L¡¯art que va ajudar a canviar el m¨®n

Les dues guerres mundials, en qu¨¨ es van enfrontar les pot¨¨ncies i les seves diferents maneres d'entendre el m¨®n, es van cobrar la vida de milions de persones. Per¨° tamb¨¦ van canviar l'art i es van obrir nous escenaris a partir de revolucionaris llenguatges i est¨¨tiques que van compartir els ismes i corrents art¨ªstics que es van desenvolupar des de llavors. Res va ser igual des que el 1917 Marcel Duchamp va presentar en un acte d'irrever¨¨ncia, un urinari invertit, un dels seus objectes industrials alterats, per donar-li una nova vida, que va batejar com La font i que va acabar convertit en emblema del nou art conceptual. Tan irreverent com El regal,?la fotografia del 1921 de Man Ray en qu¨¨ es veu una antiga planxa de ferro amb una l¨ªnia de claus a la base, que l'objecte en perdre la seva funci¨®.

L'exposici¨® Les avantguardes hist¨°riques 1914-1945. Construint nous mons repassa ¡ªa trav¨¦s de 162 peces de Duchamp, per¨° tamb¨¦ de Breton, Man Ray, Juan Gris, Max Ernst, Walter Gropius, George Grosz, Francis Picabia, Paul Klee, Alexander R¨®dtxenko, Jean Arp i Constantin Brancusi, entre molts altres¡ª com l'art tamb¨¦ va canviar el m¨®n. "Som en una ¨¨poca convulsa. ?s com si la hist¨°ria hagu¨¦s pujat al cotxe i hagu¨¦s pitjat l'accelerador a fons. La velocitat no ha parat de cr¨¦ixer des de llavors i els artistes reaccionen a la necessitat d'adaptar-se a aquest nou paradigma de la velocitat. No vol¨ªem fer una exposici¨® d'ismes, tot i que hi estiguin representats el cubisme, el dadaisme, el surrealisme, el futurisme i el constructivisme", explica el comissari de la mostra, Josep Salvador, director de l'Institut Valenci¨¤ d'Art Modern (IVAM), centre d'art que cedeix la majoria de les peces. La resta s¨®n aportacions de la col¡¤lecci¨® Alfaro Hofmann, creada pel fill de l'escultor Andreu Alfaro i centrada en el disseny industrial. S¨®n 18 objectes quotidians, com una cafetera (la Moka Express, dissenyada per Alfonso Bialetti el 1933, que tothom t¨¦ a casa), un tocadiscos, una r¨¤dio o una balan?a, s¨ªmbols del "progr¨¦s, la nova llibertat i el desenvolupament social que es va aconseguir en aquells dies". En conjunt, una oportunitat ¨²nica (fins al 14 de setembre) per con¨¨ixer l'art que ¨¦s el germen de les manifestacions art¨ªstiques actuals i quins van ser els artistes que van alterar la cultura contempor¨¤nia.

"Es tracta d'una exposici¨® col¡¤lectiva sobre un esfor? col¡¤lectiu d'un per¨ªode hist¨°ric molt complex, amb una societat que havia viscut dues guerres mundials i una revoluci¨®; un m¨®n en transformaci¨®, din¨¤mic i obert a l'experimentaci¨®", explica Salvador a l'inici de la mostra. Com els aparentment ca¨°tics treballs de l'alemany Kurt Schwitters, que va crear escultures i "poemes objectuals" amb material de reciclatge i collages. "L'art ja no ¨¦s el que fa l'Acad¨¨mia, ¨¦s una expressi¨® de la nostra exist¨¨ncia", remarca el comissari. Art i propaganda van ser fonamentals per transmetre nous valors i utilitzar-se com a arma de cr¨ªtica social i propaganda pol¨ªtica. Tot plegat es fa pal¨¨s en la gran quantitat de cartells o en el fragment d'El cuirassat Potemkin, la pel¡¤l¨ªcula que Serguei Eisenstein va rodar el 1925, que es pot veure al costat del magn¨ªfic cartell creat per R¨®dtxenko.

No ¨¦s l'¨²nic film. Tamb¨¦ s'hi pot veure una escena del morda? i contundent Temps moderns (1926), en la qual Charles Chaplin no dona abast en una cadena de producci¨® per denunciar el poder capitalista que aliena l'individu. Qui va dir que Charlot fos un pallasso!

A m¨¦s de les pel¡¤l¨ªcules, s'hi poden veure els cartells i els objectes quotidians de consum, obres gr¨¤fiques i escultures que parlen per si soles de com l'art i els artistes van ajudar a canviar el m¨®n, sobretot els de les avantguardes russes immerses en una revoluci¨® total. Cap com el cartell, que mostra com l'art va arribar al carrer, com es pot veure en la segona part de la mostra. Entre els autors, Josep Renau (que t¨¦ actualment una exposici¨® monogr¨¤fica al Born CCM), present amb una de les portades que va crear per a la seva revista Nueva Cultura, i Jos¨¦ Espert, amb obres com Aixequeu-vos contra la invasi¨® italiana a Espanya!

A l'exposici¨® es poden veure peces com Quinze variacions sobre el mateix tema (1935-1938), de Max Bill, o el llibre Hi havia una petita garsa?(1928), de Joan Mir¨®. Conclou amb les obres fruit de la psicoan¨¤lisi i les forces mentals que van canviar la perspectiva de l'¨¦sser hum¨¤ i van crear l'art surrealista. Aqu¨ª es poden veure obres "on¨ªriques cap al desconegut" que tenen l'origen en les investigacions de Freud. Entre els artistes, Julio Gonzalez, Torres-Garc¨ªa, Andr¨¦ Masson, Mir¨®, Brancusi i Andr¨¦ Breton, que assegurava que "art i creaci¨® havien de formar una nova alian?a".