Certeses patri¨°tiques, pen¨²ria social

El discurs pronunciat pel president Quim Torra en el debat de pol¨ªtica general va ser aclamat d'una banda d'aquesta Catalunya que vota i se sent independentista. Va firmar el certificat de defunci¨® de la just¨ªcia, que, per cert, el 1985 havia est¨¨s Alfonso Guerra amb el seu ¡°Montesquieu ha muerto¡±. Despr¨¦s va desqualificar la democr¨¤cia espanyola i va fer una defensa tancada dels acusats de terrorisme i ingressats a la pres¨®, integrants dels Comit¨¨s de Defensa de la Rep¨²blica. No va ser una sorpresa. El president els havia qualificat de ¡°ciutadans compromesos amb la societat¡±. Davant de Torra, la l¨ªder de Ciutadans, Lorena Rold¨¢n, es va presentar al faristol del Parlament amb una fotografia d'un gu¨¤rdia civil portant en bra?os una nena ferida despr¨¦s de l'atemptat etarra del 29 de maig de 1991 contra la casa caserna de Vic. Per no decebre l'afici¨® ¨Cla part m¨¦s dura de l'unionisme¨C, Rold¨¢n va acusar Torra de liderar ¡°un comando¡± i el va titllar de ¡°perill p¨²blic¡±. La dirigent catalana de Cs s'alineava d'aquesta manera amb el seu l¨ªder, Albert Rivera, que sincronitzadament es trobava a Vic, anticipant la pe?a d'orat¨°ria que repetiria la seva deixebla. La de Rivera ¨¦s una doctrina previsible i reeixida: consisteix a acusar de c¨°mplices i amics d'ETA tots els seus enemics i rivals pol¨ªtics i alhora predicar la unitat d'Espanya partint de la seva adoraci¨® perp¨¨tua a l'article 155 de la Constituci¨®.

Amb aquest gui¨®, el debat de pol¨ªtica general va ser tot menys el que havia de ser. Va tenir com a colof¨® els crits de ¡°llibertat!¡± des de l'esc¨® per part ni m¨¦s ni menys que del president i l'abandonament irat dels diputats de Ciutadans de l'hemicicle. En aquest etern bucle, i revoltat per l'ingr¨¦s a pres¨® dels integrants dels CDR, l'independentisme va tornar a optar per l'ox¨ªmoron de la ¡°desobedi¨¨ncia institucional¡±, va aprovar demanar la retirada de la Gu¨¤rdia Civil de Catalunya, l'amnistia i el suport a la pancarta per la llibertat dels presos que penja del balc¨® del Palau de la Generalitat.

Les passions a flor de pell fan d'aquests uns temps propicis per a patriotes. La ret¨°rica no costa diners. La inacci¨® en pol¨ªtiques socials del Govern de Torra t¨¦ el seu correlat en la falta d'iniciativa pol¨ªtica del primer partit de Catalunya, Ciutadans. Treuen en process¨® les simbologies nacionals respectives quan poden. Embardissats en assumptes del cor ¨Cque a la ra¨® li costen d'entendre¨C, dibuixen i acoloreixen amb banderes una realitat que continua sent dura per als qui pateixen les conseq¨¹¨¨ncies de la crisi. Parlen molt i fan poc per pal¡¤liar la situaci¨® dels m¨¦s vulnerables.

Per¨° no s'ha de deixar que la realitat espatlli un bon titular. Aix¨ª que en el seu discurs del debat de pol¨ªtica general, Torra va maquillar descaradament les dades sobre llistes d'espera en sanitat, el nombre de beneficiaris de la Renda Garantida de Ciudadania (RGC) o la situaci¨® de les universitats catalanes. A la hist¨°ria passar¨¤ el seu crit de ¡°llibertat!¡± i la imatge de la l¨ªder de Ciutadans mostrant a l'hemicicle la foto de l'atemptat terrorista de Vic. El cas ¨¦s que entre tanta emerg¨¨ncia patri¨°tica, a la Cambra eren ino?bles els lemes que corejaven els manifestants a favor de la Renda Garantida de Ciutadania a l'exterior. Habitualment, les protestes davant del Parlament solen celebrar-se davant la porta de la Cambra, darrere de les tanques. Per¨° dimecres no va ser aix¨ª. Els mossos van situar els manifestants al costat de l'institut Verdaguer, a l'altre costat de la pla?a d'aquest gran patrici que va ser Joan Fiveller, ben lluny de la Cambra.

Els concentrats lamentaven el torpedinament burocr¨¤tic constant per part del Govern catal¨¤ de la llei de l¡¯RGC: l'Executiu de Torra mesquineja tot el que pot un dret subjectiu, ¨¦s a dir, no subjecte a la disponibilitat pressupost¨¤ria. Amb una pobresa severa que la mateixa Generalitat el 2018 estimava en 494.000 persones, aquesta prestaci¨® social nom¨¦s arribava a 124.427 ciutadans l'agost del 2019, incloent 48.379 persones amb complement de pensions. Per¨° l'important ¨¦s presumir que el pa¨ªs funciona. Mentre la rebotiga est¨¤ en flames burocr¨¤tiques, es presumeix amb l'Identicat, que sarc¨¤sticament permet fer tr¨¤mits kafkians amb l'aval de l'administraci¨® catalana. O es proposa en benefici d'inventari un ¡°indicatiu¡± salari m¨ªnim interprofessional catal¨¤. En realitat, es vesteix la identitat patri¨°tica mentre es despulla la pol¨ªtica social. En sanitat, educaci¨® i serveis socials l'invertit actualment ¨¦s un 20% inferior al 2009. S¨®n temps de moltes certeses i de poques pol¨ªtiques socials.