Els cognoms que no fan remor

LA BURGESIA EMPRENEDORA

Francesc Cabana

Proa

510 p¨¤gines. 23,50 euros

Des de l'esclat de la tardana revoluci¨® industrial, la burgesia ha est¨¨s el protagonisme que li corresponia en l'¨¤mbit econ¨°mic als terrenys pol¨ªtic, social i cultural de Catalunya. Al llarg dels darrers 181 anys, i amb algun daltabaix, ha anat construint empreses i institucions que han arribat fins als nostres dies. L'animadversi¨® de bona part d'aquesta classe als focus p¨²blics i a fer remor ens fa parlar de cognoms m¨¦s que no pas de cares, tot i que la corrua de grans fam¨ªlies s'ha anat ampliant a mesura que l'ascensor social s'ha mantingut en marxa.

La burgesia emprenedora, de l'advocat Francesc Cabana, avui president de l'Ateneu Barcelon¨¨s, desgrana 181 anys d'hist¨°ria que comencen amb una burgesia industrial molt lligada al cot¨® i que acaben amb desenes de noms vinculats amb tota mena de sectors, des de l'alimentaci¨® a les l¨ªnies a¨¨ries i des dels G¨¹ell i els Vidal fins als Andic, els Puig i els Sumarroca. L'estructura del llibre, dividit per per¨ªodes hist¨°rics, amb un ¨ªndex de noms i amb biografies de les principals fam¨ªlies, permet utilitzar-lo com a manual.

El llibre de Cabana ¨¦s una defensa de la burgesia implicada en el projecte familiar

Cabana, una de les poques persones que tenen el coneixement necessari per fer el qui ¨¦s qui de la burgesia catalana, farceix cada cap¨ªtol d'an¨¨cdotes interessant¨ªssimes que basteixen un retrat rod¨® d'aquesta classe social. A grans trets, tra?a la imatge d'una burgesia que empr¨¨n per necessitat, recelosa de les bondats de l'endeutament, gelosa de la seva imatge i poruga de sortir als mitjans.

Un exemple del llibre ben il.lustratiu de la por del deute que Cabana sembla avalar. El 2007 Jos¨¦ Manuel Lara, president de Planeta, va fer una defensa in¨¨dita de l'endeutament com a via per cr¨¦ixer i conquerir nous mercats davant d'un empresariat que sempre s'havia inclinat per l'autofinan?ament. Qui tenia ra¨®? Cabana recorda que, un mes despr¨¦s, Habitat demanava un pr¨¦stec de 1.745 milions per comprar Ferrovial Immobili¨¤ria i convertir-se en un gegant del sector. La lectura del moment va ser nefasta: Habitat va haver de presentar el concurs de creditors i enfrontar-se amb els seus accionistes minoritaris. Als cercles empresarials, es criticava l'ambici¨® de la companyia i se'ls retreia que s'haguessin endeutat. Enguany, per¨°, la crisi industrial demostra una altra cosa: calen moltes m¨¦s empreses i centres de decisi¨® industrials a Catalunya. El problema ¨¦s un altre: no hi ha cr¨¨dit.

El llibre no defuig dues de les q¨¹estions m¨¦s pol¨¨miques: les relacions de la burgesia amb el poder i el des¨²s del catal¨¤ en la vida social. Cabana ¨¦s cr¨ªtic amb la segona i recorda que no ¨¦s fins al retorn de la democr¨¤cia quan el catal¨¤ deixa d'estar mal vist en els cercles en qu¨¨ es mou la burgesia. I tot i aix¨ª, a moltes institucions econ¨°miques el castell¨¤ encara ¨¦s majoritari. En canvi, l'autor ¨¦s m¨¦s disciplent amb les opcions pol¨ªtiques de la burgesia, que majorit¨¤riament va abra?ar el franquisme. Cabana ho admet: va ser afecta al r¨¨gim, per¨° fa un mat¨ªs: no va ser col.laboracionista. En general, el retrat ¨¦s el d'una classe preocupada perqu¨¨ les decisions —sobretot de Madrid— no atemptin contra els seus interessos i poc preocupada per fer un lobby catal¨¤ a la capital. Recorda, per exemple, que nom¨¦s l'1% dels convidats a la boda de la filla de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar eren catalans.

El llibre no ¨¦s nom¨¦s un qui ¨¦s qui de la burgesia ni un manual m¨¦s. ?s tamb¨¦ una defensa d'un tipus de burgesia: l'empresari emprenedor, obstinat a superar obstacles i implicat en el projecte familiar fins al final, inquiet i implicat en la vida cultural catalana, enfront d'un altre tipus de burg¨¨s que es desent¨¦n de la gesti¨® de la societat i es desvincula de la vida social i cultural.