Mario Corea: ¡°No s¡¯ha de buscar l¡¯originalitat¡±

Hi ha arquitectes que es refugien en l¡¯eleg¨¤ncia de les l¨ªnies pures, que s¡¯estimen m¨¦s deixar una empremta en el que ¨¦s p¨²blic, al servei de les necessitats de fons de les societats que habiten, i construeixen, hospitals, escoles o pavellons, abans que espectaculars edificis singulars per a clients de renom. Mario Corea (Rosario, Argentina, 1939) ¨¦s un d¡¯aquests. El Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Catalunya li va retre homenatge el mes passat mitjan?ant la deliciosa exposici¨® El quadern dels inicis. Mario Corea, i acaba de posar-se punt a un documental titulat El valor de la idea, produ?t per Nihao Films, que ben aviat s¡¯emetr¨¤ per televisi¨®.

A Corea, la concepci¨® del seu ofici li ve marcada per la seva perip¨¨cia vital. Va arribar a Barcelona el 1976 fugint de la dictadura militar argentina, amb m¨¤ al davant i l¡¯altra al darrere. Havia fet un m¨¤ster a la Universitat de Harvard i el 1970 va rebre el diploma en Arquitectura de l¡¯Architectural Association School, a Londres. Tot anava vent en popa. Va residir i exercir com a arquitecte als Estats Units durant sis anys i va col¡¤laborar en el despatx de Josep Llu¨ªs Sert ¡ªque havia estat un dels seus mestres¡ª i de Paul Rudolph.

Entrada la d¨¨cada de 1970 va tornar a l¡¯Argentina i va entrar com a professor de l¡¯Escola d¡¯Arquitectura de la Universitat Nacional del Litoral, a Rosario, la mateixa on s¡¯havia graduat el 1962. Eren anys intensos i d¡¯inevitable comprom¨ªs, i Corea no va amagar mai la seva condici¨® d¡¯home d¡¯esquerres. Va arribar el cop militar i un dia es va assabentar que se l¡¯havia ¡°liquidat¡± ¡ª¨¦s exactament el terme burocr¨¤tic que es va utilitzar¡ª com a professor, i davant l¡¯evid¨¨ncia que seria chupado pels milicos, va pujar a un avi¨® amb destinaci¨® a Espanya, perqu¨¨ Sert li va assegurar que hi trobaria feina.

¡°Vaig marxar com vaig poder de l¡¯Argentina, i temia que, en l¡¯obligada escala al Brasil, em fessin tornar¡±, recorda ara, ¡°i quan vaig arribar a Barcelona, Sert no hi era. Per¨° vaig tenir sort. Oriol Bohigas i Manuel de Sol¨¤-Morales em van ajudar i al cap de poc ja donava classes a l¡¯Escola d¡¯Arquitectura¡±. Va ser en aquesta ¨¨poca que Corea va comen?ar a treballar amb els seus quaderns, plasmant de manera compulsiva les idees i els projectes que, aleshores, no podia dur a terme. I s¨®n aquests quaderns moderns, ara rescatats, els que vertebren l¡¯exposici¨® que va ocupar el COAC fa unes setmanes. Una mostra que Corea ha dedicat als seus cinc mestres: Louis Khan, el primer que li va fer la gran pregunta sobre l¡¯ofici de l¡¯arquitectura; Fumihiko Maki, el seu professor en el m¨¤ster del GSD, que el va anar a buscar personalment a casa seva el dia de l¡¯examen perqu¨¨ s¡¯havia quedat adormit; Frank Lloyd Wright, per la profunda influ¨¨ncia de la seva obra; Mies van der Rohe, perqu¨¨ va assistir a la reconstrucci¨® del Pavell¨® de Barcelona, impulsada per Bohigas, i naturalment Sert, de qui cita una frase clau: ¡°El Parten¨® ¨¦s nom¨¦s el millor exemple de molts tipus similars d¡¯edificaci¨®. La novetat no el va fer immortal¡±.

La relaci¨® amb Sert neix per casualitat quan nom¨¦s era un estudiant a Harvard. ¡°Un dia, a la bugaderia, un home que s¡¯encarregava de buscar feina per als estudiants em va demanar si tenia facilitat per les maquetes. M¡¯hi vaig presentar i em van donar la feina. De Sert vaig aprendre gaireb¨¦ tot el que s¨¦, per¨° sobretot que l¡¯originalitat no s¡¯ha de buscar, sin¨® que ¨¦s molt m¨¦s important fer b¨¦ la nostra feina¡±.

Dibuixos i maquetes s¨®n, encara, els instruments de feina de Corea, que no fa servir ordinador per als projectes, ho fa la gent del seu estudi una vegada que ja t¨¦ el projecte articulat. Per aix¨° funciona tan b¨¦ la idea dels quaderns, que omple compulsivament, sigui on sigui, plasmant les idees que li van venint. No ¨¦s d¡¯estranyar que tamb¨¦ faci pintura, com a element d¡¯alliberaci¨®. En certa ocasi¨®, explica un galerista li va fer una exposici¨® de la qual es van vendre diversos quadres. ¡°Despr¨¦s¡±. explica, ¡°em va venir per demanar-me com ho havia de fer per triomfar com a pintor, i li vaig respondre que impossible, que precisament pintava perqu¨¨ era un g¨¨nere que no tenia cap dels condicionants que t¨¦ l¡¯arquitectura¡±.

La traject¨°ria professional de Corea s¡¯articula, com correspon al seu pensament pol¨ªtic i social, al voltant de l¡¯obra p¨²blica. ?ltimament s¡¯ha convertit en un arquitecte d¡¯hospitals, una especialitat que, en principi, assegura, no s¡¯havia plantejat, per¨° l¡¯¨¨xit de la Unitat de Cremats de l¡¯Hospital Vall d¡¯Hebron de Barcelona, l¡¯ampliaci¨® de l¡¯Hospital Verge de la Cinta de Tortosa o l¡¯Hospital Universitari Sant Joan de Reus i l¡¯Hospital General de Ma¨®, li consagren en aquest g¨¨nere.

Si va sortir de l¡¯Argentina sense res i tement per la seva vida, ara ha tornat per la porta gran. Hi passa uns quants mesos l¡¯any i torna a fer classes a la seva universitat. A m¨¦s, treballa en una administraci¨® p¨²blica. El seu vell amic Hermes Binner, governador de la prov¨ªncia de Santa Fe, el primer socialista que va ocupar un c¨¤rrec d¡¯aquest nivell en la hist¨°ria de l¡¯Argentina, el va contractar per construir escoles i centres culturals. Explica, emocionat, que en la inauguraci¨® d¡¯una petita escola en un poble que no tenia res, un anci¨¤ aut¨°cton li va fer veure la dimensi¨® que per ells tenia aquell petit treball. Aquests darrers anys, ha creat l¡¯Hospital HECA de Rosario (2007) i assessora la Unidad de Proyectos Especiales del Ministerio de Obras P¨²blicas y Vivienda del Gobierno de la prov¨ªncia de Santa Fe. Corea mant¨¦ una activitat com a professor convidat i conferenciant en universitats i escoles d¡¯arquitectura i urbanisme d¡¯Espanya, Argentina i EUA.