Velles m¨²siques en un nou m¨®n

El temps a la seva, passant poc a poc, i el p¨²blic tamb¨¦, adaptant-se a uns costums que fa mig any s'haurien considerat desenraonats. Ho deia Blades, la vida dona sorpreses i, mentre ens hi acostumem, el temps va a la seva, passant. El Cru?lla ¨¦s un festival molt meticul¨®s amb el compliment de les normes covid i Joan Garriga ¨¦s un artista que fa de la festa popular una l¨ªnia de discurs social, un esper¨® de consci¨¨ncies que sacseja amb el ball, l'expansi¨® i el contacte. S'enfrontaven, per dir-ho aix¨ª, les noves contencions amb les velles estimes, calius d'un m¨®n encara fumejant en el qual no era un pecat tocar-se. A la pla?a central del Poble Espanyol, un espai arquitect¨°nicament irreal, com va recordar Garriga per afegir estranyeses a la situaci¨®, les cadires recordaven la vinculaci¨® de cada espectador amb el seu espai, una manera de lligar de mans el ball, circumscrivint-lo a un redu?t radi d'acci¨®. Dos mons cara a cara.

Va obrir tranquil, en mode balada, cantant a la lluna des del seu ¨²ltim disc, El ball i el plany, que firma amb El Mariatxi Gal¨¤ctic. Els quatre m¨²sics asseguts, com convidant a un concert m¨¦s pausat. Cadires i taules sota una nit d'estiu, els m¨²sics a l'empara d'una mena de ¡®haima¡¯ i la llum del dia resistint-se a marxar. Acordi¨®, baix, guitarra i bateria, el just i necessari per iniciar un cam¨ª per la m¨²sica popular que va seguir amb bones not¨ªcies, Fa bon temps, mentre l'assist¨¨ncia es removia a la cadira S¨ª, semblava possible escoltar Joan Garriga presentant el seu nou material i no consumir-se en vida assegut. Els organitzadors, f¨¤cils de veure perqu¨¨ eren els ¨²nics que estaven de peu al recinte, contenien la respiraci¨®: ¡°si ens portem b¨¦, aix¨° durar¨¤¡±, deia Jordi Herreruela, director del Cru?lla, davant d'un dels concerts m¨¦s espinosos, perqu¨¨ era molt ballable, de la seva programaci¨®. El Jordi t¨¦ molt madurat aquest nou m¨®n: ¡°Les lletres guanyen pes en aquest format, no podem treballar com hem fet fins ara i soc prudent per datar la tornada dels concerts normals¡±, tres frases com tres sols que suggereixen el que tothom augura: tenim per davant mesos de ball surplace i multituds eludides. Ja veurem com estarem l¡¯estiu que ve, aix¨° no ¨¦s flor d'un dia.

Com tampoc ho ¨¦s la carrera del Joan, un alquimista de ritmes que retraten generacions passades i mostra una creixent vig¨¨ncia en els nostres dies. El m¨®n llat¨ª en el qual xipollegen rumba, c¨²mbia, ranxeres, reggae i ra?, entre moltes altres d'aquesta ¡°escudella¡± ballable que tot ho agermana donant carta de naturalesa a la frase de Jorge Pardo, que va posar jazz al flamenc de Paco de Luc¨ªa, al seu documental Trance: ¡°tota puresa ¨¦s una barreja oblidada¡±. Joan neda en aquest oblit de m¨²siques i canta: ¡°Me voy a beber el bar entero porque me siento bien / me voy a beber el bar entero y da igual los porqu¨¦s¡±. Amb aquesta pe?a, Cari?osa, el p¨²blic ja estava dempeus. Va seguir amb la moruna Leila, no va parar amb Ballem i Volant i es va deixar, amb tot, enredar en l'espessa xarxa de ritmes populars del quartet. Les velles m¨²siques al nou m¨®n i?El set¨¨ cel sonant a la part final del concert, 45 anys despr¨¦s que Sisa la cant¨¦s a Canet un 26 de juliol envoltat dels desaprofitaments d'una multitud. Altres temps.