Els setanta

La d¨¨cada del 1970 va ser una ¨¨poca de grans canvis en qu¨¨ convivien molts futurs. A Barcelona va sorgir la contracultura (l'underground), un moviment d'una granpot¨¨ncia, que va precedir la transici¨® pol¨ªtica i va morir aixafat per l'implacable ¨¨xit del nou r¨¨gim que va succeir la dictadura. La mem¨°ria d'aquells anys espl¨¨ndids, una mica mitificada, forma part de la llegenda d'aquesta ciutat. Ara, per motius que se m'escapen, se situa en primer pla, i se succeeixen exposicions i documentals sobre el tema.

Les imatges tenen molt de gra i els plans generals, els que revelen el transfons urb¨¤, semblen anacr¨°nics, com les d'aquells documentals d'un passat lluny¨¤ del que ja gaireb¨¦ no queden testimonis. Els protagonistes, per¨°, encara s¨®n ben vius ?alive and well, molts? i expliquen una hist¨°ria alhora tan llunyana i tan propera que sembla dif¨ªcil de creure.

L'Ajuntament va organitzar al febrer el cicle Rambleros, amb el gran bulevard barcelon¨¨s com a eix sobre el qual es van articular aquells anys espl¨¨ndids. ?s for?a curi¨®s que la mateixa classe pol¨ªtica que detestava aquella heterod¨°xia, ara li ret homenatge. Despr¨¦s, va arribar l'exposici¨® sobre el gran ¨¤ngel caigut: Oca?a. La Virreina en recollia, m¨¦s que la pintura, els documents, les performances del gran transgressor. I un altre dels protagonistes, Mariscal, ofereix ara una retrospectiva a La Pedrera on es pot veure com era tot en els or¨ªgens.

Per acabar, s'estrena el documental Barcelona era una festa (underground. 1970-1980), en el que Morrosko Vila-San-Juan ?que per edat no hi va ser? reconstrueix aquella aventura preguntant als qui la van viure i recuperant imatges sorprenents. Qu¨¨ deu tenir aquella utopia que encara prevaleix sobre la normalitat triomfant?