Pals tem que el seu creixement urban¨ªstic saturi els serveis

Pals pot ser que vegi construir un miler de nous immobles al seu municipi despr¨¦s de l¡¯aprovaci¨® del Pla Director Urban¨ªstic (PDU) de la Costa Brava. Aquest creixement, tot i que est¨¤ retallat des de la proposta inicial, fa t¨¦mer els ve?ns que els serveis es col¡¤lapsin amb l¡¯arribada de m¨¦s persones tret que hi hagi una estrat¨¨gia de millora. Actualment ja denuncien els d¨¨ficits d'aigua corrent i els talls que experimenten en el subministrament d¡¯electricitat.

La retallada de 1.537 apartaments, un 70,8%, dels 2.169 potencials a Pals (Baix Empord¨¤) inclosa en el PDU aprovat inicialment, ha estat una bona not¨ªcia tant per a la majoria dels ve?ns de la localitat com per als ecologistes, per¨° no ha estat ben rebuda pels pocs petits propietaris ni els tres grans promotors que hi ha al darrere de gaireb¨¦ tots els projectes. Per¨° en realitat els habitatges amb via lliure en terres urbanitzables, sumats als dels s¨°ls urbans, sumaran m¨¦s d¡¯un miler d'immobles nous. L¡¯Ajuntament veu positiva la preservaci¨® del territori, per¨° assegura que escoltar¨¤ tots els afectats.

Ve?ns i ecologistes consideren ¡°insostenible¡± assumir 1.000 nous apartaments en el mal estat en qu¨¨ es troba actualment la xarxa vi¨¤ria, la deficient distribuci¨® de l¡¯aigua potable amb la salinitzaci¨® d¡¯aq¨¹¨ªfers, un subministrament deficient d¡¯electricitat, sense distribuci¨® de gas, un servei de recollida i tractament d¡¯escombraries deficient i una depuradora al l¨ªmit.

Pals ¨¦s un petit municipi amb una poblaci¨® de 2.461 habitants (segons les xifres de l¡¯Idescat del 2018) i 2.583 hect¨¤rees que s¡¯estenen al llarg de set quil¨°metres des del nucli urb¨¤ medieval fins a la l¨ªnia de la costa. En termes relatius, s¡¯ha convertit en el segon municipi de Catalunya amb m¨¦s poblaci¨® estacional en relaci¨® amb les persones empadronades. L¡¯estiu del 2018 la poblaci¨® d¡¯acollida a Pals va quadruplicar la de residents habituals.

M¨¦s segona resid¨¨ncia

Si es construeixen les edificacions potencials ¡ªla majoria seran edificis d¡¯apartaments de quatre o cinc plantes¡ª, el municipi tindr¨¤ el triple d¡¯habitatges de segona resid¨¨ncia (3.600) que de primera (1.043). Ecologistes i bona part dels ve?ns demanen un creixement ¡°sostenible partint d¡¯un model coherent i racional¡±. L¡¯Ag¨¨ncia Catalana de l¡¯Aigua va informar desfavorablement per falta de capacitat.

Rosa Mar¨ªa, que regenta un establiment d¡¯est¨¨tica, explica que fa molts mesos d¡¯agost que no poden regar l¡¯hort per manca d¡¯aigua. Altres ve?ns critiquen els continus talls de llum de l¡¯agost, per¨° tamb¨¦ actuals. ¡°Aquesta setmana vaig haver de tancar el bar tres vegades, un dia durant 19 hores¡±, explica el propietari. Diversos ve?ns estan conven?uts que m¨¦s ciment ¡°no beneficiar¨¤ ni comerciants ni la poblaci¨® en general¡±.

¡°A l¡¯estiu estem sobresaturats¡±, assegura la Rosa Maria, ¡°si fossin cases de primera resid¨¨ncia i repercut¨ªs en l¡¯hivern donaria vida, per¨° a l¡¯agost hi sobra gent, no puc atendre tothom que ve¡±. El cambrer d¡¯un bar proper hi est¨¤ d¡¯acord: ¡°No cal m¨¦s gent a l¡¯estiu, tardem m¨¦s d¡¯una hora per anar de Pals a Torroella (nou quil¨°metres de dist¨¤ncia)¡±. ¡°S¡¯est¨¤ destruint el sentit de la Costa Brava¡±, etziba. L¡¯amo del bar hi est¨¤ d¡¯acord: ¡°No volem que destrueixin territori, volem qualitat de vida¡±.

Pals no t¨¦ un Pla d¡¯Ordenaci¨® Urban¨ªstica Municipal actualitzat. Despr¨¦s d¡¯un intent fallit el 2015, continua regint el del 1986, un dels planejaments m¨¦s antics de Catalunya, que el portaveu de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch, considera ¡°molt destructiu¡±. La plataforma valora molt positivament que s¡¯hagin desclassificat o redu?t 9 dels 21 sectors analitzats, tots en 90 hect¨¤rees. Estan ubicades entre 600 metres i un quil¨°metre de la costa, en paral¡¤lel al mar, al llarg d¡¯un quil¨°metre i mig. Aix¨ª, aquest ¡°projecte fara¨°nic¡± no destruir¨¤ totes les hect¨¤rees de pinedes sobre dunes continentals que el Pla Territorial Parcial de les Comarques de Girona qualifica d'¡°h¨¤bitat molt rar i amena?at¡±, connector ecol¨°gic entre els terrenys forestals incl¨°s a la Xarxa Natura 2000 del Pla Especial d¡¯Inter¨¨s Natural (PEIN) Muntanyes de Begur, els arrossars i els aiguamolls, tamb¨¦ protegits.

No obstant aix¨°, Bosch apunta que el Govern ha fet ¡°trampa¡± perqu¨¨ sobre els terrenys que proposa de desclassificar el PDU, la Comissi¨® d¡¯Urbanisme ja va emetre el 2018 un informe vinculant que obligava a desclassificar-los en el nou POUM.