Fins que el cos aguanti

Nom¨¦s amb la pantomima inicial de Gogo (Nao Albet) tractant de treure¡¯s la sabata, veus que ¨¦s un c¨°mic d¡¯altura i que el personatge est¨¤ molt ben repartit i dirigit. Si Gogo no tingu¨¦s aquesta manera una mica Buster d¡¯enfrontar-se als objectes i a la vida, l¡¯obra potser s¡¯encallaria. Si els actors afluixen, si pesen cada frase i cada pausa, l¡¯obra s¡¯ensopeix. Tampoc no es prova de fer el clown guillat: avorreix igualment la tend¨¨ncia a c¨®rrer i agitar-se. Fins i tot els brots de bogeria han de ser versemblants, reconeixibles. Humans, en una paraula. I aquest Esperant Godot que Ferran Utzet dirigeix a la Sala Beckett de Barcelona, amb una traducci¨® de Josep Pedrals nova, potent i flexible, funciona de meravella.

Nao Albet ¨¦s un Gogo febril i aeri. Est¨¤ perdut quan es queda sol, i ¨¦s qui m¨¦s rep. El veig com la barreja juvenil de dos actors francesos: Bourvil i Rufus. Didi tamb¨¦ est¨¤ en bones mans: Pol L¨®pez ¨¦s el Huckleberry Finn de l¡¯espectacle. Al Lincoln Center, Mike Nichols es va atrevir una vegada amb aquesta farsa existencialista, i va escollir com a protagonistes Steve Martin i Robin Williams. Naturalment, m¡¯hauria agradat veure-ho, per¨° veure Nao Albet i Pol L¨®pez val molt¨ªssim la pena. El Nao i el Pol tenen aquesta cosa tan infreq¨¹ent anomenada gr¨¤cia. Matiso: porten un nen dins, per¨° amb unes dents afilades. I si els hi trenquen, els tornen a cr¨¦ixer: fantasies de nens, per¨° que salven, com els grans jocs.

M¨¢s informaci¨®n

La Beckett munta el seu primer ¡®Esperant Godot¡¯

A Beckett sempre se l¡¯espera

Esperant Godot sempre ha tingut, segons el meu parer, un risc: quan els actors que interpreten Gogo i Didi juguen a la mateixa lliga i semblen germans, els seus companys que fan de Pozzo i Lucky ho tenen una mica pelut. Perqu¨¨, per molt bons que siguin, han de lluitar pel vincle irresistible de les grans parelles. Potser per compensar, Beckett li va donar a Pozzo (Aitor Galisteo-Rocher) algunes tirades gaireb¨¦ shakesperianes. Aqu¨ª en teniu una mostra: ¡°Un dia em vaig quedar cec, un dia com qualsevol altre es va tornar mut, un dia ens tornarem sords. Les dones donen a llum a cavall d'una tomba; el dia resplendeix un instant i de seguida torna la nit¡±. A Lucky (Blai Juanet Sanagustin), un esclau entre babau i embogit, amb ferocitats sobtades, el patr¨® del teatre modern li va cuinar un mon¨°leg gaireb¨¦ punky al qual li falta una mica m¨¦s de p¨®lvora.

Gaireb¨¦ sempre descobreixo coses noves en aquesta funci¨®. Una vegada em va semblar veure alguns ponts entre Esperant Godot i El tercer policia, de Flann O'Brien: l¡¯estranyesa cont¨ªnua, l¡¯aire c¨ªclic de la hist¨°ria. I l¡¯humor irland¨¨s, ¨¦s clar. Utzet, que tamb¨¦ t¨¦ gr¨¤cia, fa llampurnejar a l¡¯obra de Beckett una bonica hist¨°ria d¡¯amistat i solidaritat: Didi i Gogo s¡¯estimen, s¡¯ajuden. Els havia vist com un pare i un fill quan la van fer Joan Anguera i Iv¨¢n Benet en el muntatge de Joan Oll¨¦, i com una mare i un fill quan anaven a c¨¤rrec de la Lizar¨¢n i Eduard Fern¨¢ndez a les ordres de Pasqual. Per¨° diria que aquest afecte entre els dos no abunda en gaires muntatges.

Per a Gogo i Didi, la vida sembla un cercle que es mossega la cua. Al comen?ament de la segona part, Didi canta una can?¨® horrible sobre un gos mort a cops: ¨¦s m¨¦s horrible el seu recomen?ament etern.

Tot sembla girar, haver passat. La segona part ¨¦s un malson de la primera? O un infern sense remei? Didi i Gogo tenen un arbre per penjar-s¡¯hi, per¨°, ¨¦s curi¨®s, els falta la corda. I Winnie, de D¨ªas felices, est¨¤ amb sorra al coll i t¨¦ una pistola al seu abast, per¨° no la fa servir. Que jo recordi, ning¨² se su?cida en una obra de Beckett. Didi diu, amb el ¡°barret de pensar¡± de Lucky: ¡°Dem¨¤, quan em desperti o cregui que em desperto, qu¨¨ dir¨¦ d¡¯avui? L'aire ¨¦s ple dels nostres crits, per¨° l¡¯h¨¤bit ¨¦s un gran calmant¡±.

Fa uns anys se¡¯m va acudir que ¡°salvaci¨® aqu¨ª i ara¡± podria ser el lema de l¡¯obra. I que per a Beckett, el Beckett que va combatre amb la resist¨¨ncia francesa, potser algunes necessitats essencials fossin, vaig escriure, ¡°menjar, dormir, trobar companyia, buscar la manera de passar la nit¡±. Veient la posada en escena de Sanzol se¡¯m va acudir que l'himne d¡¯Esperando a Godot ben b¨¦ podria ser un encreuament de Help Me Make It Through the Night i Stuck Inside of Mobile, amanit amb els tambors de Calanda i els grills del capvespre. Potser ens diuen que la salvaci¨® estigui a continuar empenyent cap endavant. Continuar empenyent, a seques. I inventar-se un d¨¦u o un mag per resistir i agafar empenta. En el fam¨®s final, Gogo i Didi semblaven quedar-se imm¨°bils. El mateix els passava en acabar el primer acte i es van tornar a posar en marxa. Seguir, seguir. Mentre el cos aguanti.