MENA: el perill de la sigla

Vivim temps l¨ªquids ¡ªa base de repetir-ho ja s¡¯ha convertit en t¨°pic¡ª en qu¨¨ la informaci¨® circula a la mateixa velocitat que la processem, pr¨¤cticament en temps real, i tan bon punt una not¨ªcia troba el seu lloc en la torrentada d¡¯actualitat, immediatament ha de deixar espai a la seg¨¹ent. D¡¯aqu¨ª que els modes de representar l¡¯entorn i de significar siguin cada vegada m¨¦s apressats i que necessitem contenir, en la m¨ªnima expressi¨® possible, el m¨¤xim volum d¡¯informaci¨®.

Una estrat¨¨gia cl¨¤ssica per assegurar aquesta reducci¨® del missatge consisteix a convertir una expressi¨® complexa en un sol mot a partir de l¡¯agrupaci¨® d¡¯algunes lletres, i aqu¨ª distingirem entre el que s¨®n sigles, aix¨° ¨¦s, la presa de la lletra inicial de cada mot (SEAT, OTAN, etc.), i els acr¨°nims, en qu¨¨ es poden agafar m¨¦s lletres d¡¯un o de tots els elements de la designaci¨® (INCAS?L, RENFE, etc.). En ambd¨®s casos, la reducci¨® d¡¯un significant extens i carreg¨®s en un de curt i ¨¤gil facilita la comunicaci¨® i permet de reduir espai en el missatge.

L¡¯exercici de siglaritzaci¨® d¡¯una designaci¨®, per¨°, cont¨¦ riscos que s¡¯escapen de la pretensi¨® l¨°gica de reduir volum en el missatge, especialment quan aquest mecanisme s¡¯aplica a persones. En el moment que inventem un significant diferent ¡ªm¨¦s curt, m¨¦s ¨¤gil i din¨¤mic¡ª per a una designaci¨® extensa, correm el risc d¡¯emplenar aquesta designaci¨® amb matisos afegits i, per tant, d¡¯ampliar el sentit del referent. ?s a dir, en sumar connotacions a una designaci¨® nova, aquestes connotacions acaben formant part del significat compartit per tots, independentment del que el nou terme ens connoti.

A grans trets ¨¦s el que va passar amb una designaci¨® popularitzada fa deu o quinze anys, no pas a trav¨¦s de cap sigla, sin¨® de la repetici¨® d¡¯una s¨ªl¡¤laba: els ni-nis. La designaci¨® completa, all¨° dels joves que ¡°ni estudien ni treballen¡± (resultat d¡¯interrompre els estudis a una edat primerenca i no trobar feina), va passar a designar, a trav¨¦s de ni-ni, una categoria de significat m¨¦s ampli, que cadasc¨² completava d¡¯acord amb la seva experi¨¨ncia. Es podia, fins i tot, parlar amb un cert menyspreu d¡¯uns joves que no volien ni estudiar ni treballar, que possiblement s¡¯estaven sempre al carrer buscant brega o b¨¦ a casa jugant amb la consola. Alliberat del seu significat inicial, el nou ni-ni es va revelar molt m¨¦s potent comunicativament parlant, alhora que permetia categoritzar un nou grup sociol¨°gicament interessant.

Un altre cas, aquesta vegada s¨ª a trav¨¦s de sigla, ¨¦s el de MILF. Altre cop com a reducci¨® d¡¯una expressi¨® extensa (mother I¡¯d like to fuck), la s¨ªntesi del terme ha servit per representar masclistament un tipus de dona alhora madura i desitjable, sempre per a homes m¨¦s joves, tot i que, un cop encasellada una dona com a MILF, tant ¨¦s l¡¯edat que tingui l¡¯home: l¡¯objectiu ¨¦s estereotipar alg¨² a trav¨¦s de la sigla. I, evidentment, aquesta estereotipaci¨® deshumanitza, cossifica, converteix el referent en alg¨² que es pot mirar i desitjar impunement, i fins i tot interpel¡¤lar des d¡¯una suposada gr¨¤cia o complicitat mal entesa. O tamb¨¦, comptant amb la seva ignor¨¤ncia del terme.

I arribem a l¡¯¨²ltim cas flagrant, que afortunadament ja ha al?at algunes veus contra la deshumanitzaci¨®: els MENA, els menors estrangers no acompanyats, o sigui nens sense el pare ni la mare. Un cop perdut el referent inicial, hem omplert el significat de MENA de sentits negatius, de centre d¡¯acollida, de vida al carrer, hem dit que l¡¯autor d¡¯un furt era un MENA cada cop que efectivament ho era; i si dos joves ben catalans es barallen al carrer ni tan sols sortir¨¤ a les not¨ªcies, mentre que si es barallen dos MENAs segur que en fem un titular. I d¡¯aqu¨ª a les concentracions de la ultradreta als centres d¡¯acollida nom¨¦s hi ha un pas, que malauradament ja s¡¯ha donat.

I aqu¨ª els ling¨¹istes hem d¡¯entonar un mea culpa clamor¨®s. Mentre la nova designaci¨® s¡¯estenia com una taca d¡¯oli i feia quim¨¨rica la marxa enrere, aqu¨ª ens entreten¨ªem a debatre nom¨¦s sobre el significant per decidir si f¨¨iem mena amb min¨²scula i si ens atrev¨ªem amb el plural menes. I el que importava, aquest cop, era el significat.