Llibres

Els llibres contemplats als prestatges de llibreries o de biblioteques, els llibres quan es compten per milers i milers, em produeixen una fascinaci¨® inexplicable. Potser veure molt¨ªssims llibres junts em fa sentir com una possibilitat d¡¯omnisci¨¨ncia, com si la fantasia de llegir tots els llibres del m¨®n f¨®ra un equivalent de la condici¨® divina. El parad¨ªs podria ser una biblioteca infinita, on els llibres no s¡¯acabarien mai, perqu¨¨ si s¡¯exhaurien, si no en quedaven m¨¦s per llegir, voldria dir que s¡¯acabava tamb¨¦ l¡¯eternitat. El fet ¨¦s que algunes de les impressions visuals m¨¦s poderoses de la meua vida procedeixen de biblioteques i llibreries. Com la Blackwell d¡¯Oxford, on entraves (fa molts anys, ara no ho s¨¦) per la porta d¡¯una botigueta de no res, i a dins es desplegaven sales i sales, i escales i seccions de tot all¨° que la imaginaci¨® del visitant pot demanar. Encara que no hi entengues res, o no t¡¯interesse: per qu¨¨ recorde el plaer de trobar-hi seccions senceres dedicades al farsi, a l¡¯urd¨² o al suahili? O com a la biblioteca de la Universitat de Princeton, que ¨¦s com una catedral amb quatre o cinc pisos i tres soterranis, on jo tenia un "cubicle" personal, i quil¨°metres de prestatgeries a lliure disposici¨®: el dos soterranis d¡¯hist¨°ria i ci¨¨ncies socials, m¨¦s d¡¯un mili¨® de llibres tots per a mi. D¡¯aquella vida de catacumba em qued¨¤ un enyorament ¨ªntim i concret, d¡¯un temps absurdament feli?. El plaer era el passeig, la contemplaci¨® i el contacte, la immersi¨® matinal (a fora nevava i feia un gran fred) en aquelles c¨¤lides i inacabables galeries. Deu ser que all¨° m¡¯ha deixat un senyal, perqu¨¨ les biblioteques, i m¨¦s si s¨®n antigues (com l¡¯enyorada Vaticana), em continuen fascinant encara m¨¦s que les grans llibreries, i molt m¨¦s que les fires de llibres. Tres vegades he estat a la de Frankfurt, i nom¨¦s n¡¯he tret un mareig molt considerable: per mi, tenia m¨¦s aire de purgatori que de parad¨ªs, i la major part devien ser llibres dolents. Per¨° si els editors publicaren nom¨¦s llibres bons, com s¡¯omplirien les fires, les llibreries i les biblioteques? La inundaci¨® de paper impr¨¦s i relligat, en gran part in¨²til, en gran part no llegit, ¨¦s un dels fen¨°mens m¨¦s impressionats del nostre temps. I no hi ha senyals que s¡¯acabe. Ni per culpa de l¡¯edici¨® digital, ni de res: ve de molt lluny, i ¨¦s una inundaci¨® permanent.