Joan de Sola: ¡°?s dif¨ªcil desbancar Rodoreda, que est¨¤ tradu?da a 43 lleng¨¹es

Va assumir el c¨¤rrec de director de l¡¯?rea de Literatura i Pensament de l¡¯Institut Ramon Llull (IRL) fa poc m¨¦s de mig any, per¨° ja ha passat una prova de foc com la fira del llibre de Londres, on la literatura catalana va ser el focus de Spotlight. Amb el barret de traductor desat temporalment, Joan de Sola (Barcelona, 1975) encara la fira seg¨¹ent, Frankfurt, on Espanya ¨¦s el pa¨ªs convidat, prou satisfet per la representaci¨® acordada amb el Ministeri de Cultura.

Pregunta. Els traductors s¨®n la veu de la cultura catalana al m¨®n?

Resposta. Si no hi ha millor ambaixador que un bon llibre, no hi ha millor aliat que un bon traductor. Sense ells els millors llibres d¡¯aquest pa¨ªs s¨®n muts. Ens hem proposat refor?ar absolutament el paper del traductor per mitj¨¤ d¡¯un programa que ja el tenim instaurat per fomentar les traduccions. Agafem el traductor i li diem que pot triar una obra del patrimoni catal¨¤, d¡¯un autor mort fins al 2010. Pot presentar un projecte i el financem a trav¨¦s d¡¯una convocat¨°ria oberta.

P. La m¨¦s tradu?da continua sent Merc¨¨ Rodoreda. ?s possible superar-la?

R. Cal que surti un autor de la rellev¨¤ncia de Rodoreda. La seg¨¹ent amb la in¨¨rcia ¨¦s Irene Sol¨¤, que ja s¡¯ha tradu?t a m¨¦s de 25 idiomes. ?s dif¨ªcil desbancar Rodoreda, que est¨¤ tradu?da a 43 lleng¨¹es, per¨° ¨¦s q¨¹esti¨® de fer una segona tropa de gent que s¡¯hi vagi acostant. Rodoreda regnar¨¤ for?a anys. Tamb¨¦ hi ha Ramon Llull. Eva Baltasar tamb¨¦ s¡¯est¨¤ traduint for?a.

P. En cinquena i sisena posici¨® del m¨¦s tradu?t hi ha literatura infantil i juvenil.

L¡¯any que ve el llat¨ª ser¨¤ subvencionable. Ens diem Ramon Llull i el 80% de la seva obra no es podia subvencionar

R. Vora un ter? dels ajuts a les traduccions ¨¦s obra il¡¤lustrada o infantil i juvenil. ?s un sector hist¨°ricament molt potent, que t¨¦ unes xarxes internacionals molt consolidades. Hi ha autores com Roc¨ªo Bonilla o Aina Bestard, Xavier Salom¨® o Xavier Mart¨ª que s¨®n aut¨¨ntiques celebritats arreu del m¨®n. Veient el seu pes, l¡¯any que ve ens hem plantejat anar al festival del llibre infantil i juvenil de Montreuil, a Par¨ªs.

P. Per quin moment passa la traducci¨®?

R. La traducci¨® al catal¨¤ passa una edat d¡¯or, sense cap mena de dubte. Hi ha un planter de traductors joves molt bons, de 30-35 anys. Els que feia vint anys que treballaven han trobat el model de llengua. Potser t¨¦ a veure amb aquesta necessitat de blindar el catal¨¤. El traductor al catal¨¤ tamb¨¦ fa llengua. Es tradueix m¨¦s b¨¦ que no pas s¡¯escriu. El nivell mitj¨¤ d¡¯un traductor supera el d¡¯un escriptor. Per una ra¨® molt senzilla: un escriptor t¨¦ un full en blanc i l¡¯altre no. El traductor t¨¦ totes les limitacions. I no ¨¦s cap secret que no hi ha millor escola d¡¯escriptura que la traducci¨®.

P. El seu primer repte en el c¨¤rrec va ser la fira de Londres.

R. Va superar amb escreix les millors expectatives. La resposta del p¨²blic va ser meravellosa. Els actes estaven plens. Vam muntar un programa de cites juntament amb l¡¯Institut Catal¨¤ d¡¯Empreses Culturals (ICEC). Vam aconseguir 254 cites d¡¯editors. L¡¯any que ve hi tornem amb estand propi amb l¡¯ICEC, amb un programa de cites. Seguirem la feina d¡¯acompanyament dels editors i dels agents. Sabem que el mercat angl¨¨s, com que ¨¦s l¡¯hegem¨°nic, ¨¦s el menys por¨®s i el m¨¦s reticent a incorporar noves veus. Per¨° serem tena?os. Els primers fruits es veuran d¡¯aqu¨ª tres o quatre anys.

P. La seg¨¹ent fira important, amb Espanya com a convidada, ¨¦s Frankfurt.

R. Com que el pa¨ªs convidat ¨¦s Espanya, em vaig reunir amb gent del Ministeri de Cultura. Al final el resultat que ens van fer arribar s¡¯adiu for?a a la proposta que vam fer. Hem aconseguit que editorials alemanyes posposin la publicaci¨® perqu¨¨ els autors hi siguin. Hem aconseguit tamb¨¦ que gent que havia declinat la proposta l¡¯accept¨¦s. Alguns s¡¯hi trobaven inc¨°modes.

P. Per qu¨¨ el pa¨ªs convidat ¨¦s Espanya?

R. Hi ha hagut dos tipus de declinacions. Gent que no pot o no vol viatjar perqu¨¨ s¨®n grans i no els agraden aquests espais. Hi participaran amb v¨ªdeos. I dos autors van declinar la invitaci¨® perqu¨¨ no se sentien c¨°modes. La hist¨°ria recent ¨¦s la que ¨¦s i cadasc¨² ho viu com ho viu. Hi vam parlar i els vam dir que no patissin, que nosaltres tamb¨¦ hi ser¨ªem i els far¨ªem l¡¯acompanyament que calgu¨¦s. La posici¨® del Llull, de partida, ¨¦s inc¨°moda, perqu¨¨ no organitza en tant que instituci¨®, per¨° a dia d¡¯avui no deixa de formar part de l¡¯Estat. Per tant, hi anir¨¤ representat, i aix¨° ¨¦s despesa ministerial.

P. Llavors est¨¤ content amb el di¨¤leg amb el ministeri?

R. Estic raonablement satisfet. Hem evitat un conflicte diplom¨¤tic, que s¨®n freq¨¹ents. Qui importa no som nosaltres, s¨®n els autors. Ens hauria agradat que fossin 25 i no 15. Per¨° tamb¨¦ saps que no els pots tenir. No hem de ser ingenus. Sabem el pes que tenim i el que voldr¨ªem tenir, que no s¨®n equivalents en absolut. La millor manera era intentar cooperar, intentar vigilar i intentar pressionar. Tan bon punt vam arribar a una proposta formal, el ministeri va escriure 17 cartes a consellers de Cultura de la resta d¡¯autonomies preguntant-los si volien fer alguna cosa.

P. Pot concretar algun participant?

R. L¡¯editorial d¡¯Irene Sol¨¤ publica dos llibres previs, B¨¨stia i Els dics. La mateixa editorial ha comprat els drets d¡¯Eva Baltasar per traduir Permagel. Maria Barbal far¨¤ una gira per algunes ciutats alemanyes, i tamb¨¦ Najat el Hachmi.

P. Obriran noves vies de suport?

R. L¡¯any que ve, el 2023, el llat¨ª ser¨¤ llengua subvencionable.

P. Per l¡¯IRL?

R. S¨ª, fins ara no ho era. Ens diem Ramon Llull i el 80% de Ramon Llull no es podia subvencionar. Va escriure en catal¨¤, ¨¤rab i llat¨ª. Les traduccions en llat¨ª de l¡¯edat mitjana fins a l¡¯humanisme valenci¨¤, fins a Vives, seran subvencionables. I aix¨° donar¨¤ un tipus de projecci¨® internacional m¨¦s important.