Churchill, Torra i el Kuomintang

El president de la Generalitat, Quim Torra, va apar¨¨ixer fa uns dies a l¡¯assemblea d¡¯associats del PDeCAT amb una fotografia de Winston Churchill sobresortint a manera de protuber¨¤ncia pol¨ªtica de la butxaca superior de la seva americana. Torra va explicar que la pres¨¨ncia de l¡¯expresident brit¨¤nic en el seu vestit obe?a al we shall never surrender (mai ens rendirem) amb el qual Churchill exemplarment va decidir enfrontar-se a l¡¯Alemanya de Hitler, desoint bona part de les elits brit¨¤niques. El premier ¨¨pic de l¡¯antinazisme era el mateix que va permetre la fam a Bengala, a conseq¨¹¨¨ncia de la qual van morir uns dos milions de persones, el que va dirigir com a ministre de l¡¯Interior l¡¯operaci¨® policiacomilitar en els disturbis de Tonypandy contra els miners gal¡¤lesos, o el jove del 21¨¨ regiment de llancers que va carregar contra les tropes dels rebels sudanesos a la batalla d¡¯Omdurman.

L¡¯¨¨pica amaga altres cares, tot i que la tend¨¨ncia a l¡¯esl¨°gan i la simplificaci¨® sempre prefereixin el blanc i negre. La innegable figura d¡¯un Churchill decidit a lluitar contra el nazisme i a formar un govern de concentraci¨® amb laboristes conviu amb la d¡¯un premier que, entre altres coses, menyspreava la classe treballadora organitzada i que va ser molt bel¡¤ligerant amb els seus sindicats.

Si considerem que Catalunya viu ¡°una emerg¨¨ncia humanit¨¤ria¡±, el Churchill antinazi serveix de paradigma. Si opinem que cal fer pol¨ªtica, per b¨¦ que la situaci¨® no sigui f¨¤cil ¡ªpol¨ªtics presos, o a l¡¯estranger, frac¨¤s de les euroordres i el sistema judicial espanyol en dubte¡ª el model ¨¦s un altre. Per¨° a Catalunya, per a l¡¯independentisme exconvergent que va guanyar a les urnes, preval l¡¯¨¨pica, l¡¯est¨¨tica i la prof¨¨tica.

El Parlament va decidir fa uns dies que se suspengu¨¦s un ple i que el proper se celebr¨¦s el 2 d¡¯octubre. La manca d¡¯acord entre Junts per Catalunya i Esquerra sobre com aplicar la suspensi¨® temporal als diputats encausats per rebel¡¤li¨® pel jutge Pablo Llarena va portar a baixar la persiana i a donar vacances a aquesta Cambra que asseguren que representa la sobirania popular. Al marge del c¨¨rcol judicial, si la mesura havia d¡¯afectar Carles Puigdemont o no est¨¤ en l¡¯origen de la disc¨°rdia entre independentistes.

Per sobre de qualsevol altra consideraci¨®, una decisi¨® d¡¯aquesta rellev¨¤ncia evidencia biaixos preocupants. Suposa una visi¨® patrimonial del Parlament, al que se sacralitza quan es tracta de fer valer les majories absolutes pr¨°pies i es tanca per vacances quan no hi ha acord.

Hi ha doncs m¨¦s d¡¯un cara. Com quan l¡¯independentisme majoritari assegura estar disposat a la m¨¦s radical de les desobedi¨¨ncies per materialitzar la rep¨²blica. Despr¨¦s resulta que ¨¦s de missa preconciliar i la comuni¨® di¨¤ria en altres assumptes. Els reiterats incompliments dels informes dels lletrats del Parlament, les vulneracions de les lleis o les proclames a favor de la independ¨¨ncia unilateral es transformen en exquisit respecte a la legalitat a l¡¯hora d¡¯abordar assumptes que afecten el dret m¨¦s fonamental: la propietat. Si amb l¡¯article 155 de la Constituci¨® en marxa, l¡¯independentisme es va escandalitzar per la renovaci¨® dels concerts amb les escoles vinculades a l¡¯Opus Dei, amb l¡¯arribada al poder del Govern Torra ¡ªque ha de materialitzar la rep¨²blica¡ª continuar¨¤ l¡¯obra empresa pel centralisme intervencionista. S¡¯al¡¤leguen motius jur¨ªdics de notable subst¨¤ncia. El m¨¦s curi¨®s del cas ¨¦s que l¡¯anul¡¤laci¨® d¡¯aquests acords amb centres relacionats amb l¡¯Opus i que discriminen per sexe es van convertir en elements clau del pacte d¡¯investidura del nou president catal¨¤. L¡¯¨¨xit resulta doncs perfectament descriptible.

Els mateixos escr¨²pols envers la legalitat van ser argu?ts per la portaveu del Govern catal¨¤, Elsa Artadi, per no donar suport a la proposta de l¡¯Ajuntament de Barcelona d¡¯obligar les immobili¨¤ries a construir un 30% de pisos socials. Alhora, la Generalitat va subhastar 47 edificis procedents d¡¯her¨¨ncies abintestades. El cor es reserva per a moments ¨¨pics, no per a min¨²cies quotidianes. Les pol¨ªtiques socials ni s¡¯esmenten i, quan es fa, ¨¦s per demanar respecte escrupol¨®s a les lleis.

El processisme puigdemontista ¡ªsetena reencarnaci¨® de la vella Converg¨¨ncia¡ª t¨¦ afanys hegem¨°nics i ha llan?at el seu OPA a Esquerra Republicana. Els ide¨°legs de l¡¯expresident d¡¯Amer, alguns dels quals van ser conspicus esquerrans durant la transici¨®, proposen construir una mena de Kuomintang catal¨¤. S¡¯anomena Crida Nacional per la Rep¨²blica que, com el front que va enquadrar nacionalistes i comunistes xinesos, intentar¨¤ combinar forces perqu¨¨ l¡¯adveniment de la rep¨²blica es produeixi tan aviat com sigui possible. Mentrestant, caldr¨¤ seguir utilitzant el pretext de la legalitat per amagar la falta de voluntat pol¨ªtica i no moure un dit en pol¨ªtiques socials.