Agonia d¡¯arxius i col¡¤leccions

Si la fam¨ªlia de l¡¯arquitecte Josep Antoni Coderch ha decidit donar el seu arxiu al Centro de Arte Reina Sof¨ªa ¨¦s una decisi¨® a respectar. Podria ser pitjor: podria haver acabat al Centre Canadenc d¡¯Arquitectura, i ho tindr¨ªem m¨¦s complicat per anar fins all¨¤. Aix¨ª doncs, que estigui a Madrid, l¡¯equidistant centre d¡¯aquest pa¨ªs ¡ªavantatge innegable del centralisme¡ª, ¨¦s molt millor. Els arxius de molts arquitectes van al centre canadenc atrets per les possibilitats que ofereix el fet de tenir-los mantinguts, inventariats, organitzats i accessibles per a tothom qui vulgui investigar. Un arxiu no ¨¦s un contenidor, ¨¦s un lloc que permet estudiar sobre les obres d¡¯arquitectura, les constru?des i les que no van veure la llum, les alterades i les enderrocades, i tamb¨¦ sobre materials diversos: fotografies, publicacions...

L¡¯arxiu t¨¦ sentit mentre l¡¯obra de la qual forma part tingui inter¨¨s. La documentaci¨® que hi trobem permet estudiar coses i establir connexions i relacions que les obres no permeten fet totes soles. Per¨° els arxius no tenen sentit si no formen part dels programes de recerca de les universitats, sense ajuts i beques i sense departaments que dirigeixin i orientin els seus investigadors cap a aspectes concrets d¡¯aquests arxius. En la mesura que els investigadors consultin i treballin sobre la documentaci¨® dels arxius i realitzin recerques d¡¯inter¨¨s, aquests augmenten el seu valor i prestigi, igual que qualsevol museu basa el seu prestigi en la col¡¤lecci¨® sobre la qual es fonamenta i en el material que hi est¨¤ dipositat. Si volen un exemple gr¨¤fic d¡¯aix¨°, vagin a veure o a interessar-se per la col¡¤lecci¨® castigada del Museu de Zoologia de la Ciutadella, o preguntin on s¨®n els vaixells del Museu Mar¨ªtim, o llegeixin sobre la ru?na del Museu de Geologia, tancat tot esperant que caigui i la seva desaparici¨® sigui inevitable. Les col¡¤leccions, a Barcelona, sembla que estan castigades per innovadors al capdavant d¡¯alguns museus. Els museus interactius per anar a passar el diumenge amb les criatures no serveixen a aquest prop¨°sit: per fer aix¨° serveix un programa de televisi¨®.

Un no ¨¦s expert en museografia ni en arxiv¨ªstica, per¨° veu el que veu a la seva ciutat i sap que encara falta rec¨®rrer un llarg cam¨ª. La ciutat ha de voler, cuidar i interessar-se pel seu patrimoni de paper i per les seves col¡¤leccions.

El cas de l¡¯arxiu Coderch hauria de servir per operar un canvi radical. Quant temps fa que es parla del Museu d¡¯Arquitectura i no s¡¯ha fet cap pas, des de Jordi Hereu? Un arxiu com el que actualment t¨¦ el Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Catalunya (CoAC) podria ser una pe?a clau per a un museu aix¨ª. A la darrera ocasi¨® que es va parlar del museu per ubicar-lo a Santa M¨°nica, van ser els mateixos artistes pl¨¤stics els que s¡¯hi van oposar. No ens queixem doncs que marxin arxius com aquest, i concentrem-nos en els que tenim. Els arxius han de ser com un banc su¨ªs: solvents, estables, amb garanties i que no facin perdre valor al que hi ha dipositat. Alg¨² creu que la situaci¨® actual ofereix alguna d¡¯aquestes condicions? Encara es mira els museus i la cultura amb recel. El cas de l¡¯ampliaci¨® del Macba, contraposant la salut del barri al museu i alentida des del mateix Ajuntament, n¡¯¨¦s un exemple.

No hi ha cultura en aquest sentit. La UPC, d¡¯on soc professor, t¨¦ castigat l¡¯arxiu de la C¨¤tedra Gaud¨ª a l¡¯ETSAB sense un pressupost adequat. El rectorat sembla incapa? d¡¯entendre el valor del patrimoni del jove Gaud¨ª all¨ª dipositat. Segur que si ho sabessin a Madrid, ja haurien comprat l¡¯arxiu. L¡¯excusa nacional ¨¦s que no tenim diners i no els tenim per culpa de Madrid. El cas de Gaud¨ª i de la seva obra ¨¦s paradigm¨¤tic, el veiem transformat en un negoci rendible pels propietaris d¡¯una obra convertida en atracci¨® cultural, amb cues permanents i entrades entre 15 i 21 euros. S¡¯han preguntat algun cop, veient les milion¨¤ries cues a la Pedrera o a la Casa Batll¨®, per a qu¨¨ deuen servir els beneficis? Per alimentar la recerca i la cura dels arxius d¡¯arquitectura d¡¯aquest pa¨ªs, segur que no. ?Alguna autoritat amb sentit d¡¯estat els ha demanat als propietaris i gestors dels edificis d¡¯inter¨¨s arquitect¨°nic a Barcelona que contribueixin a fer un fons per comprar arxius, cuidar-los, netejar-los i desinfectar-los i per posar en marxa beques que els estudi?n i facin augmentar l¡¯inter¨¨s pels arxius? Si no ho han fet, per qu¨¨ es queixen ara pel cas Coderch?