Cabdill a Brussel¡¤les

L¡¯expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va convocar aquesta mateixa setmana una roda de premsa a Brussel¡¤les per exigir al Govern de Pedro S¨¢nchez que passi de les paraules als fets en el seu tracte amb els qui defensen la independ¨¨ncia de Catalunya. El contingut de les declaracions de l¡¯expresident t¨¦ menys import¨¤ncia que el lloc on pret¨¦n col¡¤locar-se ell mateix per fer-les, perqu¨¨ a Puigdemont li manca tanta legitimitat pol¨ªtica com autoritat moral per plantejar exig¨¨ncies a ning¨². Adjudicar-se la representaci¨® de Catalunya a trav¨¦s d¡¯un simple espectacle medi¨¤tic revela, sens dubte, la vocaci¨® d¡¯un cabdill. Per¨° suposa, a m¨¦s, una humiliaci¨® per a les institucions democr¨¤tiques de Catalunya i per als correligionaris que el van seguir en la seva insensata aventura de govern, i que avui estan empresonats.

La deshonrosa submissi¨® d¡¯un president de la Generalitat triat pel Parlament a la gesticulaci¨® de Puigdemont davant les c¨¤meres nom¨¦s sembla comprensible en alg¨² com Quim Torra, que ha donat mostres repetides d¡¯estar disposat a sacrificar la dignitat institucional del seu c¨¤rrec. Per contra, els qui es troben a la pres¨® per haver acompanyat Puigdemont en la seva violaci¨® de l¡¯ordre constitucional no es mereixen que aquest intenti explotar a favor seu el calvari judicial que els espera. Fins i tot una inquietant figura pol¨ªtica com la del cabdill t¨¦ les seves regles, i la primera de totes ¨¦s no desempallegar-se mitjan?ant arg¨²cies de c¨®rrer la mateixa sort que els qui el van obeir. Com a pr¨°fug que ha burlat la just¨ªcia fins ara, Puigdemont est¨¤ en condicions de jactar-se de poder trepitjar dem¨¤ mateix terreny catal¨¤ que est¨¤ sota la sobirania de Fran?a, pa¨ªs que, per cert, prendr¨¤ nota d¡¯aquesta confessi¨® d¡¯irredemptisme. Com a aspirant a cabdill, no obstant aix¨°, no pot convertir en aliment del culte a la seva persona la immoral explotaci¨® pol¨ªtica del patiment dels col¡¤laboradors als quals ha abandonat.

L¡¯estrat¨¨gia que Puigdemont va fixar a Brussel¡¤les sembla consistir a sotmetre el Govern central al xantatge o b¨¦ d¡¯acceptar els resultats del suposat refer¨¨ndum que ell va organitzar d¡¯amagat, o b¨¦ convocar un de nou pactat amb l¡¯Estat. La solemnitat del desafiament no pot ocultar que, en realitat, es tracta d¡¯una declaraci¨® d¡¯impot¨¨ncia. Si Puigdemont t¨¦ tanta fe que els ciutadans de Catalunya van expressar la seva voluntat d¡¯independ¨¨ncia l¡¯1-O, la seva obligaci¨® ¨¦s donar compliment a aquesta voluntat, no utilitzar-la per negociar amb el Govern central a trav¨¦s d¡¯un president al qual tracta com un titella. Amb tot, el rerefons real de l¡¯espectacle que Puigdemont va oferir a Brussel¡¤les ¨¦s diferent del tenor expr¨¦s de les seves declaracions. La cru?lla davant la qual es troba el secessionisme no es resumeix en independ¨¨ncia s¨ª o independ¨¨ncia no, sin¨® en unilateralitat s¨ª o unilateralitat no. I aix¨° ¨¦s aix¨ª perqu¨¨ sectors cada vegada m¨¦s amplis de l¡¯independentisme han pres consci¨¨ncia que actuar unilateralment ¨¦s contrari al principi democr¨¤tic, ja que no tenen majoria social per fer-ho.

Nom¨¦s Puigdemont i els seus lleials semblen ignorar que el principi democr¨¤tic preval, tamb¨¦, sobre la voluntat del cabdill.