¡°Ell diria que la Diada va ser un punt de ruptura¡±

Si li digu¨¦s que potser va fer sort amb l¡¯exili em miraria sorneguer i somriuria, perqu¨¨ de la filosofia francesa i alemanya el 1939 n¡¯estava molt al cas, per¨° la filosofia anal¨ªtica m¨¦s anglosaxona que tant el va influir la coneix a l¡¯exili, i aix¨° li don¨¤ la visi¨® per fer una obra com el Diccionario de filosof¨ªa¡±, exposa el fil¨°sof Josep Maria Terricabras, seguidor i amic de Josep Ferrater Mora i clau perqu¨¨ avui¡°el gran fil¨°sof catal¨¤ del segle XX¡± no sigui tan desconegut.

Terricabras va ser qui va impulsar la c¨¤tedra Ferrater Mora el 1989 a la Universitat de Girona, tot ajudant a preservar una figura que ha deixat massa poca petja. ¡°No va tenir alumnes catalans i espanyols i, a m¨¦s, el seu sistema filos¨°fic, l¡¯integracionisme, tampoc ¨¦s f¨¤cil; no, no tenia una doctrina b¨¤sica: ell va ensenyar m¨¦s un m¨¨tode de pensament¡±, exposa Terricabras, que creu que el llibre De la materia a la raz¨®n (¡°massa poc conegut¡±) ¨¦s l¡¯obra cabdal d¡¯alg¨² a qui ¡°se l¡¯ha seguit molt poc i s¡¯havia d¡¯haver aprofitat molt m¨¦s a nivell universitari quan va sovintejar per aqu¨ª¡±.

Tampoc hi va ajudar que mai torn¨¦s de l¡¯exili de manera estable, afegeix Terricabras, que admet que el cul inquiet de Ferrater Mora hi feia molt. ¡°?s un fil¨°sof que explora¡±, i aix¨° explicaria el sorprenent salt d¡¯un pensador cl¨¤ssic com ell a la ficci¨® novel¡¤lesca. ¡°Tot i que mai toc¨¤ l¡¯est¨¨tica, quan creu que ja ha dit tot el que volia dir en filosofia, s¡¯interessa pel llenguatge literari i tamb¨¦ pel del cinema¡±. Dos ¨¤mbits en qu¨¨, si no va m¨¦s enll¨¤, ¨¦s perqu¨¨ ¡°era molt autocr¨ªtic i perqu¨¨ el gremi de les lletres reaccion¨¤ una mica com rebutjant l¡¯intr¨²s¡±.

En definitiva, era un home ¡°d¡¯una obertura impr¨°pia entre els catalans i espanyols de l¡¯¨¨poca¡±, que ¡°no s¡¯amagava mai¡± i que per aix¨° avui ¡°es mullaria segur¡±. I qu¨¨ diria? ¡°Tenia clar que Catalunya era una naci¨®, per¨° ell era m¨¦s federalista que independentista; aquesta superaci¨® de la cosa tancada, rid¨ªcula, d¡¯Espanya. Ell veia una Catalunya forta dins una Espanya ben inserida a Europa... ?s coherent amb la seva filosofia integracionista¡±.

Terricabras creu que Ferrater Mora estaria d¡¯acord amb ell que la manifestaci¨® del passat Onze de Setembre hauria produ?t ¡°un punt de ruptura¡±. Per¨° Ferrater Mora diria, creu, que ¡°aquest punt de ruptura encara no el podem interpretar¡±, i Terricabras aposta perqu¨¨ ¡°l¡¯autonomisme s¡¯ha acabat, s¡¯ha donat pas a un canvi de nivell¡±, teoritza utilitzant com a base l¡¯¡°emergentisme materialista¡± del seu mestre.

¡°Vost¨¨, Terricabras, quan diu una cosa, passa¡±, recorda que el va elogiar Ferrater Mora. Aix¨ª va ser amb la c¨¤tedra, i aix¨ª espera que ser¨¤ amb la biografia que prepara a partir de documentaci¨® in¨¨dita i ¨ªntima, mentre ¡°esgarrapant euros¡± continua per exemple l¡¯edici¨® de l¡¯ingent epistolari, ara ja on-line, o fent de cicerone per la biblioteca de la Universitat de Girona, on hi ha els 8.000 volums del llegat i les 160 revistes a les quals estava subscrit. Tot per preservar el pensament de qui no s¡¯estudia al batxillerat i amb prou feines a la universitat. Formes de la vida catalana...