ser¨¤ un institut escola, sin¨® un equipament comunitari. L'edifici central ser¨¤ una biblioteca i mediateca. I no ser¨¤ la dels alumnes. Ser¨¤ la del barri. Perqu¨¨ el barri ho necessita, i si ¨¦s bo per al barri ho ser¨¤ per a les fam¨ªlies. I viceversa.

¡°Perqu¨¨ en educaci¨® l'¨¨xit s'aconsegueix quan els objectius educatius s¨®n compartits. Jo no vull fer una escola molt xula. Vull fer una escola que tingui sentit¡±, segueix Artigal. Una escola que, explica, obri el pati a la tarda: i no per a extraescolars dels alumnes, sin¨® perqu¨¨ hi entreni a futbol l'equip del barri, amb alumnes i no alumnes. El de l'institut escola de la Trinitat Nova ¨¦s ¡°un projecte educatiu de barri que t¨¦ significat en un barri que ha patit un fort abandonament¡±. Tant, que la majoria de les fam¨ªlies han optat per escolaritzar els seus fills en altres barris. ¡°Tenim la necessitat que els nostres nanos es mirin al mirall i se sentin potents¡±, sentencia el director.

El nou edifici de l'institut escola de la Trinitat Nova ¨¦s un dels projectes que s'impulsaran en el marc del Pla de Barris del govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Un ambici¨®s projecte de lluita contra la bretxa social que destinar¨¤ una quarta part dels 150 milions de pressupost a educaci¨®. Perqu¨¨ ¡°en l'educaci¨® comen?a tot¡±, ha afirmat aquest divendres l'alcaldessa, que ha qualificat els mestres d'¡°herois democr¨¤tics¡±. ¡°No es tracta nom¨¦s de fer inversi¨® en pedra ni assistencialisme, sin¨® de reformar el que tenen perqu¨¨ siguin els territoris els qui reverteixin els indicadors de desigualtat¡±, ha dit. I ha adm¨¨s: ¡°Un nen nascut aqu¨ª no t¨¦ les mateixes oportunitats que a l'Eixample o a Pedralbes, i ¨¦s aqu¨ª on l'hem de refor?ar¡±.

Colau va explicar que el pla destinar¨¤ 28 milions d'euros a projectes vinculats a l'educaci¨® i la cultura. 20 seran inversions directes en centres per adequar-los a nous projectes educatius. Tamb¨¦ s'han incorporat 61 professionals especialistes psicosocials a les plantilles de mestres per atendre millor l'alumnat i es destinaran fons a refor?ar l'educaci¨® en el lleure, ¡°perqu¨¨ tamb¨¦ hi ha grans desigualtats fora de l'escola, si en l'educaci¨® comen?a tot ¨¦s on es poden eixamplar les oportunitats de futur dels nens¡±, ha apuntat la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz. ¡°Volem una escola p¨²blica de qualitat als 73 barris de Barcelona i volem un punt de partida similar, ja no diem igual¡±, ha insistit l'alcaldessa.

El comissionat de Cultura, Joan Subirats, ha defensat la necessitat que els nens de la ciutat ¡°incorporin a la seva motxilla elements no estrictament educatius¡±, com la cultura i el lleure. Que llegeixin, vagin a exposicions, a museus, al teatre i concerts... ¡°L'informe PISA sempre diu que Finl¨¤ndia ¨¦s el pa¨ªs de refer¨¨ncia, per¨° all¨¤ el 85% dels adults ha anat a la universitat i a Barcelona som en el 56%¡±.

Amb la mateixa passi¨® que el director de l'institut escola ha tancat la roda de premsa Ester Bonal, del projecte Educarts dels barris de la Zona Nord, els m¨¦s castigats de la ciutat.

Bonal ha llan?at peticions a l'alcaldessa i als mitjans. A Colau, que el pla de barris s'allargui en el temps, ¡°perqu¨¨ el treball no es quedi a mig fer, perqu¨¨ qui paga els plats trencats sempre s¨®n els mateixos¡±. ¡°Necessitem millorar aquestes realitats. Els nanos necessiten sentir-se segurs per aprendre, un nen amb por no aprendr¨¤ res. Si ho fem aix¨ª menys criatures se'ns perdran per les esquerdes¡±, ha afirmat. Als mitjans, els ha demanat que expliquin els projectes que valen la pena.