Vida als cementiris

Amb m¨¦s de 4 milions de visitants per any, el cementiri d'Arlington, a Washington, ocupa el dotz¨¨ lloc en la llista de les dotze atraccions tur¨ªstiques m¨¦s sol¡¤licitades de la capital dels Estats Units. El cementiri P¨¨re-Lachaise, de Par¨ªs, at¨¦n dos milions de visitants anuals. Si en el cas d'Arlington, la mem¨°ria d'hero?citats b¨¨l¡¤liques i la cinef¨ªlia en s¨®n els principals atractius, les mitomanies liter¨¤ria, pol¨ªtica i musical s¨®n el que fan gaireb¨¦ inevitable la passejada pel P¨¨re-Lachaise si es vol respirar les ess¨¨ncies de Par¨ªs. A Catalunya, en canvi, els cementiris han estat considerats fins fa molt poc ¨²nicament com a llocs d'inhumaci¨® i de record dels difunts. S¨®n not¨ªcia per Tots Sants i es crida nom¨¦s l'atenci¨® sobre el preu de les flors i la log¨ªstica per arribar-hi.

Tot i que semblen de tota la vida, els grans monuments de la mort s¨®n un invent il¡¤lustrat que no es va comen?ar a generalitzar fins al segle XIX. Pr¨¨viament, les despulles dels morts tenien com a dest¨ª els interiors dels equipaments religiosos i, en funci¨® de la proximitat al poder terrenal o div¨ª, m¨¦s o menys dist¨¤ncia de l'altar. La falta absoluta de poder, o sigui la majoria de la poblaci¨®, portava a raure els ossos en fossars parroquials m¨¦s o menys an¨°nims.

A Catalunya, el primer intent de dotar-se d'un cementiri parteix del bisbe Josep Climent, que va acabar sent denunciat a la Inquisici¨® per les seves postures pol¨ªtiques, el 1775, aproximadament on actualment es troba el Cementiri de Poblenou, a una dist¨¤ncia molt considerable de la muralla i a l'altra banda de la poc amigable Ciutadella.

- Una ciutat, nou cementiris

Una de les particularitats de Barcelona, pel que fa a cementiris, n'¨¦s el nombre. Normalment, les ciutats comencen tenint-ne un i no en fan un altre fins que no els ha quedat massa petit. En el cas de la capital catalana, el Cementiri de Poblenou va convertir-se en Cementiri Vell que, havent superat la seva capacitat, es va posar en peu el de Montju?c, en el per¨ªode d'expansi¨® de la ciutat que va comportar tamb¨¦ l'agregaci¨® de municipis de pla, cadascun amb el seu cementiri. Per tant, a m¨¦s de Poblenou i Montju?c, Barcelona va incorporar els cementiris d'Horta, Sarri¨¤, Sants, les Corts, Sant Gervasi i Sant Andreu.

Per tant, a m¨¦s de Poblenou i Montju?c, Barcelona va incorporar els cementiris d'Horta, Sarri¨¤, Sants, les Corts, Sant Gervasi i Sant Andreu. Llevat del de Montju?c, gr¨¤cies al pla d'usos de la muntanya, els altres han anat quedant clarament incorporats a la trama urbana i, tot i que amb disponibilitat d'espai per a inhumacions, limitats per cobrir tota la demanda. Per aix¨°, m¨¦s recentment, a m¨¦s dels del segle XIX, Barcelona compta amb un cementiri del segle XX, el de Collserola, inaugurat el 1972.

- Ant¨ªdot de l'oblit

L'enderroc de les muralles que constrenyien Barcelona, l'ordenaci¨® de l'Eixample, la construcci¨® del Cementiri de Montju?c i l'agregaci¨® dels municipis del pla s¨®n un seq¨¹¨¨ncia sobradament explicada sobre la base de la qual es contrueix la idea de la ciutat impulsada per una burgesia emprenedora. Passejant pels cementiris, en canvi, la realitat es converteix en menys seq¨¹encial i m¨¦s complexa. El 1821, Barcelona va patir un epid¨¨mia de febre groga que va deixar una mortalitat gaireb¨¦ mai vista fins aleshores.

"Si us voleu divert¨ª un rato,

Escolteume ab atenci¨®,

Que de la febre amarilla

Vos cantar¨¦ una cans?o;

Ahont veureu las grossas penas,

Los apuros y alambins

Que han passat en la campinya

Los pobres Barcelonins".

La febre groga , Barcelona, 1821 (R. Marco)

Tot i la lletra de can?¨®, no tothom va sortir de la ciutat cames ajudeu-me. Molts es van quedar, entre ells persones acomodades que tenien facilitat per marxar. Entre aquests, regidors de la ciutat, metges i infermers, que van perdre la vida per haver-se quedat al peu del can¨®. La ciutat els va erigir un hipogeu que encara avui presideix una de les principals avingudes del Cementiri de Poblenou.

- Episodis col¡¤lectius

Si la Guerra Civil espanyola t¨¦ diversos i coneguts memorials al cementiri de Montju?c, de vegades sembla com si les guerres de Cuba o les Filipines no haguessin anat amb la ciutat. Que aix¨° no sigui aix¨ª, ja se'n cuiden els monuments en record dels combatents que van morir a la p¨¨rdua de les col¨°nies d'ultramar que hi ha al Cementiri de les Corts. S¨®n un ant¨ªdot contra la desmem¨°ria. Igual que el momument a Montju?c que recorda la col¨°nia francesa de la ciutat i els seus fills que es van deixar la vida a la Guerra del Catorze.

Testimonis d'episodis de sang, poc recordats o oblidats, com les carlinades, les bullangues o les revoltes obreres. D'aquestes ¨²ltimes, n'hi ha mem¨°ria sobre pedra, per exemple a Poblenou, on hi ha un monument erigit "a la memoria de los que fueron fusilados en la Vila de Gracia entre 28 de julio y 4 de agosto de 1856". O a Sarri¨¤, on hi ha la tomba de Josep Margenat "farmac¨¦utico que fue muerto el d¨ªa 5 de septiembre de 1843 siendo s¨ªndico procurador del ayuntamiento de este pueblo por cuyo bien se desvelaba", i que seguint les quatre facetes de la seva tomba podem llegir els textos que relaten com va ser assassinat.

- Rics i pobres

Els plans urban¨ªstics van alterant amb el temps els carrers i les places de Barcelona, esborrant algunes de les petjades que evidenciaven la diversitat de classes socials i costums, mentre que els cementiris s'han mantingut, en aquest sentit, inalterables.

Al costat de les grans agrupacions de n¨ªnxols, disposades en carrers, hi ha places i jardins on els m¨¦s rics i poderosos es feien construir tombes i panteons a imatge del seu propi pas per la vida. El qui tenia casa al passeig de Gr¨¤cia, tamb¨¦ volia una tomba dissenyada per Dom¨¨nech i Muntaner o Puig i Cadafalch, un escultura de Clar¨¤ o de Campeny... N'hi ha que volien anar a l'¨²ltima com els Mil¨¤, amb un pante¨® fara¨°nic en tots els sentits, i n'hi ha que es conformaven amb gravar a la l¨¤pida del n¨ªnxol la llarga llista d'enterrats, amb noms, cognoms, causa de la mort i unes dates de naixement i dec¨¦s que revelen que la canalla moria molt jove en anys de "diarreas estivales".

Sobretot a Montju?c, hi ha aut¨¨ntics barris de panteons on a tots es pot llegir els cognoms m¨¦s granats de la societat barcelonina i, encara que s¨®n molts, sense haver-los comptat un a un, sembla clar que no arriben a 400, un recompte m¨¦s recent, lligat al cas Millet, del qual els cementiris, per¨°, no en donen encara testimoni.

- Galeria d'il¡¤lustres

Sobre els il¡¤lustres barcelonins enterrats als cementiris de Barcelona, hi ha un volum farcit d'an¨¨cdotes a c¨¤rrec de Margarita Puig i Jaume Nolla ( Morts il¡¤lustres als cementiris de Barcelona , 2007, Angle. Hi ha tamb¨¦ edici¨® en castell¨¤). Alguns il¡¤lustres ho s¨®n a nivell local. D'altres han tingut un reconeixement que ha traspassat fronteres. Alguns van ser tinguts per il¡¤lustres en el seu moment i, potser, ara mateix, no mereixerien una gran consideraci¨®. D'altres, an¨°nims en el passat, ara serien persones apreciades i valorades socialment. La hist¨°ria d'una ciutat, amb totes les seves contradiccions, viu enterrada en el seus cementiris.

Si fem cas dels gustos o usos actuals, les grans atraccions fins a dia d'avui als cementiris de Barcelona s¨®n els presidents Maci¨¤ i Companys, que cada any s¨®n objecte d'homenatge p¨²blic, visita a la tomba i atenci¨® institucional i medi¨¤tica. Sent el pa¨ªs com ¨¦s i les inclinacions dels seus ciutadans, un altre acte social que t¨¦ un cert ress¨° ¨¦s la visita de membres de la junta directiva del Futbol Club Barcelona a la tomba del seu fundador Hans Gamper, enterrat a l'antiga 'zona d'estrangers' -eufemisme que, en mat¨¨ria de cementiris, a l'¨¨poca, 1930, volia dir no cat¨°lic-, despr¨¦s d'una mort poc esportiva, fruit del su?cidi.

- Cites anuals

Les cites anuals que conformen el calendari dels cementiris no acaben en aquesta mena d'homenatges de car¨¤cter insititucional. Llibertaris, anarquistes i totes les seves derivacions actuals, no falten mai a la cita cada novembre davant de les tombres d'Ascaso, Ferrer i Gu¨¤rdia i Durruti, col¡¤locades l'una al costat de l'altra en una mena de balc¨® sobre el port de Barcelona, amb l'epitafi compartit: "Ferrer, Ascaso, Durruti, simbolizan y nos recurdan a tantos an¨®nimos que dieron sus vidas por los ideales de libertad y justicia social". Flors, discursos, i alguna excursi¨® per acostar-se on estan enterrats altres icones de l'oberisme, com Segu¨ª o Layret, o de l'espiritisme, com Fern¨¢ndez Colavida ("Nacer, morir, volver a nacer y progresar siempre. Tal es la ley").

Els escriptors tamb¨¦ tenen parroquians fidels i, per damunt de tots, Verdaguer. Moss¨¨n Cinto ja va tenir un enterrament multitudinari, com mai no s'havia vist a la ciutat i cada juny hi ha gent, no molt nombrosos per¨° de molts pa?sos, que s'ajunten per recordar-lo, llegint textos seus i escoltant, indefectiblement, El cant dels ocells interpretat amb violoncel.

Les cites anuals tamb¨¦ serveixen per afermar sentiments de pertinen?a a la patria chica , com passa amb Ignasi Igl¨¦sias al Cementiri de Sant Andreu. A m¨¦s de lectures de fragments de textos de l'autor teatral dels obrers, hi ha discursos i Gu¨¤rdia Urbana de gala, no debades va ser regidor de Barcelona.

"Aqu¨ª yace D. Narciso Monturiol, inventor del Ictineo, primer buque submarino en el cual naveg¨® por el fondo del mar en aguas de Barcelona y Alicante en 1860, 1861 y 1862". Algunes grans fites, per si de cas, que quedin ben gravades a la pedra. Com la del professor d'anatomia Francesc Farreras, amb un perfecte esquelet sobre la tomba que revela les dedicacions del seu amo.

- Fe culer

Coincidint amb la Primera Guerra Mundial neixia un paral¡¤lel de teatres i espectacles. Si primer havien sigut les clases burgeses les que havien consolidat un Liceu, ara es crear¨¤ tot un m¨®n de coristes, revistes, sarsueles i espectacles, primer en carpes i posteriorment en totxo. Mary Sampere, Raquel Meller, T¨®rtola Valencia, Mario Cabr¨¦, el tenor Vi?as, Herta Frankel i Arthur Kapps ajuden, entre d'altres, a fer aquest recorregut. Els casos de Cassen i Emili Vendrell, a m¨¦s, evidencien voluntat o satisfacci¨® per la feina feta, com ho demostren els seus epitafis. Cassen: "Quien bien te quiere te har¨¢ reir". Vendrell: "La meva missi¨® s'ha complert, fer estimar la nostra can?¨® arreu de Catalunya".

Coincidint amb aquest naixement d'un paral¡¤lel amb teatres i espectacles, l'esport prenia una forta pres¨¨ncia p¨²blica. Primer, amb esports cl¨¤ssics com la boxa, el ciclisme o la pilota i, posteriorment, amb nous esports que arribaven a Catalunya de la m¨¤ d'estrangers que venien a treballar a les noves ind¨²stries.

Kubala, naturalment, ¨¦s un dels grans visitats, per¨° la fe culer fa que molts es facin enterrar embolicats amb la bandera. Fora del futbol, la mort del gimnasta Joaquim Blume va ser un cop molt fort que va ocupar les portades dels diaris i la seva tomba a Montju?c ¨¦s tamb¨¦ lloc de peregrinaci¨®.

- Pocs epitafis

Els de Barcelona, no s¨®n cementiris molt rics en epitafis, encara que n'hi ha. A m¨¦s d'alguns que han estat recollits m¨¦s amunt, n'hi ha de ben autoritaris: "Det¨¦n el paso, viajero, / y p¨¢rate, en esta losa. / Aqu¨ª reposa en santa paz / Don Anton Brusi, impresor. / En su patria introductor / Fue de la litograf¨ªa. / De impresor la nombrad¨ªa / Logr¨® de su Majestad: / Pide al Dios piadoso / Que en eterna gloria sea". D'altres, com el d'Alselm Clav¨¦, s¨®n m¨¦s sobris ("Progr¨¦s, virtut i amor"), per¨° no per aix¨° menys descriptius del tarann¨¤ del mort que acompanyen.

Parlant d'acompanyants, Clav¨¦, que ¨¦s enterrat a Poblenou, va compartir tomba amb Rusi?ol fins que les restes del segon no van ser traslladades anys m¨¦s tard al pante¨® de la fam¨ªlia del pintor i dramaturg a Montju?c. Ve a tomb perqu¨¨ la virtut de l'epitafi sota el que va jaure no va ser sempre una de les constants de l'impulsor de les festes modernistes.

D'altres epitafis, en canvi, com el de la tomba de Carles Riba i Clementina Arderiu al cementiri de Sarri¨¤ ("L'amor no morir¨¤ mai") s¨®n tan senzills com efica?os, ja que tothom assenteix quan el llegeix, potser endut per la tend¨¨ncia al recolliment i la trascenc¨¨ncia que provoquen els cementiris.