Un poeta

La setmana passada es va presentar, a Sant Cugat del Vall¨¨s, el llibre que va guanyar el nov¨¨ Premi de Poesia convocat per aquesta vila sota l'advocaci¨® de qui va ser-ne resident, Gabriel Ferrater. El jurat que atorga el premi est¨¤ format per una colla de persones de provada refian?a: poetes, dos o tres i potser quatre. Uns quants van ser presents en aquest acte, al costat de les autoritats de torn, de l'editor i del presentador del llibre: Oliva, Salvador.

Fins aqu¨ª, cap cosa que resulti nova. Premis literaris, com s'ha dit en m¨¦s d'una ocasi¨®, n'hi ha pr¨¤cticament un Parn¨¤s a Catalunya, de manera que si no el rebeu per una prosa o per un paper d'assaig, un dia o altre el rebreu —quin estupor!— per quatre versos, la biografia d'un sant¨® local o una tirallonga d'epopeia: ¨¦s q¨¹esti¨® de pur patriotisme que la llengua sigui premiada per ella mateixa en l'estat que sigui; v¨¦nen despr¨¦s els correctors d'estil, i de qualsevol cosa no digesta en fan un acumulament de frases, amb comes, i punts i a part, i tot el que correspon i escau a la satisfacci¨® d'anhels al capdavall molt nobles.

'Adri¨¤ Targa publica el poemari 'Boques en calama' premi Gabriel Ferrater'

Per¨° de tant en tant neix, enmig d'un panorama que tira a regular, un escriptor de qualitat assenyalada, ad¨¦s prosista, ad¨¦s poeta, tant se val, perqu¨¨ tots els g¨¨neres s¨®n bons, digu¨¦ Voltaire, "llevat dels que resulten avorrits". Es tracta, en el nostre cas d'avui, d'un poeta jove, com escau que ho siguin els qui es presenten a un premi dotat amb certa generositat, ara que els joves nom¨¦s tenen, i escassament, passat: Adri¨¤ Targa.

La solapa esquerra del llibre en presenta la biografia d'una manera sum¨¤ria: "estudia Filologia Cl¨¤ssica [anem b¨¦, doncs] a la Universitat de Barcelona i coordina les activitats culturals del col.legi major Ramon Llull, on va residir durant quatre anys". (Qui sap, ara, on resideix.) L'any 2008 va publicar, i un va llegir-lo, el poemari L'exili de Constan?a, llibre poc habitual. Aquest d'avui, recent, es diu Boques en calma —Barcelona, Edicions 62—, t¨ªtol que ve d'un vers de Rossell¨®-P¨°rcel, estadant que va ser de la mateixa resid¨¨ncia Ramon Llull. Aquest nou poemari sorpr¨¨n encara m¨¦s que l'anterior en la mesura que mostra una m¨¦s alta maduresa, un gran domini de la m¨¨trica i una orella ben educada en la pros¨°dia. "Eufonia, catalans!", com va dir aquell. (N'hi hauria prou per redimir la p¨¤tria.)

Quan el cr¨ªtic s'esfor?a a definir en poques paraules el sentit i el valor d'aquest llibre, es pregunta primer de tot, potser per deformaci¨® professional, d'on ha sortit aquesta poesia tan fora de l'ordinari i tan destacada en el nostre panorama encara ple d'aspriues margarides, violes martipolars, llaquistes per¨° no anglesos. En aquest llibre hom hi sent el mateix Rossell¨®, tamb¨¦ el poeta que d¨®na nom al premi; hom hi veu el l¨¨xic de Carner i tamb¨¦ hi sent la m¨²sica dels millors sonets que s'han escrit en catal¨¤ i itali¨¤; s'hi descobreix l'empremta cl¨¤ssica, enjardinada de vegades (hi ¨¦s Horaci), eixuta en una l¨ªnia o tres (i Homer ressona, o algun d¨¦u que passava), sempre amable, com Virgili.

I, per damunt de tot, el cr¨ªtic i el lector topa amb all¨° que, en general, nom¨¦s aconsegueixen els poetes, i encar de tant en tant: dos versos, quatre, que resumeixen molta vida —i tan poca com en deu tenir a l'esquena, jo diria; tota al davant, incerta—; una estrofa, de vegades un sol mot, que obre una perspectiva quasi il.limitada; l¨ªnies de fuga; geometries transcendents que nom¨¦s saben dibuixar-les ells, amb una generositat que sembla que ho degui tot a les categories tan senzilles del llenguatge... per¨° no ¨¦s aix¨°: ¨¦s la vida. Ella mateixa hi ¨¦s digna i callada com en les boques encalmades: "S¨®c la paraula hereva dels meus llavis. | Vaig ser murmuri abans de ser aquest crit | i m'esvaeixo encara mentre dic | que vinc d'un bes i no podr¨¦ tornar-hi." ?s un misteri doble, avui, aquesta poesia que celebrem d'Adri¨¤ Targa.