2022, any de l¡¯ara o mai
Un gran poder, el motor dels fons europeus, comporta una gran responsabilitat: invertir-los amb punteria no nom¨¦s en digitalitzaci¨® industrial, sin¨® tamb¨¦ en el capital m¨¦s valu¨®s, l¡¯hum¨¤. Fer-ho b¨¦, fer-ho aviat.
La tecnologia ¨¦s nom¨¦s un producte a la lleixa, una possibilitat a l¡¯abast de la m¨¤. ?s aquesta m¨¤ la que converteix en resultat la possibilitat. O fracassa en no intentar-ho.
¡°No estem limitats per la tecnologia, sin¨® per les nostres idees, l¡¯experimentaci¨® i la rapidesa amb qu¨¨ provem les coses¡±, deia Tim Sweeney, CEO d¡¯Epic Games, en recordar que la capacitat per desenvolupar xarxes socials existia deu anys abans que a alg¨² se li acud¨ªs fer-ho ¡°amb grandesa i amb cert nivell de qualitat¡±.
El mateix es pot dir de la recuperaci¨® econ¨°mica que urgeix i que dep¨¨n no nom¨¦s de la inversi¨®, sin¨® tamb¨¦ de la visi¨®. Aquest repunt del creixement a curt termini, el 2022, implica un canvi de tend¨¨ncia despr¨¦s de la caiguda, per¨°, a m¨¦s, ha d¡¯iniciar ¡°un canvi de paradigma sobre les s¨°lides bases d¡¯una nova economia digitalitzada¡±, apunta Eduardo G¨®mez de Tost¨®n Garc¨ªa, CEO d¡¯Alisys, l¨ªder en software i plataformes cloud de gesti¨® industrial 4.0.
I ho ha de fer en un moment en qu¨¨ contenen forces ¨¨piques a favor i en contra.
Next Generation
En una cantonada del ring, les certeses: els fons Next Generation, una corba de creixement a l¡¯al?a i el motor industrial pel qual aposta Europa. Com a m¨ªnim, aspira a un 20% de contribuci¨® al PIB partint del 17% de mitjana.
La ind¨²stria 4.0 t¨¦ tot el potencial com a agent de transformaci¨®, de qualitat de vida i de creixement m¨¦s equilibrat i justJoan Manel Casamitjana, CEO de Picvisa
A l¡¯altra cantonada, les incerteses: inflaci¨®, tarifes energ¨¨tiques, colls d¡¯ampolla en el subministrament, escassetat de components i mat¨¨ries primeres, el cost mateix de la transici¨® econ¨°mica i el risc que la compet¨¨ncia prengui decisions m¨¦s ¨¤gils perqu¨¨ la transformaci¨® ¨¦s contra rellotge.
Tots els directius que parlen en aquest reportatge, d¡¯empreses integrades al hub d¡¯ind¨²stria 4.0 DFactory Barcelona o instal¡¤lades al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, coincideixen en qu¨¨ el quant dep¨¨n del quan, i l¡¯oportunitat d¡¯aprofitar-la de seguida. Aquest any ve amb un cron¨°metre a la m¨¤.
¡°Altres pa?sos de l¡¯entorn tamb¨¦ acceleren i, si no actuem de pressa, Espanya corre el risc de quedar endarrerida¡±, apunta Ram¨®n Pastor, director general mundial del negoci 3D Metal a HP. La digitalitzaci¨® permetria revertir velles car¨¨ncies com el d¨¨ficit de competitivitat industrial davant economies m¨¦s eficients.
¡°L¡¯economia 4.0 ens dona l¡¯oportunitat de reconfigurar el nostre model econ¨°mic, i no podem deixar passar aquest moment. El m¨®n ens demana que canviem la manera de produir¡±, interv¨¦ Oriol Riba, Chief Operations Officer de Wallbox ¡ªsistemes de rec¨¤rrega de vehicles el¨¨ctrics i gesti¨® energ¨¨tica renovable en edificis comercials¡ª, amb seu a la Zona Franca.
Full en blanc
¡°Tenim les eines, per¨° hem d¡¯aprendre, i aprendre r¨¤pid, a utilitzar-les. Estem davant d¡¯un full en blanc, i el repte m¨¦s important ¨¦s dissenyar a temps all¨° que la tecnologia ja ens permet, experimentar i obtenir resultats sense gaire demora¡±, explica el CEO d¡¯Alisys. ¡°L¡¯automatitzaci¨® f¨ªsica i virtual, la intel¡¤lig¨¨ncia artificial i l¡¯an¨¤lisi de dades s¨®n el vapor i l¡¯electricitat d¡¯una revoluci¨® irrevocable¡±.
Segons el directiu, que contribueixi a la recuperaci¨® aqu¨ª i ara dep¨¨n de mesurar el seu rendiment ¡ªresultats, beneficis, estalvis, qualitat i sostenibilitat¡ª per saber millor com adaptar-se a la transformaci¨®. I dep¨¨n, de nou, del factor hum¨¤: d¡¯un canvi de mentalitat profund, del coneixement compartit, de col¡¤laborar m¨¦s que competir i d¡¯invertir en intel¡¤lig¨¨ncia humana no nom¨¦s individual, sin¨® col¡¤lectiva.
El repte m¨¦s important ¨¦s dissenyar a temps all¨° que la tecnologia ja ens permet, experimentar i obtenir resultats sense gaire demoraEduardo G¨®mez de Tost¨®n Garc¨ªa, CEO d¡¯Alisys
Per aix¨° Pastor aplaudeix l¡¯augment pressupostat d¡¯inversi¨® espanyola en ci¨¨ncia, R+D i digitalitzaci¨®, fins al 3% del PIB, que, juntament amb els fons europeus, ¡°provoca l¡¯efecte arrossegament de les empreses m¨¦s innovadores perqu¨¨ d¡¯altres tamb¨¦ innovin¡± i estimula el talent. ¡°En una societat del coneixement, base d¡¯un ecosistema empresarial eficient, les persones s¨®n de veritat el principal actiu¡±. Dit d¡¯una altra manera, qualitat de capital hum¨¤ i qualitat de la inversi¨® van de la m¨¤.
Tots els directius consideren ¨²nica l¡¯oportunitat dels Next Generation, per¨° en el criteri de distribuci¨® hi ha el debat, i el risc. ¡°Veiem un comprom¨ªs clar per avan?ar en l¡¯era digital i prendre decisions basades en dades, no en la intu?ci¨®¡±, apunta Jaume Rey, director general de Nexiona i especialista en anal¨ªtica avan?ada i software per a IoT industrial. ¡°Els fons animen moltes empreses a plantejar-se que amb aquests ajuts els ser¨¤ m¨¦s f¨¤cil invertir en digitalitzaci¨®. Per¨° tamb¨¦ temen que acabin nom¨¦s en mans de grans empreses o entitats p¨²bliques o semip¨²bliques i no arribin a les pimes¡±, sobretot a les que innoven amb rapidesa per convertir el curt termini en un avantatge competitiu.
Reindustrialitzar a casa
Tornant al context, el debat sobre la reindustrialitzaci¨® europea t¨¦ tots els ingredients de les grans trames, des de la geopol¨ªtica fins a la implicaci¨® directa del lector perqu¨¨ ¨¦s la seva pr¨°pia hist¨°ria. En el costat dels pros destaca la capacitat mobilitzadora de la ind¨²stria ¡ªper exemple, a la Zona Franca un 40% d¡¯empreses purament industrials alimenta un altre 60% de log¨ªstica i serveis¡ª. ?s el sector que m¨¦s innovaci¨® materialitza, i Espanya compta amb una base prop¨ªcia, per exemple, en automoci¨® i ind¨²stria agroaliment¨¤ria.
Pel que fa als contres: que els costos europeus de producci¨® continu?n sent bastant m¨¦s grans que a l¡¯?sia o l¡¯?frica, el prohibitiu impacte mediambiental d¡¯ind¨²stries tradicionals o, en el cas espanyol, el h¨¤ndicap afegit de la baixa productivitat manufacturera. B¨¦, per autors com Jos¨¦ Molero, catedr¨¤tic d¡¯Economia aplicada, la sortida a aquest dilema seria reindustrialitzar sobre activitats intensives en coneixement, tecnologia i sostenibilitat. En economia 4.0.
Les raons: la seva contribuci¨® a nivells in¨¨dits en estalvi, flexibilitat i autonomia de producci¨®, ¨¦s a dir, en m¨¦s sobirania industrial. Per Jaume Rey, la ind¨²stria 4.0 cam¨ª de la 5.0 no t¨¦ compet¨¨ncia en solucions d¡¯efici¨¨ncia energ¨¨tica, tra?abilitat de la processos i d¡¯economia circular, i control dels equips ¡°en un nou concepte de f¨¤brica amb menor impacte en els recursos naturals¡±.
Herois locals
¡°Qui digitalitzi m¨¦s i millor ¡ªafegeix Rey¡ª podr¨¤ competir contra models antics basats en m¨¤ d¡¯obra de baix cost en altres pa?sos. Veurem nous herois locals, empreses que, sense ser multinacionals, guanyaran prou mida per tenir un nom a nivell global¡±.
Veurem nous herois locals, empreses que, sense ser multinacionals, guanyaran prou envergadura per tenir un nom a nivell globalJaume Rey, director general de Nexiona
Potser un d¡¯aquests herois sigui e-Miles, l¡¯empresa fundada per Malena Engineering per fabricar un vehicle el¨¨ctric urb¨¤ i en un 90% impr¨¨s en 3D. ¡°Si aconseguim introduir la impressi¨® additiva en l¡¯automoci¨® ¡ªexplica el CEO, Mike Hastewell¡ª estarem m¨¦s a prop de la neutralitat d¡¯emissions i de la fabricaci¨® local que redueixi el transport de components a grans dist¨¤ncies mitjan?ant sistemes log¨ªstics complexos, febles i contaminants¡±.
Si esmentem la 3D per parlar de sobirania industrial ¨¦s perqu¨¨ ¨¦s una de les tecnologies alliberadores. Pastor recorda que dissenyar, produir i personalitzar sense l¨ªmit de formes, simplificant processos i reduint la depend¨¨ncia de subministraments externs va permetre canviar de model de negoci en temps r¨¨cord i fabricar material m¨¨dic per salvar vides durant la pand¨¨mia. Menys consum energ¨¨tic, menys equips i menys material implica menys costos, menys impacte ambiental, menys emissions, menys drets de CO?.
¡°La Ind¨²stria 4.0 aporta transpar¨¨ncia en els processos, capacitat d¡¯an¨¤lisi, menor desaprofitament i un ¨²s molt m¨¦s conscient dels recursos. T¨¦ tot el potencial com a agent de transformaci¨®, de qualitat de vida i de creixement m¨¦s equilibrat i just per preservar el planeta¡±, afegeix Joan Manel Casamitjana, CEO de Picvisa, experta en equips de classificaci¨® ¨°ptica per a la recuperaci¨® i avaluaci¨® de residus.
Amo de les seves decisions
El 2022 que ¨¦s a tocar ¨¦s tamb¨¦ una pista d¡¯enlairament. ¡°Avui l¡¯economia digital ja suposa el 20% del PIB, i amb el 5G el salt ser¨¤ exponencial ¡ªaclareix Hastewell¡ª. Sovint creiem que el que ve de fora ¨¦s millor. No ¨¦s cert, tenim una enorme base de creativitat i enginy, i tenim l¡¯oportunitat ¨²nica de ser amos de les nostres decisions i recuperar la nostra capacitat productiva, el centre de decisions¡±.
A Espanya tenim l¡¯oportunitat ¨²nica de ser amos de les nostres decisions i recuperar la nostra capacitat productiva, el centre de decisionsMike Hastewell, CEO d¡¯e-Miles
El directiu torna al factor hum¨¤, suggereix elevar la visi¨®, prendre perspectiva per no acabar superats pels canvis. ¡°La velocitat de la innovaci¨® ¨¦s inimaginable. En uns quants anys internet s¡¯ha convertit en el nexe del m¨®n, tot el coneixement ¨¦s al n¨²vol, hem passat a ser ens digitals i qualsevol nen o nena de cinc anys s¡¯espavila amb un m¨°bil de manera completament intu?tiva. Resulta incre?ble al que ens estem acostumant i necessitem entendre que quan es produeixen transformacions tan importants sempre perdem una cosa que potser ens agradaria conservar, una cosa tan important com la privacitat, que ha deixat d¡¯existir en l¡¯era 4.0. No som perfectes, res no ¨¦s perfecte¡±.
Fortaleses, debilitats i xifres de la recuperaci¨®
Segons el Baròmetre Industrial 2019, el 2018 la contribució de la indústria espanyola al PIB va ser del 16%. El 2000 gairebé va arribar al 19%.
Els fons Next Generation sumen 750.000 milions d’euros, 140.000 de destinats a Espanya. El 70% s’haurà d’assignar a projectes concrets abans que acabi el 2022 i la resta, durant l’any següent.
La Comissió ha rebaixat notablement les previsions de creixement per a Espanya: 4,6% el 2021 i 5,5% per al 2022, quan la mitjana comunitària rondarà el 4,3%.
Entre el 2003 i el 2007, el 7% dels llocs de treball destruïts a Europa se’ls va apuntar la deslocalització d’indústries en altres regions, segons l’Observatori Europeu i la Reestructuració.
Cepyme afirma que abans del coronavirus només el 14% de les empreses espanyoles tenien un pla tecnològic.