Colau respon a les protestes accelerant la pacificaci¨® d¡¯entorns escolars

El Govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat aquest dissabte que aquest any doblar¨¤ el nombre d¡¯escoles en les quals tenia previst intervenir per pacificar el seu entorn: s¡¯efectuaran 66 intervencions per rebaixar el tr¨¤nsit i, amb ell, la contaminaci¨®, el soroll i la inseguretat. L'anunci arriba despr¨¦s de quatre protestes de centres educatius, els divendres de cada quinze dies. Exigeixen m¨¦s agilitat i contund¨¨ncia en les intervencions. El desembre passat van comen?ar protestant una dotzena de centres i la setmana passada ja eren 50, a m¨¦s que s¡¯hi han sumat escoles de Badalona i Sabadell. La revolta de les escoles ha arribat a Madrid, on diversos centres es plantegen replicar els talls de tr¨¤nsit al mar?. A Barcelona, les escoles mobilitzades han celebrat les noves intervencions anunciades, per¨° les han titllat d'¡°insuficients i limitades¡±.

La tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, ha explicat que la pacificaci¨® d'aquestes 66 escoles (gaireb¨¦ 25.000 alumnes) costar¨¤ gaireb¨¦ cinc milions i comportar¨¤ guanyar 9.600 metres quadrats d'asfalt. El gruix de les obres s'executar¨¤ durant les vacances escolars d'estiu. ¡°Vam dir a comen?aments de 2020 que pacificar¨ªem 200 escoles durant el mandat i vam acabar l'any amb 20. Despr¨¦s d'escoltar els centres, hem decidit doblar la proposta i arribar a 66¡±. En total, superaran el centenar, tot i que 14 de les d'aquest any no tenen encara calendari i dependran del districte al qual corresponguin, no de l'¨¤rea d'Urbanisme.

Hi haur¨¤ diverses intervencions, per¨° la m¨¦s comuna ser¨¤ l'eliminaci¨® de carrils de circulaci¨® privada. Es far¨¤ en set carrers. Dels ?ngels, a Ciutat Vella, Riera d'Horta (Nou Barris), Lleida (Sants-Montju?c) i la resta a l'Eixample: Urgell (entre Val¨¨ncia i Londres), N¨¤pols, Num¨¤ncia, Enten?a, Sardenya i Mallorca. En aquest ¨²ltim cas, la intervenci¨® consistir¨¤ a habilitar un nou carril des del carrer del Clot fins a Sagrada Fam¨ªlia. Una intervenci¨® de la qual es beneficiaran sis escoles. Tres de p¨²bliques (Octavio Paz, Dovella i Tabor) i tres de concertades (Verge de N¨²ria, Vedruna i Dominiques). Dovella ¨¦s, precisament, un dels centres que m¨¦s ha reclamat la intervenci¨® per la seva proximitat a la Meridiana, perqu¨¨ el seu edifici gaireb¨¦ no t¨¦ pati i si obren les finestres per ventilar no se sent res.

En altres casos, les intervencions consisteixen a convertir en zona de vianants 10 carrers (a Sants o Horta-Guinard¨®); en 26 zones s¡¯ocuparan carrils d'aparcament i en nou punts s'eliminaran cotxes i els contenidors als xamfrans. A m¨¦s, s'instal¡¤laran sis sem¨¤fors en punts on no n¡¯hi ha: en carrers amb molt poc tr¨¤nsit d'Horta-Guinard¨®, per exemple, i a prop de la porta d'escoles de la Zona Alta.

Sanz tamb¨¦ ha explicat que ¡°la velocitat m¨¤xima es reduir¨¤ a 30 quil¨°metres per hora al carril de circulaci¨® m¨¦s proper als centres educatius¡±. Ho faran, segons ha explicat, amb senyalitzaci¨®, coixins berlinesos (que obliguen els vehicles a reduir la velocitat) o radars.

¡°Molt poques vegades un programa nou es converteix en prioritari com aquest, ens desborda i arribarem a les 100 escoles a meitat de mandat. Aquests projectes s¨®n un tresor per a la ciutat¡±, ha dit, alhora que envia ¡°un missatge a les fam¨ªlies de la ciutat: aix¨° no s'aturar¨¤¡±. Sanz ha recordat que durant aquest any hi haur¨¤ obres en vies tan troncals de la ciutat com Meridiana, Via Laietana, Diagonal (pel tramvia) i Mallorca.

Per part de l'organitzaci¨® de les protestes quinzenals a les escoles, el portaveu d'Eixample Respira, Guille L¨®pez, en una resposta consensuada amb les associacions de fam¨ªlies, ha valorat que ¡°les actuacions anunciades s¨®n molt necess¨¤ries¡±. ¡°Les celebrem per¨° alhora s¨®n insuficients i limitades. Si es pot actuar en aquestes escoles, es pot actuar a la resta¡±, ha afirma, recordant que, a m¨¦s de les fam¨ªlies, ¡°tamb¨¦ la Societat Catalana de Pediatria demana actuacions urgentment¡±. ¡°Qu¨¨ ¨¦s m¨¦s prioritari que aix¨°? Una ciutat que no pot garantir la salut dels seus nens ¨¦s un projecte fracassat de ciutat¡±, i ha afegit: ¡°?s una q¨¹esti¨® de voluntat pol¨ªtica, no d'impediments t¨¨cnics. No entenem per qu¨¨ el govern municipal continua tenint retic¨¨ncies a fer aquests canvis de manera generalitzada, ni com pot ser que els partits de l'oposici¨® no els reclamin¡±.