Pl¨¢cido davant de la Inquisici¨®

Aquest mes d'agost far¨¤ un any que vuit dones cantants i una ballarina van denunciar Pl¨¢cido Domingo sota l'acusaci¨® d'haver estat assetjades sexualment trenta anys abans. De les nou denunciants nom¨¦s Patricia Wulf, ja retirada dels escenaris, va acceptar ser identificada. De tot aix¨° va informar una cr¨°nica de l'ag¨¨ncia nord-americana Associated Press, el contingut de la qual va ser dif¨®s immediatament per tota la premsa mundial, tal com era de preveure pel prestigi i la popularitat del personatge. Al cap de poc temps, s¡¯hi van afegir altres presumptes assetjades, tamb¨¦ ocultant els seus noms.

Un any despr¨¦s no s'ha esbrinat res sobre aquestes imputacions, nom¨¦s es coneix la situaci¨® en qu¨¨ ha quedat el tenor: s'han cancel¡¤lat la majoria de les seves actuacions (a Espanya, totes), imagino que la seva moral personal estar¨¤ feta pols i aquest sembla ser el trist final del m¨¦s fam¨®s cantant d'¨°pera del m¨®n. Certament, ja t¨¦ edat per retirar-se, per¨° no d'aquesta manera, sin¨® en lloan?a de multituds, les que assistien entusiastes als seus recitals, compraven els seus discos o continuen gaudint per YouTube del seu art, el seu ¨¤nim incansable, la veu poderosa i l¡¯elegant pres¨¨ncia esc¨¨nica.

Fa un any que vuit dones cantants i una ballarina van denunciar Pl¨¢cido Domingo sota l'acusaci¨® d'haver estat assetjades sexualment 30 anys abans

El condemnat ¨¦s ell, no hi ha dubte, per¨° qui l'ha condemnat? En la resposta a aquesta pregunta hi ha la clau per comprendre una injust¨ªcia not¨°ria. En aquests agitats temps populistes ja no serveixen les lleis que aproven els parlaments, han de ser les masses, la gent, el poble, les manifestacions al carrer o... els mitjans de comunicaci¨® i els tuits, els que dictin directament les sent¨¨ncies, sense possible recurs, aplicant les anomenades ¡°penes de telenot¨ªcies¡±. En certs casos, com el present, fins i tot sense fiscals, ni advocats, ni magistrats. En definitiva, sense un proc¨¦s penal del nostre temps. Ha estat condemnat per un nou tipus de proc¨¦s inquisitiu.

El proc¨¦s inquisitiu ¨¦s aquell segons el qual qui acusa dirigeix el proc¨¦s i dicta sent¨¨ncia. D'aquesta manera, les proves no les ha d'aportar l'acusador sin¨® que ¨¦s l'acusat que les ha, en el seu cas, de rebatre. ¡°L¡¯acuso d'aquest delicte, demostri que no el va cometre¡±. Amb la Il¡¤lustraci¨® les coses van canviar: el proc¨¦s ¨¦s acusatori i contradictori. Existeix un triangle ¡ªacusador, defensor i jutge¡ª que partint d'una llei pr¨¨via, publicitat del judici i aportaci¨® de proves per les parts, despr¨¦s d'un debat regulat per les lleis, subministren al jutge les dades perqu¨¨ resolgui el conflicte.

A Espanya cal distingir entre tres delictes de car¨¤cter sexual: agressi¨®, ab¨²s i assetjament. El delicte d'agressi¨® sexual pressuposa accedir al cos d'un altre per a una activitat expl¨ªcitament sexual sense el seu consentiment i amb viol¨¨ncia f¨ªsica; el delicte d'ab¨²s sexual ¨¦s el mateix per¨° sense viol¨¨ncia f¨ªsica; el delicte d'assetjament sexual consisteix a sol¡¤licitar favors de tipus sexual en l'¨¤mbit d'una relaci¨® laboral, docent o de prestaci¨® de serveis que provoquin en la v¨ªctima una situaci¨® intimidat¨°ria, hostil o humiliant i si, a m¨¦s, entre autor i v¨ªctima hi ha una situaci¨® de superioritat jer¨¤rquica en els ¨¤mbits citats, no fa falta que es presentin els requisits d'intimidaci¨®, hostilitat o humiliaci¨® perqu¨¨ es donen per pressuposats. El valor jur¨ªdic protegit en els tres delictes ¨¦s la llibertat sexual de cada persona, que no pot ser anul¡¤lada, sense consentiment, per l'acci¨® de l'altra.

Pl¨¢cido estava intentant fer-li la cort per despr¨¦s fer l'amor. ?s un delicte, aix¨°? Les mol¨¨sties no s¨®n un delicte, s¨®n simplement un motiu per treure's el pesat (o la pesada) de sobre

Patricia Wulf, l'¨²nica denunciant que es va identificar, explicava l'actitud de Pl¨¢cido de forma sorprenent. ¡°Va venir a mi, se¡¯m va posar molt a prop i va dir ¡®Patr¨ªcia, has d'anar-te'n a casa aquesta nit?¡¯. Va ser impactant. Va ser molt dif¨ªcil. Ell ¨¦s com D¨¦u en la meva professi¨®¡±. Wulf confessava amb sinceritat que no va arribar a tocar-la f¨ªsicament encara que, assegura, les seves intencions eren clares: ¡°Quan un home s'apropa tant a tu, amb un somriure tan ir¨°nic et pregunta si has de tornar a casa una vegada i una altra, no es pot arribar a cap altra conclusi¨®: volia ficar-se al llit amb mi¡±. Wulf t¨¦ ra¨®, no s'ha de gaire perspica?: Pl¨¢cido estava intentant fer-li la cort per despr¨¦s fer l'amor. ?s un delicte, aix¨°? Segurament Pl¨¢cido es posava pesat, reiterava els seus coquetejos i ocasionava mol¨¨sties a la cantant, per¨° les mol¨¨sties no s¨®n un delicte, s¨®n simplement un motiu per treure's el pesat (o la pesada) de sobre.

Qui l'ha condemnat? La dictadura d'una suposada opini¨® p¨²blica manipulada pels qui han decidit establir el que ¨¦s correcte i el que no ho ¨¦s. Una altra vegada la Inquisici¨®.