Vampirs amb ullals catalans

L¡¯arribada a Barcelona d¡¯una exposici¨® sobre el m¨®n vamp¨ªric (cinema, pol¨ªtica, cultura popular...) a CaixaForum (Vampirs. L¡¯evoluci¨® del mite) coincideix amb la celebraci¨® de l¡¯Any Perucho, autor donat a introduir aquests ¨¦ssers (en certa manera, ens agafa celebrant la vict¨°ria d¡¯Antoni de Montpalau sobre l¡¯obscur vampir Onofre de Dip). Vista l¡¯efem¨¨ride, es podria pensar que aquests monstres xucla-sang han ressuscitat i tornen a rondar casa nostra. La realitat ¨¦s que els vampirs sempre hi s¨®n; no els veiem per¨° s¨®n aqu¨ª, i mai no ens abandonen del tot. S¨®n i seran entre nosaltres, tamb¨¦ en la literatura i el folklore. O sigui, que tamb¨¦ xuclen en catal¨¤. Ja se sap que les sepultures i les lloses no s¨®n barreres per a ells.

Estirp llegend¨¤ria i male?da. La cosa vamp¨ªrica ve de lluny. Queda el record escrit dels babilonis que temien els srapganmekhab, ¡°¨¦ssers no morts o morts vivents que bevien sang i menjaven carn humana¡±, com recull Joan Antoni Oriol Dauder al Diccionari d¡¯¨¦ssers fant¨¤stics que ha publicat Quid Pro Quo. Amb atributs afins, els antics grecs els anomenaven vrik¨®lakas. S¨®n strigoi per als romanesos i streghe per als italians; totes dues, corrupcions de l¡¯strix llat¨ª (el gamar¨²s, una criatura embolcallada del misteri de la nit, tant o m¨¦s que el ratpenat). Sigui quin sigui el nom que els atribu?m, s¨®n ¨¦ssers que, contra natura, se¡¯ns presenten desafiant la mort en una mena d¡¯estat intermedi de l¡¯exist¨¨ncia. Ni s¨®n vius ni s¨®n cad¨¤vers (potser per all¨° que l¡¯horror sempre enterboleix la claredat de les categories). I, a difer¨¨ncia dels fantasmes i els espectres, s¨ª que conserven el cos.

Ara, la maledicci¨® de la corpore?tat els sotmet al deure de la nutrici¨® i, segons com, els aboca a la concupisc¨¨ncia m¨¦s perversa. Els vampirs estan dotats d¡¯unes qualitats sexuals que altres ¨¦ssers m¨¦s vaporosos no tenen. ?s un dels seus m¨¤xims atractius, de fet. No ¨¦s estrany que Charles Baudelaire assimil¨¦s la fatal belle dame sans merci a la vampiressa mitol¨°gica i es queix¨¦s en aquests termes: ¡°Quand elle eut de mes os suc¨¦ toute la moelle¡± (¡®Quan ella m¡¯havia xuclat tot el moll dels ossos¡¯).

Els temps sempre estan canviant i el vampir, com no, muda, sense problemes, i va adaptant-se al medi.

En ess¨¨ncia ¨¦s un canviaformes, una b¨¨stia proteica que ara es torna una ombra, ara un ratpenat, despr¨¦s un llop o una boira que escampa quan la nit cedeix als primers rajos de llum... Abans que el monstre audiovisual no comenc¨¦s a fixar la imatge moguda del vampir, la literatura ja havia contribu?t a convertir-lo en una de les figures irrenunciables de la imaginaci¨® occidental. Els casos m¨¦s notoris s¨®n Dr¨¤cula de Bram Stoker, de 1897, precedit per la vampiressa Carmilla de Joseph Sheridan Le Fanu, de 1872 (tots dos, en catal¨¤, a l¡¯editorial Laertes, en traducci¨® de S¨ªlvia Aymerich i Roser Berdagu¨¦s, respectivament). Abans i tot, el 1819, s¡¯havia publicat El vampir, de John William Polidori (tradu?t i prologat per Marina Espasa, a Angle Editorial), que compta amb l¡¯honor d¡¯haver estat engendrat a la famosa Villa Diodati, quan Lord Byron, Percy Bysshe Shelley i Mary Shelley van pactar corgla?ar-se m¨²tuament amb una hist¨°ria d¡¯aires g¨°tics.?

Vampirisme nostrat. La feina de presentar un bon rest d¡¯obres vamp¨ªriques en catal¨¤, ja la va fer V¨ªctor Mart¨ªnez-Gil a la tan imprescindible com exhaurida Els altres mons de la literatura catalana. Antologia de narrativa fant¨¤stica i especulativa (Gal¨¤xia Gutenberg, 2005). All¨¤ hi recollia les aportacions de Pep Albanell (fragments del Tractat de vampirologia), Jaume Cabr¨¦ (l¡¯encontre fortu?t d¡¯un estudiant de vampir i una nov¨ªcia, a Balneari) i Jaume Fuster (His master¡¯s voice, on el mateix Fuster i Juli¨¤ Guillamon fan coneixen?a d¡¯un actor de doblatge que posa la veu a Christopher Lee a Dr¨¤cula), i les associava a textos d¡¯autors can¨°nics, com ara l¡¯antirrom¨¤ntic Nervis de Salvador Espriu, on el transsumpte de l¡¯autor, Salom, surt del cinema alacaigut per culpa de M, un assass¨ª entre nosaltres (1931) de Fritz Lang (en castell¨¤, M, el vampiro de D¨¹sseldorf). En tornar a casa l¡¯espera la dona. Ell li proposa de fer unes vacances per esbargir-se. Ella parla de Ven¨¨cia, de Hawaii i dels mil vestits que s¡¯haur¨¤ de fer per al viatge, i ell queda terriblement desanimat, per no dir exsang¨¹e...

Tamb¨¦ hi consta aquell conte de Pere Calders, Vinc per donar fe, que arrenca amb un vampir, s¨ª, i una sortida d¡¯humor irresistible: ¡°Quan van dir-me que al poble hi havia un vampir, vaig preocupar-me de seguida per la meva cosina Am¨¨lia¡±. A l¡¯antologia de Mart¨ªnez-Gil hi destacava, en tant que antecedent de tot vampir catal¨¤, La xucladora de Joaquim Ruyra. En aquesta prosa sensual i exaltada de 1903, l¡¯arravatament del narrador i protagonista el desferma una dona sorgida de la Mediterr¨¤nia i perillosament atraient, com les goges i les ondines, tot i que amb trets m¨¦s aviat vamp¨ªrics: ¡°Me volies al mar per a beure¡¯t la meva sang i per a entregar el meu cos escolat als corrents i llimarols, privant-lo de sepultura sagrada¡±.

Teoria del dip. Per¨° el t¨ªtol de Vampir per Excel¡¤l¨¨ncia de les Lletres Catalanes, no podria ser d¡¯altra manera, l¡¯ostenta Onofre de Dip, a qui Joan Perucho fa tastar la sang brava del general Cabrera, el Tigre del Maestrat, en aquesta fusi¨® estramb¨°tica d¡¯hist¨°ria i fantasia que ¨¦s Les hist¨°ries naturals (1960). D¡¯acord amb Perucho, el noble Onofre de Dip hauria estat ambaixador del rei Jaume I, i com a tal hauria viatjat als Carpats per lligar les esposalles amb Violant d¡¯Hongria. ?s all¨¤, en terres estranyes, al remot segle XIII, on s¡¯hauria prosternat davant els encants t¨¨rbols de la duquessa de Meczyr i hauria esdevingut un vampir immortal, com ella...

Es nota que Perucho segueix de prop el model de vampir aristocr¨¤tic de Dr¨¤cula (totes les fonts d¡¯inspiraci¨® de Perucho, cinematogr¨¤fiques o liter¨¤ries, estan convenientment rastrejades a Joan Perucho i la literatura fant¨¤stica, de Juli¨¤ Guillamon), malgrat que l¡¯acomoda a les particularitats ib¨¨riques, i fins i tot s¡¯ho fa venir b¨¦ per encabir-hi la llegenda dels dips del Baix Camp. La tradici¨® suggereix que uns gossos emissaris de Satan¨¤s, els tals dips, van turmentar la comarca, segles enrere. De nit, en bandada, atacaven els ramats i fins i tot els pastors i els xuclaven la sang fins a deixar-los secs com claus. Es coneix que els ulls els brillaven amb un vermell sangon¨®s i tots ells tenien una pota m¨¦s curta que les altres. Aquesta ¨¦s la llegenda dels gossos vampirs que, te¨°ricament, senyoregen a l¡¯escut de Pratdip.

Perucho troba una manera m¨¦s c¨°mica de comunicar-ho al lector, per mitj¨¤ d¡¯una llista ap¨°crifa, en un catal¨¤ medieval, macarr¨°nic i asfixiant: ¡°Lo dip ha natura de malefici e ha ensi de molts propries natures e arrapa e viu de mort. E com ell vol entrar en algun loch per emblar vays molt suaument e molt guinyosa e si ell veu que los seus peus fassen brogit lleve los per encantament. E encara ha una altra natura que si ell pot veser lome ans quel home veia ell encontinent loma pert tota sa for?a e va dret a la sua sanch. E encara ha altra natura que ell ha tant fort lo coll que nal pot girar sino ab los pits ensemps. E no viu sino per la sanch e no pot veser alls, juyivert, verdolagues ne Santes creus en lo coll ni veser spill. E encara ha altra natura car pot esser a voluntat formiga, abella, aranya, gall, lop, ase salvatge, sigala, ?ens, cha, vibra, ?inya, corp le¨®, mustela, calandri, serena, aprismi recatures, tigre, unicorn, pantera, yena, pago, oronella, erisso, calcatx, vibra, peix qui sapella virgilia gran, pellica, castor, pigot, segonya, falco, voltor, aguila, cavall, estura, balena, volp e guineu, fenix, orifant, papagay e perdiu sparver¡±.

Malfiant-se dels rampells de creativitat de Perucho, Joan de D¨¦u Prats, a El gran llibre de les criatures fant¨¤stiques de Catalunya, (2017, Comanegra), va encal?ar el dip fins a l¡¯esgl¨¦sia de la Nativitat de Santa Maria de Pratdip, on una l¨¤pida de 1238, any de l¡¯entrada de Jaume I a Val¨¨ncia, rememora un tal Jacob de Carcassona, ambaixador de la Corona d¡¯Arag¨® a Hongria... ??s ell, potser, el noble que va retornar infectat del pa¨ªs magiar i que inspiraria Perucho? ?s el vampir hist¨°ric? L¡¯¨¦s?

El comte Estruc: malastrugan?a. Se sap que, a l¡¯era digital, una llegenda enlla?ada mil vegades ¨¦s una realitat amb totes les lletres. Cada dia s¨®n m¨¦s els webs que repeteixen la hist¨°ria d¡¯Arnald Estruc o la deformen amb petites variacions (el nom mateix ¨¦s Guifr¨¦, en algunes p¨¤gines). Si fa no fa, la hist¨°ria ¨¦s aix¨ª: Estruc va acudir a la crida de Pere I el Cat¨°lic per assetjar el califa Muh¨¤mmad al-N¨¤ssir i va acabar destacant a la batalla de Las Navas de Tolosa. Pels serveis prestats, va guanyar-se la senyoria de Llers. Per¨° els serfs empordanesos el temien, perqu¨¨ duia una vida poc cristiana (blasf¨¨mies i bacanals, hem de llegir entre l¨ªnies). A la seva mort, repudiat per l¡¯Esgl¨¦sia, va convertir-se en un ¨¦sser endimoniat. Xuclava la sang dels vilatans i prenyava les noies, que al cap de nou mesos malparien un nad¨® rebordonit i marron¨®s com un ferro rovellat.

Avui, la hist¨°ria del vampir Estruc s¡¯escampa per la xarxa i costa localitzar-ne el focus. ?s probable que aquest sigui el cineasta i escriptor reusenc Salvador Sainz, que el 1991 va publicar la novel¡¤la Estruch, continuada amb Los cuentos del conde Estruc (2019) i Vampiros, reyes de la noche (2019). Sigui com sigui, la fabulaci¨® de Sainz va destapar una hipot¨¨tica llegenda (m¨¦s hipot¨¨tica de l¡¯habitual) i va provocar que Iker Jim¨¦nez, entre d¡¯altres vampirs professionals, s¡¯hi llancessin a servir-se i difondre la hist¨°ria del Dr¨¤cula catal¨¤ com si estigu¨¦s documentada des del temps del Llibre dels feyts.

Esp¨¨cies invasores i infernals. Durant el lapse dedicat a llegir aquest article, el vampir ha tornat a transformar-se, un cop m¨¦s, i ara s¡¯est¨¦n arreu de Catalunya sota la forma (forana) del mosquit tigre (Aedes albopictus). Per dificultar-nos la seva identificaci¨® com el vampir diab¨°lic que en el fons ¨¦s, aquest petit cul¨ªcid contradiu la nocturnitat proverbial dels vampirs i xucla sang a qualsevol hora del dia i, encara pitjor, a plena llum. La saviesa de Josep Maria Folch i Torres, a Les aventures extraordin¨¤ries d¡¯en Massagran (1910), ja ens alertava que no perd¨¦ssim de vista ¡°un mosquit¨¤s, anomenat vampir, que volava rondinant a l¡¯entorn de la seva cara¡±. El vampir ¨¦s ben viu i cobeja la nostra sang.

El 2014, Les Fures de Can Bar¨®, una colla de diables del barri del Guinard¨®, a Barcelona, va tenir l¡¯encert de modernitzar el bestiari tradicional fent que els seus correfocs els presid¨ªs un mosquit tigre gegant¨ª, ferotge i bestial (com exigeix la tradici¨®) i amb 33 punts de llan?ament pirot¨¨cnic... Aquesta figura festiva, al capdavall una actualitzaci¨®, recorda les transformacions cont¨ªnues que s¡¯operen en els nostres monstres i les nostres n¨¨mesis i, de passada, en nosaltres mateixos quan volem dominar les nostres f¨°bies.

Anys setanta: xucla-sangs en pantalla gran

Ricard Planas

El fenomen del vampirisme no va ser un tema tractat per la ind¨²stria del cinema catal¨¤ fins a l¡¯arribada dels anys setanta, quan es dona elboom internacional del cinema de terror produ?t a Barcelona i a la resta de l¡¯Estat. ?s engrescador identificar en el temps aquest auge de la representaci¨® dels xucladors amb el per¨ªode de decad¨¨ncia del r¨¨gim franquista. Alguns t¨ªtols poden funcionar com a paradigmes del fenomen.

Vampir Cuadecuc (1971) o el cinema com a vampir. El gran director de g¨¨nere Jes¨²s Franco (1930-2013) va rodar a Barcelona el seu El Conde Dr¨¢cula (1970). Pere Portabella, amb perm¨ªs del cineasta madrileny, va rodar Vampir Cuadecuc, pe?a experimental que pren escenes del mateix film de Franco i moments del rodatge per presentar una obra ¨²nica. Amb col¡¤laboraci¨® de Joan Brossa en el gui¨®, sense so directe, amb efectes sonors de Carles Santos i en un blanc i negre sense grisos, Portabella vampiritza el film del seu amic, del qual fa una mena de making of, i presenta a l'espectador una experi¨¨ncia hipn¨°tica que fon la realitat i la ficci¨® tot destruint la frontera entre la ra¨® i el somni, i ofereix la seva visi¨® del mite. De fet, si una cosa podem dir del cinema catal¨¤ ¨¦s que es pot vanagloriar de comptar amb el primer cas de film/vampir de la historia del mitj¨¤. Si a Arrebato (1979), d'Ivan Zulueta, el cinema com a xuclador ¨¦s una premissa dram¨¤tica i un discurs, a Vampir Cuadecuc l'espectador ¨¦s testimoni d'un proc¨¦s m¨¦s radical, sense intervenci¨® de m¨¨diums, int¨¨rprets ni coartades argumentals.

La Ceremonia sangrienta (1973), de Jordi Grau. El director Jordi Grau venia de rodar films tan ¨ªntims i interessants com Acte¨®n (1967), Una historia de amor (1967) o Historia de una chica sola (1972) quan va entrar a formar part del pante¨® dels mestres del terror amb Ceremonia sangrienta (1973). Aquesta producci¨® volia aprofitar l'¨¨xit de Countess Dracula (1971), de Peter Sasdy, produ?da per la Hammer. El film de Grau s'inspira igualment en la hist¨°ria de la comtessa hongaresa Elisabet Bathory, famosa per prendre banys de sang provinent de noies joves amb la creen?a que aix¨° la podia rejovenir.

El que podria haver estat l'en¨¨sim exploitation de coproducci¨® hispanoitaliana passa a ser, en mans del director barcelon¨ª, un melodrama madur i violent sobre el pas del temps, la bellesa i el poder. Grau sempre va ser un director especial, sobretot quan es va apropar al terror. Els seus films demostren una concepci¨® realista i descarnada del g¨¨nere, compartida amb obres frontereres com Il demonio (1963), de Brunello Rondi, El bosque del lobo (1971), de Pedro Olea, o El huerto del franc¨¦s (1977), de Paul Naschy.

Els vampirs de la Profilmes. La productora barcelonina Profilmes, coneguda pels aficionats amb el sobrenom de la Hammer espanyola (la productora anglesa s'especialitz¨¤ en films de terror g¨°tic entre 1955 i 1979), no va explotar amb gaire insist¨¨ncia la figura del vampir. Tot i aix¨ª, un dels films m¨¦s recordats de l'empresa ¨¦s La saga de los Dr¨¢cula (1973), de l'argent¨ª Leon Klimovsky. En aquest film seguim una parella de joves que visiten un castell de Transsilv¨¤nia, llar de l'avi de la noia. All¨ª, quan la parella anuncia que esperen un fill, sabrem que l'avi ¨¦s un descendent directe de Vlad Tepes i membre d'una fam¨ªlia de vampirs en decad¨¨ncia que necessiten hereus de la seva estirp.

Com podem endevinar, ens situem entre els succedanis vamp¨ªrics de Terence Fisher i una premissa argumental semblant a la de Rosemary's Baby (1968), de Roman Polanski. Un film rar, ple de criatures grotesques i un Dr¨¤cula magistral interpretat pel mestre Narciso Ib¨¢?ez Menta, pare de Narciso Ib¨¢?ez Serrador. Les produccions de la Profilmes es caracteritzaven per ser barates i rodar-se en temps record. Aix¨° deixa empremta en el resultat final del film, per¨° tamb¨¦ aporta m¨¨rit als moments d'inspiraci¨® de Klimovsky.

Albert Serra t¨¦ el seu Dr¨¤cula. Despr¨¦s dels anys setanta, la pres¨¨ncia del vampirisme en el cinema catal¨¤ ser¨¤ m¨¦s aviat t¨ªmida. Trobem alguna cosa que s'hi assembla en el detonant c¨°mic de La radio folla (1985), de Francesc Bellmunt. Tampoc tindr¨¤ gaire pes en la segona edat daurada del terror nostrat a partir del canvi de mil¡¤lenni. No ser¨¤ fins al 2013 que no veurem un nou vampir catal¨¤: trobem un Dr¨¤cula a Hist¨°ria de la meva mort, d'Albert Serra. Ni m¨¦s ni menys que un personatge arquet¨ªpic que es contraposa a l'il¡¤lustrat Casanova. Ens situem davant d'un vampir que representa les llums i les ombres de la sensibilitat rom¨¤ntica, l'obscurantisme, el caos. Lluny d'aquells vampirs dels anys setanta, el Dr¨¤cula de Serra apareix com una icona pura, allunyada de tot efecte melodram¨¤tic.

Ricard Planas ¨¦s editor de Males Herbes i professor d'Hist¨°ria de Cinemes Asi¨¤tics de la Universitat Pompeu Fabra.