El renovat ren¨¦ixer de la rosa

Carlota Subir¨®s (Barcelona, 1974) estrena aquesta nit a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el seu primer Tennessee Williams, La rosa tatuada (The Rose Tattoo, 1951), en traducci¨® catalana d¡¯ella mateixa. La rosa tatuada, subratlla la directora, ¨¦s un cant a la vida i a la felicitat que retrata el misteri i la bellesa de la passi¨® i el desig, la part dionis¨ªaca de l¡¯exist¨¨ncia humana.

La voluptuosa Serafina della Rose, un dels grans personatges femenins de l¡¯escriptor de Mississip¨ª ¡ªGore Vidal deia que eren els millors del teatre contemporani¡ª, germana teatral de la Blanche Dubois d¡¯Un tramvia anomenat Desig, de l¡¯Amanda d¡¯El zoo de cristall, de la Princesa de Dol? ocell de joventut, l¡¯encarna Clara Segura, tot un repte si es pensa que la temperamental i carnal v¨ªdua siciliana-nord-americana protagonista la va interpretar al cinema el 1955, enduent-se un Oscar, Anna Magnani. ¡°Serafina ¨¦s un personatge enorme, que redescobreix les seves pulsions despr¨¦s de patir p¨¨rdues i desenganys per tornar a gaudir de la seva sexualitat. Encara que no hi hagi realment un happy end, veig el seu recorregut com de la foscor a la llum, similar al de la Divina Com¨¨dia¡±.

El paper d¡¯Alvaro, el camioner que torna a despertar la passi¨® adormida de la v¨ªdua Serafina ¡ªvaja, qui la fa tornar a florir¡ª, i que en la versi¨® cinematogr¨¤fica interpretava Burt Lancaster (en l¡¯estrena teatral era Eli Wallach), recau en Bruno Oro.

Per Subir¨®s, dirigir el seu primer Tennessee Williams li ha suposat un descobriment de l¡¯escriptor, que per cert va passar una temporada a Barcelona. ¡°Tenia una imatge molt superficial i estereotipada de la seva obra, dels seus grans t¨ªtols, la imatge d¡¯un teatre efectiu i fins i tot efectista, base de grans pel¡¤l¨ªcules. No coneixia La rosa tatuada. El projecte arrenca d¡¯un enc¨¤rrec de Xavier Albert¨ª, qui s¨ª que coneix molt b¨¦ Tennessee Williams¡±.

Subir¨®s destaca la pulsi¨® vital que ha trobat en l¡¯autor. I la profunditat del seu teatre. ¡°Fer Tennessee Williams ¨¦s ficar-te en temes molt profunds, contradictoris, joiosos i dolorosos, els grans temes de l¡¯exist¨¨ncia. He trobat un autor molt m¨¦s lliure i ambici¨®s del que esperava¡±. Per la directora, La rosa tatuada, amb la seva ¡°fisicitat¡± i sensualitat, ¨¦s un testimoni de l¡¯amor per la vida de l¡¯autor, un homenatge a la bellesa de l¡¯exist¨¨ncia, amb rivets autobiogr¨¤fics, ja que Williams es trobava en un moment d¡¯euf¨°ria sentimental.

Al centre de l¡¯obra, aquesta rosa tatuada tan polis¨¨mica, que ha passat del pit de Rosario, el marit de Serafina ¡ªs¨ª, un nom estrany per a un home¡ª, a la seva dona florint en forma d¡¯embar¨¤s, i que despr¨¦s tornar¨¤ a rebrotar una vegada m¨¦s, transcorregut el llarg dol per la mort de l¡¯esp¨°s, en forma de nou despertar del desig i nova concepci¨®. La rosa ¨¦s tamb¨¦ obrir-se a la sexualitat i l¡¯amor de l¡¯adolescent Rose (precisament), la filla de Serafina, i ¨¦s la renovaci¨® cont¨ªnua de la vida i la seva esperan?a.

La directora Carlota

La pe?a, assenyala Subir¨®s, t¨¦ una estructura estranya. Ambientada en el m¨®n de la immigraci¨® a Louisiana, al costat del golf de M¨¨xic, s¡¯obre amb Serafina esperant el seu marit ¡ªun transportista de bananes (!) que en realitat trafica amb drogues per a la m¨¤fia¡ª mentre presumeix que no necessita afrodis¨ªacs amb el seu marit i revela que est¨¤ embarassada (ja t¨¦ una nena). Llavors Serafina s¡¯assabenta que Rosario ha mort ¡ªun est¨¤ temptat d¡¯afegir (perdona, Tennessee) que a causa del seu rellisc¨®s treball¡ª i s¡¯enfonsa en la desesperaci¨®, cosa que la porta a perdre, entre altres roses, la criatura que porta al ventre. ¡°?s com un pr¨°leg despr¨¦s del qual comen?a realment l¡¯obra, tres anys despr¨¦s, i en una sola jornada¡±, explica la directora.

Trobem Serafina convertida en una dona que s¡¯ha abandonat, descuidada en el seu aspecte, tancada a casa, lliurada a la veneraci¨® de les cendres del seu marit i obsessionada amb la integritat de la seva filla Rose, que est¨¤ a punt de graduar-se i s¡¯ha enamorat d¡¯un home, Jack.

Serafina veu trontollar el seu m¨®n quan descobreix que el seu marit, com sol passar, no era la joia que ella creia i, a m¨¦s, apareix en la seva vida un nou camioner, Alvaro, que fa florir la rosa ¡ªfins i tot ell tamb¨¦ se n¡¯ha tatuat una¡ª, encara que amb alguna ficada de pota, com ara que li caigui un cond¨® de la butxaca ¡ªuna escena que aixecava polseguera en el seu temps i que va provocar fins i tot l¡¯arrest del director per la policia en una representaci¨® a Dubl¨ªn el 1957¡ª. En el muntatge del TNC hi ha cond¨®, i en canvi no surt, almenys en carn i os, la cabra que marca el text en el primer acte. Cosa que ¨¦s de sentit com¨², perqu¨¨ les autoritats catalanes no et detindran per un cond¨®, per¨° qualsevol treu una cabra a escena. O tempora! Potser no ¨¦s el moment de recordar que, quan va ser a Barcelona, Tennessee Williams va anar als toros.

En l¡¯espectacle, de gaireb¨¦ tres hores, i en el repartiment figuren en total 12 actors, i s¡¯han incl¨°s can?ons tradicionals sicilianes i nord-americans per emfatitzar el contrast entre els dos mons.

?