Salut, diners, amor... i log¨ªstica
El sector que fa viable en la vida real una idea de negoci. El que materialitza la voluntat. D¡¯on ve, cap a on va, i per qu¨¨ sense ell res no es mou.
Tres coses hi ha en la vida (econ¨°mica). B¨¦, quatre, m¨¦s aviat.
- Salut. Fer tirar endavant una empresa, especialment en temps de crisis encadenades, exigeix fortalesa f¨ªsica i mental.
-Diners. Els que cal injectar per crear-la i els que cal guanyar per reinvertir.
- Amor. Per l¡¯equip, per la companyia, pel seu prop¨°sit social. Si l¡¯empresa funciona, el pa¨ªs funciona via ocupaci¨®, tributaci¨® i salut productiva.
- Log¨ªstica. El sector transversal per excel¡¤l¨¨ncia, preexistent a tota la resta. El gran facilitador. Aix¨ª ho diu la Reial Acad¨¨mia Espanyola en una refer¨¨ncia que no pot ser m¨¦s gen¨¨rica: ¡°El conjunt de mitjans i m¨¨todes necessaris per portar a terme l¡¯organitzaci¨® d¡¯una empresa o d¡¯un servei, especialment de distribuci¨®¡±.
Una empresa pot existir sense salut, sense amor, fins i tot sense capital propi si troba un inversor conven?ut. Sense els mitjans i els m¨¨todes necessaris, per¨°, impossible. ?s per aix¨° que Ram¨®n V¨¢zquez, president d¡¯ACTE (Associaci¨® de Centres de Log¨ªstica i Transport d¡¯Espanya), recorda que la compet¨¨ncia no t¨¦ lloc entre empreses, sin¨® entre cadenes de subministrament, ¡°tenint en compte que totes s¨®n diferents, i els seus criteris de gesti¨®, tamb¨¦¡±.
En aquest article, diversos experts d¡¯empreses i associacions log¨ªstiques reflexionen sobre la seva condici¨® no nom¨¦s de teixit conjuntiu, sin¨® tamb¨¦ de motor de desenvolupament hum¨¤. ¡°Tot el que ¨¦s necessari i imprescindible en tots els aspectes de la vida fa part d¡¯una cadena de subministrament, i en conseq¨¹¨¨ncia, ¨¦s objecte de transport, log¨ªstica i immolog¨ªstica¡±, afirma V¨¢zquez.
Millor no con¨¨ixer el contrari de la log¨ªstica
Imaginem una postal sense empreses a la vista: la buc¨°lica campanya. Ara b¨¦, que no es vegin no vol dir que no hi siguin. La iniciativa privada ¨¦s determinant en aquella varietat gen¨¨tica de blat, en les cabres bomber que desbrossen el bosc o en els estudis sobre l¡¯aq¨¹¨ªfer.
El mateix ocorre amb la log¨ªstica, discreta i, alhora, omnipresent: aconsegueix que sembli natural tenir a l¡¯abast tot el que es necessita. ¡°Si, com passa en la immensa majoria dels casos, tot va b¨¦ i no falla, la log¨ªstica ¨¦s invisible¡±, afegeix V¨¢zquez.
Per tant, el contrari de la log¨ªstica seria el col¡¤lapse. ¡°Sense la log¨ªstica, senzillament, no ¨¦s possible la vida quotidiana. Ella assegura la coordinaci¨® de tots els moviments necessaris per satisfer totes les necessitats de totes les persones¡±, assenyala Ignasi Sayol, fundador del Cl¨²ster Log¨ªstic de Catalunya.
?s per aix¨° que el sector tendeix naturalment a la diversitat, a l¡¯organitzaci¨® d¡¯aquesta diversitat, i a l¡¯evoluci¨® cap a una log¨ªstica personalitzada mitjan?ant la dada convertida en coneixement. ¡°La intel¡¤lig¨¨ncia artificial (IA) ens permetr¨¤ d¡¯anticipar-nos a la demanda del consumidor de manera massiva i d¡¯enviar productes sense que ni tan sols els hagin demanat¡±, observa Sayol. ¡°Fa realitat el somni dels log¨ªstics, no hi ha proc¨¦s m¨¦s eficient que el que s¡¯esdev¨¦ sense que hagi estat sol¡¤licitat¡±. Aquest model de lliuraments individualitzats ¡°ja treu el cap en punts de recollida flexibles, armaris intel¡¤ligents, estacions de recollida, o en el lliurament aut¨°nom mitjan?ant drons i robots¡±.
La ubicaci¨® d¡¯Espanya ¨¦s un intercanviador log¨ªstic global
La garantia de lliurament ha esdevingut un valor intr¨ªnsec al mateix producte. Per rutilant que sigui l¡¯objecte lliurat, si no arriba dins del termini i en la forma escaient, perd inter¨¨s.
Aquesta exig¨¨ncia ¨¦s tan quotidiana com dif¨ªcil de complir; per exemple, que determinat medicament arribi a penes dues hores despr¨¦s d¡¯haver-lo demanat, o que un aliment garanteixi la cadena de fred durant setmanes, explica Francisco Aranda, president d¡¯UNO, Organitzaci¨® Empresarial de Log¨ªstica i Transport. ¡°Hem deixat de ser una commodity per convertir-nos en valor afegit, en un factor de competitivitat empresarial i en el tercer sector que crea m¨¦s ocupaci¨® d¡¯Espanya¡±.
Creador d¡¯ocupaci¨® i intens en tecnologia. Big data per gestionar la previsi¨® de demanda; IA per millorar el calibratge i la distribuci¨® dels magatzems i les exist¨¨ncies; internet de les coses i tra?abilitat avan?ada per al manteniment preventiu i el monitoratge de les flotes, la gesti¨® de la cadena de fred o el control d¡¯exist¨¨ncies; n¨²vol i 5G per agilitzar la comunicaci¨® entre les baules de la cadena i la resposta als pics de demanda.
Tanta tecnologia que el sistema formatiu no satisf¨¤ la demanda de talent. La log¨ªstica pot generar molta m¨¦s ocupaci¨® de qualitat i contribuir no nom¨¦s a la competitivitat espanyola, sin¨® tamb¨¦ a la relocalitzaci¨® d¡¯ind¨²stries, com a m¨ªnim d¡¯algunes, emigrades a la Xina. ¡°La privilegiada posici¨® geoestrat¨¨gica d¡¯Espanya ens ofereix l¡¯oportunitat de convertir-nos en un hub intercontinental, i aquesta ¨¦s la nostra aspiraci¨® m¨¦s gran per als pr¨°xims 10 anys¡±, afegeix Aranda. ¡°Volem assumir un paper protagonista en l¡¯agenda comercial exterior com a porta log¨ªstica d¡¯entrada a Europa de les mercaderies de Llatinoam¨¨rica. A m¨¦s, podem ser el punt de consolidaci¨® de productes que surten d¡¯?sia cap a la resta del m¨®n¡±.
Nom¨¦s t¨¦ un l¨ªmit: el m¨®n
La log¨ªstica ¨¦s l¡¯altra xarxa de xarxes, i per tant el sector patri s¡¯integra sense soluci¨® de continu?tat en la log¨ªstica europea i globalitzada, com explica l¡¯associaci¨® TRANSPRIME Spanish Shippers¡¯ Council, European Shippers¡¯ Council i Global Shippers¡¯ Alliance, que representa les empreses d¡¯aquestes tres capes superposades en el mapamundi. Segons Jordi Esp¨ªn, secretari general de la delegaci¨® espanyola, ¡°la log¨ªstica del b¨¦ com¨² dep¨¨n del fet que es reconeguin i es posin d¡¯acord els seus dos pols: la ind¨²stria i el regulador¡±. La llei adaptada a una realitat tan complexa, i no al contrari.
Esp¨ªn opina que per entendre la veritable dimensi¨® del sector nom¨¦s cal que projectem la nostra organitzaci¨® individual ?personal, familiar, professional, econ¨°mica i comunit¨¤ria? a l¡¯escala del planeta. Amb un punt d¡¯inflexi¨®: si abans de 2019 el bon funcionament passava desapercebut, a partir de la pand¨¨mia i els seus dram¨¤tics talls de subministrament, la log¨ªstica va ocupar per primera vegada les portades. Per primera vegada, ¡°reflectien la import¨¤ncia social dels processos log¨ªstics industrials¡±, fins i tot al preu de culpar al sector per les fallades de subministrament.
L¡¯executiu destaca la seva capacitat d¡¯adaptaci¨®. Diu que est¨¤ convertint aquelles dificultats en les solucions d¡¯una log¨ªstica futura ¡°descarbonitzada, col¡¤laborativa i molt m¨¦s eficient¡± per enfrontar la confabulaci¨® del canvi clim¨¤tic, les guerres, la fragilitat de les cadenes de transport global o l¡¯augment dels costos energ¨¨tics. Superar-les exigeix una altra mentalitat, ¡°agregar tots els punts de vista que intervenen en el sector i eliminar definitivament les parets d¡¯opacitat¡±. ¡°L¡¯efici¨¨ncia¡±, continua l¡¯expert, ¡°¨¦s la font d¡¯energia m¨¦s verda i neta que existeix, i nom¨¦s es produeix quan tots els processos log¨ªstics estan afinats en una mateixa intenci¨® i direcci¨®¡±.
Coreografies de productes, llocs, temps i costos
En opini¨® de Mar¨ªa Tena, directora de log¨ªstica d¡¯Aecoc (Associaci¨® de Fabricants i Distribu?dors), la definici¨® de log¨ªstica ¨¦s com la log¨ªstica mateixa: molt senzilla d¡¯entendre i molt dif¨ªcil d¡¯optimitzar: ¡°Un producte concret en el lloc prec¨ªs i el temps oport¨² amb el cost m¨¦s baix possible. Per aix¨° ¨¦s un proc¨¦s ple de complexitats¡±.
¡°?s la baula essencial per a molts moments de la nostra vida¡±, i ho explica amb el seg¨¹ent exemple: ¡°La taxa de disponibilitat de productes en els supermercats espanyols durant el confinament va ser del 92%, la m¨¦s alta d¡¯Europa. Podem imaginar si a l¡¯estat d¡¯alarma s¡¯hagu¨¦s afegit una crisi de subministrament d¡¯aliments i productes b¨¤sics?¡±. Segons l¡¯associaci¨®, nom¨¦s el transport genera m¨¦s d¡¯un mili¨® d¡¯ocupacions, i representa el 3,37% del PIB.
L¡¯evoluci¨® sostenible ¨¦s f¨¤cil de projectar en renovaci¨® de flotes o en rutes optimitzades per repartir el m¨¤xim amb el m¨ªnim, per¨° potser ¨¦s menys coneguda la seva contribuci¨® a una distribuci¨® urbana a negocis i consumidors m¨¦s sensata. ¡°Anem cap a ciutats menys congestionades on la log¨ªstica no ser¨¤ compatible nom¨¦s amb la reducci¨® d¡¯emissions, sin¨® tamb¨¦ amb la qualitat de vida dels ve?ns. Ja estem veient mesures com ara la distribuci¨® nocturna, la digitalitzaci¨® de les zones de c¨¤rrega i desc¨¤rrega, les xarxes de taquilles, els carrils d¡¯usos m¨²ltiples o uns hubs urbans molt menys invasius¡±.
L¡¯espai com un actiu i un recurs
Juan Carlos P¨¦rez Pinacho, director general i cofundador de la companyia Estoko, simplifica encara m¨¦s la definici¨®. Senzillament, ¨¦s ¡°el que ocorre perqu¨¨ les coses ocorrin i estiguin disponibles per ser utilitzades per les persones¡±.
Aquesta connexi¨® directa amb la vida d¡¯empreses i ¨¦ssers humans explica que sigui especialment reactiva als canvis. Posa l¡¯exemple de la intralog¨ªstica (els moviments interns de les mercaderies en les empreses), automatitzada amb sistemes de preparaci¨® de comandes i robots i vehicles aut¨°noms d¡¯emmagatzematge, c¨¤rrega i desc¨¤rrega, a m¨¦s de plataformes de gesti¨® capaces d¡¯integrar en un llenguatge com¨² dispositius, dades, processos i magatzems molt diferents. ¡°S¨®n com la pedra de Rosetta entre els ERP [sistemes de planificaci¨® de recursos empresarials] dels clients i dels magatzems log¨ªstics¡±, explica el directiu.
M¨¦s enll¨¤ de les tecnologies concretes, importa el canvi de paradigma ¡°de l¡¯espai disponible com un recurs que cal optimitzar i reaprofitar¡±. Dit d¡¯una altra manera, reviu l¡¯espai per minimitzar la necessitat de nou s¨°l log¨ªstic, amb ubicaci¨® d¡¯exist¨¨ncies en els empla?aments ¨°ptims dins del que anomena ¡°emmagatzematge flexible distribu?t¡±.
¡°Aquest ¨¦s el futur de l¡¯emmagatzematge industrial i del business to business (B2B) que permet acostar les mercaderies als clients i els punts de demanda, estalviar costos de transport, assolir unes despeses operatives variables, reduir els temps de lliurament i, a m¨¦s, descarbonitzar¡±.
F¨°rum de f¨°rums en el cor empresarial de Barcelona
Segons l'Observatori de la Logística (Cimalsa), en 2021 el sector generava al voltant del 10% del PIB espanyol i el 14,4% del català. "Són xifres de vertigen que indican la dimensió de la importància social d'una activitat clau perquè les coses ocorrin. Avui dia és impensable una empresa d'èxit sense una bona logística", assenyala Pere Navarro, delegat especial de l'Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB). Això mateix pot dir-se de tot un país. En la seva versió 4.0, la logística serà determinant per tal que no retrocedeixi llocs "enfront dels reptes macroeconòmics i de sostenibilitat, l'apogeu del comerç electrònic, la digitalització de les cadenes de subministrament i la competència global".
La necessitat de veure's, entendre's i aliar-se en un sector tan atomitzat ?gairebé 200.000 empreses en Espanya? sempre ha estat important. Ara, però, ha esdevingut crucial tenint en compte la necessitat d'evolucionar ràpidament. Aquesta és la missió del Saló Internacional de la Logística (SIL, Fira de Barcelona, del 7 al 9 de juny), "una de les fires més destacades del món i referent en la Mediterrània, el sud d'Europa i Llatinoamèrica", explica Blanca Sorigué, directora general del CZFB, entitat organitzadora del saló.
La trobada reflecteix la necessitat expansiva de la logística i, de fet, enguany es converteix en un fòrum de fòrums. Segons Sorigué, "també acollirà l'ALACAT, el congrés del sector més gran de Llatinoamèrica, el European Conference & European Research Seminar, organitzat per la principal entitat internacional de cadenes de subministrament, el congrés anual de la European Logistics Association (Eurolog) i el MedaLogistics, una de les principals plataformes de treball en xarxa logístic de tota la conca mediterrània".
Puedes seguir a EL PA?S Catalunya en Facebook y Twitter, o apuntarte aqu¨ª para recibir nuestra newsletter semanal