¡®Capitana¡¯ P¨¤mies

Si alguna cosa va emmarcar la producci¨® liter¨¤ria de Teresa P¨¤mies va ser, qualitat a banda, que es podia llegir com una cr¨°nica del seu temps en els convulsos anys previs a la Guerra Civil i els encara m¨¦s tristos de l'exili i les seves mis¨¨ries, tot sempre subjectat amb un transparent per¨° insubornable i contundent fil cr¨ªtic, especialment amb els seus i, m¨¦s d'una vegada, amb ella mateixa. Si aquest esperit pogu¨¦s impregnar l'avui ja nom¨¦s per aix¨° haur¨¤ tingut una bona ra¨® de ser l'Any Teresa P¨¤mies, que, just set anys despr¨¦s de la seva mort, ha presentat la Instituci¨® de les Lletres Catalanes (ILC), arran del centenari del naixement de l'autora de Testament a Praga o Quan ¨¦rem capitans.

¡°?s una declaraci¨® d'intencions¡±, defineix el director de l'ILC Joan-Elies Adell un programa d'activitats que, habitual ¨²ltimament en aquests actes promoguts per la Generalitat, ni est¨¤ tancat ni presenta pressupost espec¨ªfic, tot i que ¡°tindr¨¤ diners pel que s'ha de fer¡±. Entre les desenes d'esdeveniments cl¨¤ssics previstos, on hi ha for?a adaptacions teatrals d'una autora que mai va escriure una pe?a dram¨¤tica que se s¨¤piga i sembla que hi haur¨¤ una exposici¨® itinerant amb sis panells, destaca un acte institucional central des d'un espectacle a partir de Testament a Praga, amb Emma Vilarasau i Jordi Bosch (encara sense data ni lloc). Tamb¨¦ est¨¤ prevista una biografia a c¨¤rrec de Montserrat Bacard¨ª, la recuperaci¨® de t¨ªtols avui introbables com Gent del meu exili, Mem¨°ria dels morts o Amor clandest¨ª (Testament a Praga i Va ploure tot el dia encara tenen vida activa a les llibreries) i el simposi Teresa P¨¤mies. Pol¨ªtica, mem¨°ria i literatura, previst per a l'octubre.

¡°Era molt estimada en l'¨¤mbit popular, per¨° sempre va tenir la impressi¨® que l'Acad¨¨mia la mirava de re¨¹ll i aix¨° li pesava; ara hi haur¨¤ una visi¨® cient¨ªfica de la seva obra, que fins ara no n'ha tingut¡±, es felicita l'escriptor Sergi P¨¤mies, en nom de tots els fills (Antonio, Tom¨¤s i Pau) i dels nets d'una ¡°sagrada tribu¡± que aprofitar¨¤ el centenari, admet, per ordenar el llegat de la seva mare. ¡°Permetr¨¤ desenterrar caixes amb papers i cintes de r¨¤dio i de tele que no toc¨¤vem; s'han llen?at i perdut coses i n'hi haur¨¤ d'altres que sortiran¡­ per no saber, no sabem ni quants llibres ha escrit la meva mare¡±, va admetre Sergi P¨¤mies. De moment, en s¨®n 47, nou dels quals s¨®n en castell¨¤, segons s'ha comptabilitzat ara. ¡°?s una autora que necessita ser revisitada i mirada des d'avui¡±, coincideixen Adell i l'escriptora, periodista i fil¨°sofa Montse Barderi, comiss¨¤ria de l'Any Teresa P¨¤mies, que pensa que les tesis en qu¨¨ es basa la seva obra (descobrir el passat recent, posar l¨ªmits al poder econ¨°mic i pol¨ªtic, mantenir la dignitat o reivindicar l'esfor? individual sobre els desastres col¡¤lectius) s¨®n plenament vigents.

La vida de Teresa P¨¤mies (Balaguer, 1919-Granada, 2012) ¨¦s, per si sola, una novel¡¤la. Filla d'un dirigent marxista de Balaguer, amb 10 anys lectora de versets pamfletaris enfilada a la taula del bar del poble o venent la revista La batalla del Bloc Obrer i Camperol, amb 16 anys ja participa en el m¨ªtic m¨ªting que Llu¨ªs Companys i Federica Montseny encap?alen a la Monumental de Barcelona. Ho va fer en representaci¨® de l'Alian?a Nacional de la Dona Jove, enquadrada en les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, on tamb¨¦ dirigir¨¤ el setmanari Juliol. La mitologia de la tribu recull que va estar instigant una de les ¨²ltimes barricades, a la pla?a de la Bonanova, amb les quals es volia frenar l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona el mateix 26 de gener del 1939.

¡°Ella ens parlava de la resplendor del sol d'aquell mat¨ª a les baionetes dels feixistes, per¨° b¨¦¡­ en qualsevol cas, aqu¨ª est¨¤¡±, admet Sergi P¨¤mies, que va recordar que la seva mare, despr¨¦s d'un llargu¨ªssim exili amb etapes a Fran?a, la Rep¨²blica Dominicana, Cuba, M¨¨xic (on va estudiar Periodisme), Iugosl¨¤via (Belgrad), Txecoslov¨¤quia (Praga) i finalment Par¨ªs, va arribar a la literatura amb 51 anys, amb Testament a Praga. ¡°Tot el que havia escrit abans era vocaci¨® corporativa, fruit de l'exili, el comunisme¡­, textos que majorit¨¤riament signava amb el pseud¨°nim N¨²ria Pla¡±. Tot va canviar el 1970, quan va decidir enviar al Premi Josep Pla les mem¨°ries del seu pare Tom¨¤s, que ella no nom¨¦s havia passat a m¨¤quina, sin¨® en les quals hi va anar intercalant les seves opinions i mirades, fins a q¨¹estionar les opcions vitals del seu progenitor o xocar frontalment davant de la invasi¨® sovi¨¨tica de Txecoslov¨¤quia.

Comunista amb historial, casada amb el dirigent del PSUC Gregorio L¨®pez Raimundo, va haver de demanar un visat per poder anar a recollir el premi. ¡°Els diners se'ls va gastar tots en la mudan?a d'ella i tres dels seus fills, en una decisi¨® contra tot i contra tots, incl¨°s el partit comunista; es va justificar dient: ¡®Veig m¨¦s vitalitat a la Barcelona de Franco que al Par¨ªs dels exiliats¡±.

A partir d'aqu¨ª, s'allibera de la c¨¤rrega dels enc¨¤rrecs; ¡°es va tornar un ¨¦sser creatiu¡±, diu el seu fill. Naixer¨¤ aix¨ª una prol¨ªfera obra tan bonica com cr¨ªtica, que acabar¨¤ sent reconeguda amb la Creu de Sant Jordi (1984) i el Premi d¡¯Honor dels Lletres Catalans (2001). ¡°Va arribar tard a la literatura, per¨° amb l'avantatge d'un p¨°sit vital inusual, un comprom¨ªs pol¨ªtic, moral i ¨¨tic carregat de catalanisme, comunisme, socialisme, esquerranisme, feminisme amb el qual s'omplien les xerrades a l'hora de dinar i que ens feia murmurar als fills: ¡®Ja est¨¤ b¨¦!'¡­ Era m¨¦s idealista i altruista que nosaltres, els joves, i aix¨° ens xocava; en qualsevol cas s¨®n temes i coses que no s¨®n gaire habituals avui¡±, constata Sergi P¨¤mies.

L'escriptor tamb¨¦ recorda la participaci¨® de la seva mare en una de les primeres jornades sobre la dona que es van fer a Barcelona el 1976. En un determinat moment van irrompre unes joves radicals, que, per protestar per la composici¨® d'una taula que van considerar de dones madures, els van llan?ar sostenidors. Una de les que va encap?alar la curiosa maniobra va ser l'avui televisiva Karmele Marchante. ¡°Aix¨ª ¨¦s la vida¡­¡±, resumeix Sergi P¨¤mies.