Un amic de Kafka

Isaac Bashevis Singer, que va rebre el premi Nobel de Literatura el 1978, no va ser l¡¯¨²ltim dels escriptors en llengua ¨ªdix (o y¨ªddisch, o m¨¦s transcripcions de la mateixa paraula), la llengua derivada de l¡¯alemany medieval amb una bona part de paraules hebrees, tot plegat escrit generalment en alfabet llat¨ª. Era la llengua parlada, en especial, pels Ostjuden, o jueus de l¡¯est, fins que Hitler i la di¨¤spora va motivar-ne la quasi completa desaparici¨® en aquelles terres. Els exiliats durant la Segona Guerra Mundial la van conservar a ciutats on van aconseguir de formar-hi un nucli significatiu, com va passar en unes quantes de la costa est dels EUA i, m¨¦s tard, a Israel: van continuar sent jueus de l¡¯est, per¨° en una altra contrada.

Singer, que tenia un germ¨¤ que no li era inferior en qualitat liter¨¤ria, va escriure en aquesta llengua quasi tota la seva obra. Quan va haver apr¨¨s l¡¯angl¨¨s suficientment (com li va passar a Vladimir Nabokov, la llengua materna del qual era el rus, per¨° que va acabar sent un mestre de la llengua liter¨¤ria anglesa), Singer va escriure algunes coses en angl¨¨s i, sobretot, va traduir la pr¨°pia obra a aquesta llengua, cosa que el va comen?ar a fer fam¨®s a Nord-am¨¨rica i nom¨¦s una mica a Europa. El Nobel va servir perqu¨¨ Isaac Bashevis fos conegut arreu, i amb ell una llarga s¨¨rie d¡¯escriptors de diversos pa?sos que havien conservat la llengua: ara s¨®n una bona colla, molts d¡¯ells israelites.

Tota la cultura ¨ªdix tradicional ho va ser d¡¯un poble escampat i a la di¨¤spora de Centreeuropa, seguint aquesta variant del vell alemany empeltat amb l¡¯hebreu, que remunta al segle XII. Primer van ser textos religiosos, per¨° ja es troba literatura ¨ªdix europe?tzada i profana entre els segles XIV i XVI: el lector quedaria admirat de com unes comunitats en clar desavantatge respecte a les cultures i les lleng¨¹es oficials dels respectius pa?sos d¡¯adopci¨®, molt m¨¦s poderoses que la cultura i la llengua ¨ªdix, van acceptar els g¨¨neres que provenien de l¡¯Europa de l¡¯oest i van escriure literatura de qualitat universal (com la B¨ªblia, d¡¯altra banda: avantatges de formar part d¡¯una ¡°religi¨® del Llibre¡±). Aix¨° va ser clar durant el XVIII, quan aquesta variant del judaisme il¡¤lustrat que anomenem hassidisme (o haixidisme) va comen?ar a donar una molt extensa literatura, en especial en el conte. A la primera d¨¨cada del XX un sionista conven?ut, Martin Buber, en va fer unes c¨¨lebres edicions en llengua alemanya, i aquestes recopilacions s¨®n les que Franz Kafka va con¨¨ixer i va llegir, o sentir, de criatura i de jove.

Per aix¨° no ha d¡¯estranyar que el primer dels contes d¡¯un llibre que acaba d¡¯apar¨¨ixer ¡ªIsaac Bashevis Singer, Un amic de Kafka i altres contes, traducci¨® de Maria Rossich (Barcelona, Viena, 2019)¡ª estigui dedicat a ell, o a un amic seu: al conte de Singer s¡¯anomena Jacques Kohn, per¨° ens fa que aquest nom ¨¦s una dissimulaci¨® del de Jitzak L?wy, actor de teatre ¨ªdix que es presentava sovint als escenaris de Praga, i que va arribar a ser un gran amic de Kafka. (Vegeu les cartes de Kafka a L?wy, i viceversa, a l¡¯edici¨® de la correspond¨¨ncia de Kafka, volum IV de les seves obres completes, a Galaxia Gutenberg, igualment recents.)

En el conte esmentat el lector trobar¨¤ bona part dels ingredients de tota l¡¯obra de Singer: una imaginaci¨® lleugerament estramb¨°tica ¡ªcom ho s¨®n els jueus violinistes i voladors a l¡¯obra pict¨°rica de Chagall¡ª, una assimilaci¨® no acomplexada dels procediments literaris dels escriptors europeus de la primera meitat del XX ¡ªmolts dels quals Singer va traduir, encara sense saber, ho suposem, que havien estat c¨°mplices del feixisme i del nazisme, com ara Hamsun, D¡¯Annunzio i potser Stefan Zweig, com es comen?a a saber¡ª i, el m¨¦s important de tot, una pietat molt caracter¨ªstica de la cultura jueva de l¡¯est, secular. No s¡¯acaba d¡¯entendre que els cr¨ªtics parlin de la literatura de Singer en termes de ¡°supersticiosa¡±. No ¨¦s aix¨°; en tot cas ¨¦s prof¨¨tica, com la de Kafka mateix, i en tots dos casos fruit de la filiaci¨® jueva.

El m¨¦s important, per¨°, de tota aquesta literatura ¨¦s que va ser una eina per salvar la dignitat dels jueus, que es trobaven, des de feia segles, en una situaci¨® d¡¯inferioritat en tots els sentits. No hem escrit ¡°per salvar la seva identitat¡± perqu¨¨ el poble jueu a la di¨¤spora, des dels inicis, va salvar aquest rar element, invisible, gr¨¤cies a la B¨ªblia i a la lit¨²rgia a les sinagogues. Per contra, des del punt de vista cultural i literari, aquests jueus, en especial els ¡°de l¡¯est¡± van edificar progressivament una literatura curiosament assimilada a la de les nacions en qu¨¨ vivien com a minoria, sense cap complex.

Com es veu en l¡¯obra de Kafka i en aquests contes de Singer, del que es tractava era de fer una literatura que tothom pogu¨¦s recon¨¨ixer com a instal¡¤lada en el si de la tradici¨® de tot el continent, en especial de les lletres alemanyes. Aquesta assimilaci¨®, lluny de pertorbar el sentit messi¨¤nic del judaisme i l¡¯anhel del poble jueu a posseir un estat ¡ªcosa que no va aconseguir fins a 1948, potser per a la seva malanan?a¡ª, va oferir a la literatura ¨ªdix, com a la de Kafka, que hi est¨¤ emparentada, una altura com poques literatures nacionalistes dels segles XIX i XX van aconseguir.