Estructures teresianes

Una construcci¨® en acer s'aixeca al carrer Escoles Pies de Barcelona dins del conjunt de les Teresianes; l'estructura d'un aulari que ¨¦s el presagi del que ser¨¤ en un futur pr¨°xim. M'agraden les construccions en aquest punt del seu proc¨¦s. S¨®n, d'alguna manera, la innoc¨¨ncia de la t¨¨cnica que roman relativament neutral davant el seu aspecte definitiu, com si el que veiem fos una de les versions possibles. I m'agrada la impressi¨® que produeixen, com si fos un dibuix a l'espai dels que feia Gertrud Goldschmidt.

L'estructura que ara es pot veure est¨¤ formada per cinc p¨°rtics que configuren una volumetria de proporcions gaireb¨¦ c¨²biques. Deixen una llum lliure d'uns 20 metres i cinc plantes d'al?ada sobre la planta baixa, que t¨¦ el terra rebaixat pr¨¤cticament una planta per sota del nivell del carrer per tal d'aconseguir un espai d'altura suficient per a una pista de jocs.

L'estructura d'acer sembla l'ant¨ªtesi de l'edifici d'Antoni Gaud¨ª constru?t al mateix recinte escolar, un entramat met¨¤l¡¤lic contra l'opacitat dels murs de ma¨®. Quan no es disposava d'acer, la millor manera de lligar i estabilitzar una construcci¨® era amb el pes, com exemplifiquen tan b¨¦ els pinacles de les cantonades de l'edifici de Gaud¨ª. L'arquitectura es mou entre el pes i la lleugeresa, i aquests dos edificis encarnen aquesta paradoxa. ?s obvi que en els temps que corren, entre pesat i lleuger, ja es poden imaginar quina ¨¦s l'elecci¨®, per¨° per a mi pesat ¨¦s un elogi. Lleuger o aeri eren paraules que agradaven a l'escriptor Josep Pla en referir-se al menjar, per¨° no estic tan segur que a l'arquitectura li quedin b¨¦. De lleugeresa, la justa; la lleugeresa de no posar de m¨¦s, com la lleugeresa dels pilars d'un sol ma¨® de l'interior de l'edifici de les Teresianes.

El nou aulari, obert de cames sobre la planta baixa rebaixada, representa un dels possibles contraris del vell edifici gaudini¨¤. En aquell cas, Gaud¨ª, en trobar-se l'edifici ja aixecat un metre per sobre de la rasant amb les instruccions gen¨¨tiques de la planta -llargada, amplada, posici¨® de l'escala, etc¨¨tera-, opta per aprofitar fonaments i murs per seguir l'edifici, per¨° modificant-ne l'interior per donar llum mitjan?ant els patis.

L'¨²s del lleuger acer contrasta ara amb la rotunda opacitat dels maons

Aqu¨ª, parlar de la base de l'edifici t¨¦ un significat molt ampli que inclou els fonaments, per¨° tamb¨¦ els trets essencials definits a la planta baixa. ?s radicalment diferent en el nou edifici aulari, motiu que ocupa aquestes l¨ªnies, perqu¨¨ es troba penjat sobre una planta baixa, que a la vegada est¨¤ deprimida respecte del terra. Resulta molt expressiu ara, en veure'l amb els forjats penjats per parelles de cables d'acer de les grans bigues superiors. Tota la resta: acer en lloc de ma¨®, o teixit cer¨¤mic en lloc dels arabescos de l'antic edifici teresi¨¤, no fa m¨¦s que accentuar la seva oposici¨®, que resulta molt expressiva en imaginar les dues seccions, que b¨¦ podrien representar la pressa i la paci¨¨ncia en arquitectura.

En tot aquest episodi no es pot deixar de fer una reflexi¨® sobre els edificis escolars i la seva relaci¨® amb els patis de jocs. Davant mateix del nou aulari, per exemple, un altre edifici escolar exhibeix el seu pati de jocs a la coberta dilatant-ne el per¨ªmetre per encabir-la. Resoldre aquesta relaci¨® ha dut a exemples emblem¨¤tics, com ara la Peterschule projectada el 1926 per Meyer i Wittwer a Basilea, amb el pati de jocs penjat en volad¨ªs sobre una pla?a urbana, o el cas del Gimnasio Maravillas de Madrid, obra d'Alejandro de La Sota, amb els aularis col¡¤locats literalment dins de les j¨¤sseres per sobre de la pista de b¨¤squet. Dos casos en els quals l'estructura corre amb la responsabilitat de resoldre el problema plantejat en voler fer compatibles la llum sol¡¤licitada per les pistes de jocs i les dimensions m¨¦s petites dels aularis.