Barcelona ja t¨¦ 600

El Museu d'Hist¨°ria de Barcelona (MUHBA) ja t¨¦ cotxe. ?s un m¨ªtic 600 D, blanc, matr¨ªcula B-711.391. Est¨¤ impecable. Sembla mentida que una sola pe?a digui tantes coses sobre la vida de la ciutat i l'economia i la hist¨°ria, en maj¨²scules, d'un pa¨ªs. El museu ha aprofitat la donaci¨® d'aquest vehicle per muntar l'exposici¨® Ja tenim 600! La represa sense democr¨¤cia. Barcelona 1947-1973, que es podr¨¤ veure fins al 26 de juny a la seu del museu de la pla?a del Rei.

Segons l'historiador brit¨¤nic Sebatian Balfour, assessor de luxe d'aquesta mostra petita per¨° rica en continguts, "els anys 50 s'han infravalorat i, en canvi, s¨®n els or¨ªgens de la recuperaci¨® del pes pol¨ªtic i econ¨°mic de Barcelona a l'Estat espanyol". Al 1946 tenen lloc les primeres converses entre el Banco Urquijo i la Fiat per instal.lar una f¨¤brica de cotxes a Espanya, inicialment al Nord. La gran m¨¤ d'obra qualificada i la xarxa d'empreses auxiliars que encara sobrevivien d'abans de la guerra va inclinar la balan?a per Barcelona. La guionista de la mostra, N¨¤dia Varo, destaca en el primer ¨¤mbit de l'exposici¨® el pl¨¤nol d'ubicaci¨® de la f¨¤brica a la Zona Franca, quan es pretenia que tingu¨¦s acc¨¦s directe al mar. Al mateix espai, hi ha cartilles de racionament de pa de 1948, unes imatges del No-Do amb una ciutat gaireb¨¦ sense cotxes, i fulls de m¨¤ de la vaga de tramvies de 1951. Aix¨ª, malgrat el govern, la Seat es va crear a Barcelona. Una figura clau de totes aquestes maniobres va ser l'alcalde Josep Maria de Porcioles, "agent pol¨ªtic del r¨¨gim que crear¨¤ una xarxa de complicitats entorn del desenvolupament urb¨¤; per¨°, aix¨° s¨ª, la ciutat ho pagar¨¤ amb l'especulaci¨® salvatge", recorda Balfour.

La imatge de l'alcalde ¨¦s recurrent a l'exposici¨® combinada amb anuncis de mitjans dels anys 50: des del Brandy Terry i les olives La Espa?ola passant per exemples de pioneres rentadores i neveres de 1957. Aquell mateix any sortia al carrer el primer 600, la gran icona del creixement sense democr¨¤cia que llueix a l'exposici¨® gr¨¤cies a la donaci¨® de Josep Carles Vallejo, encara avui treballador a la Seat. El d¨¨ficit de b¨¦ns dom¨¨stics, com explica la mostra, era brutal: nom¨¦s un 4% de la poblaci¨® espanyola tenia frigor¨ªfic davant del 26% de Fran?a; un 1% contra un 13% en televisors; un 4% contra un 35% en vehicles... "?s un per¨ªode en qu¨¨ es vol donar el miratge del consumisme com a manera d'esquivar reivindicacions de caire pol¨ªtic", recorda Balfour. Tampoc no era f¨¤cil: si es es t¨¦ en compte el salari real d'un treballador industrial a Catalunya el 1936 com a base 100, el 1963 aquest ¨ªndex era de 89. Proporcionalment, guanyaven menys.

Les transformacions de la ciutat (cobertura del tren a Arag¨®, obertura de General Mitre) van conduint el visitant a l'exercici esquizofr¨¨nic espanyol entre el consens promogut pels tecn¨°crates (els "25 a?os de paz"...) i la imparable protesta de finals dels 60 i principis dels 70, que va tenir a la Seat, precisament, un dels seus focus m¨¦s importants. Com va acabar all¨°? Quan el creixement sense democr¨¤cia ja era un conte insostenible: Porcioles va debutar com a alcalde amb la sortida del 600 i va ser destitu?t quan es va deixar de fabricar, el 1973. Capricis de la hist¨°ria.