L¡¯¨²s del catal¨¤ al pati cau a la meitat de prim¨¤ria a secund¨¤ria, segons un estudi

El debat sobre l'¨²s social del catal¨¤ t¨¦, en els ¨²ltims anys, un escenari recurrent com a laboratori: els patis d'escoles i instituts. Els que sostenen que la llengua catalana est¨¤ estancada o fins i tot retrocedeix argumenten que ha guanyat la batalla a les aules, per¨° que s'est¨¤ perdent clarament als patis. Aquesta tesi quedaria refor?ada ara per les dades d'un estudi de l'entitat Plataforma per la Llengua, segons el qual l'¨²s del catal¨¤ entre els alumnes al pati de l'escola en zones urbanes de Catalunya baixa notablement en el pas de la prim¨¤ria a la secund¨¤ria. Aix¨ª, mentre que a l'etapa de les escoles l'¨²s del catal¨¤ ¨¦s d'un 35%, la xifra disminuiria m¨¦s de la meitat, fins a un 14,6%, als instituts. La mitjana no arribaria ni a una quarta part de les converses (24,3%). La tend¨¨ncia a la baixa del catal¨¤ tamb¨¦ s'ha detectat en les relacions entre alumnes i professors, tot i que de manera m¨¦s moderada: un 87,6% a prim¨¤ria respecte a un 72,2% a secund¨¤ria.

L'estudi de Plataforma per la Llengua ¨Centitat privada que s'autodefineix com ¡°l'ONG del catal¨¤¡± i que treballa per ¡°l'extensi¨® de l'¨²s social del catal¨¤¡±, per la qual cosa t¨¦ un acord plurianual amb la Generalitat¨C?basa els seus resultats en una mostra de 750 alumnes i 50 professors de 50 centres (a parts iguals entre la prim¨¤ria i la secund¨¤ria, dels quals 10 privats), tots d'¨¤rees urbanes i repartits a partir de tres categories demogr¨¤fiques: municipis de m¨¦s de 200.000 habitants (Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa¡­), entre 200.000 i 100.000 habitants (Lleida, Tarragona, Matar¨®¡­) i de menys de 100.000 (Girona, Sant Cugat del Vall¨¨s, Cornell¨¤ de Llobregat¡­). Aix¨ª mateix, com a segona categoria s'ha fixat el que l'estudi bateja com a ¡°condici¨® ling¨¹¨ªstica ambiental (CLA)¡± en relaci¨® amb els coneixements del catal¨¤ (alt, mitj¨¤ o baix).

A difer¨¨ncia d'altres estudis per mesurar usos ling¨¹¨ªstics, aquest s'ha basat en l'observaci¨® directa i no en la resposta d'enquestes. Els elaboradors van treballar d'inc¨°gnit: parlaven en angl¨¨s amb els professors, els joves feien una activitat que no tenia res a veure amb la llengua i fins i tot els centres educatius tampoc van estar informats de tota la realitat de l'activitat. De cada centre es van observar les relacions ling¨¹¨ªstiques de 15 alumnes, escollits a l'atzar; el professorat va ser triat entre els que vigilaven al pati.

El descens de l'¨²s del catal¨¤ de la prim¨¤ria a la secund¨¤ria es dona a tots els centres, tamb¨¦ als que presenten una CLA alta. En aquests fins i tot es percep en les relacions amb el professorat: si a prim¨¤ria ¨¦s del 94,5%, a secund¨¤ria la xifra es queda en un 80%. La llengua amb la qual es relacionen els joves als instituts de pitjor condici¨® ling¨¹¨ªstica ambiental porta al fet que les converses en catal¨¤ siguin aqu¨ª testimonials a la prim¨¤ria (6,8%) i totalment inexistents a la secund¨¤ria.

La falta de referents culturals per als adolescents, la forta immigraci¨® extracomunit¨¤ria rebuda en les ¨²ltimes d¨¨cades a Catalunya o, fins i tot, una percepci¨® del catal¨¤ entre els mateixos joves com a llengua m¨¦s acad¨¨mica respecte a un castell¨¤ m¨¦s adequat per al discurs col¡¤loquial serien algunes de les possibles explicacions del desfasament d'¨²s a la secund¨¤ria, segons l'informe que atribueix tamb¨¦ ¡°parcialment¡± la responsabilitat als ¡°usos ling¨¹¨ªstics dels professors¡±.

L'estudi de la Plataforma per la Llengua apareix una setmana despr¨¦s que es fes p¨²blica l¡¯Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics, realitzada per la Direcci¨® General de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica de la Generalitat, que si b¨¦ pren en consideraci¨® els parlants a partir dels 15 anys, indicava que cada vegada hi ha m¨¦s usos compartits de catal¨¤ i castell¨¤ entre els m¨¦s joves. Espec¨ªficament sobre el tema de les escoles, la directora general, Ester Franquesa, va assegurar llavors que ¡°d'un centre a un altre, la percepci¨® ling¨¹¨ªstica canvia bastant¡±. Aquest mateix dijous, ha assegurat en una entrevista a aquest diari que ¡°no ¨¦s tan greu que al pati els nens parlin d'una manera o d'una altra, la clau ¨¦s que garantim que, quan acabin els estudis, puguin dominar les dues lleng¨¹es¡±.