Una (economia) per a totes, totes per a una
I tu m¡¯ho demanes? Nova economia ets tu. ?s la ind¨²stria, la mobilitat, la sostenibilitat, l¡¯h¨¤bitat, la salut, el poder del talent hum¨¤. I la Barcelona New Economy Week (BNEW)
Si els precursors de la m¨¤quina de vapor viatgessin en el temps per con¨¨ixer la quarta revoluci¨® industrial, haurien de prendre un bl¨ªster de pastilles contra el mareig. Pel vertigen de la seva velocitat i l¡¯avan?ament simultani en tots els fronts.
Segons la consultoria McKinsey, nom¨¦s la intel¡¤lig¨¨ncia artificial (IA) ?¨¤nima, juntament amb la digitalitzaci¨® i l¡¯automatitzaci¨®, de la nova economia? tindr¨¤ un impacte 300 vegades superior a aquella primera revoluci¨® i 10 vegades m¨¦s velo?. Com explica Pere Navarro, delegat de l¡¯Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), en aquest doble car¨¤cter transversal i vertigin¨®s resideixen l¡¯in¨¨dit, el repte i l¡¯oportunitat.
Qualsevol fita es transmet a tot aquest ecosistema de sectors, sigui des de la ind¨²stria 4.0, la mobilitat i el transport, la sostenibilitat, la proptech (immobili¨¤ria digitalitzada), la salut, o el m¨¦s transversal: el talent hum¨¤ imprescindible per esgotar unes possibilitats amb pocs l¨ªmits a la vista. ?s per aix¨° que aquests sectors constitueixen els verticals que desplega la BNEW 2023 (del 2 al 5 d¡¯octubre a DFactory Barcelona), impulsada pel CZFB. Les empreses que parlen en aquest reportatge figuren entre els ponents d¡¯aquest f¨°rum global.
Com pensem i actuem
La neoeconomia s¡¯ha d¡¯entendre com un ecosistema de tend¨¨ncies tecnol¨°giques les quals es retroalimenten com mai no ho havien fet abans ¡°per a la transformaci¨® profunda de les persones, les empreses i la societat; fins i tot, de com pensem, actuem i ens relacionem¡±, assenyala Myriam Santos-Mor¨¢n, directora territorial d¡¯Ibercaja d¡¯Arc Mediterrani. No haur¨¤ de passar massa temps perqu¨¨ perdi l¡¯adjectiu nova i es quedi senzillament en el substantiu economia. Tot ho ser¨¤.
Que la (r)evoluci¨® produeixi vertigen ¨¦s comprensible. Seria parcial per¨°, enfocar-se en els costos obviant els beneficis. Aida Rodo, responsable global de Relacions P¨²bliques de la tecnol¨°gica OnRobot, recorda que la societat m¨¦s robotitzada, Corea del Sud, voreja la plena ocupaci¨®. Aix¨° mateix es pot dir d¡¯Alemanya. I el contrari d¡¯entorns de baixa densitat rob¨°tica, com ara Espanya o Gr¨¨cia.
Rodo pensa que l¡¯alian?a d¡¯autom¨¤tic, digital i IA ¨¦s vital per transformar el treball i fer m¨¦s competitives les empreses i, per extensi¨®, els pa?sos. ¡°Creen ocupacions avui no cobertes per manca de m¨¤ d¡¯obra, les quals requeriran habilitats espec¨ªfiques i aportaran molt m¨¦s valor afegit¡±. Aqu¨ª resideix la clau: en la mentalitat capa? de finan?ar-la i fomentar-la com a motor de la fabricaci¨® local. ¡°Un pa¨ªs basat en el sector serveis ¨¦s m¨¦s vulnerable, com vam poder comprovar en 2020¡å.
Futur per a l¡¯automoci¨® nacional
Els sectors en transformaci¨® tendeixen a generar activitat i diversificar, tant cap a dins com cap a fora en l¡¯encreuament amb altres. En opini¨® de Jacobo Anaya, director a Espanya d¡¯energia i sostenibilitat de BBVA ?entitat que posa les seves capacitats financeres i tecnol¨°giques al servei de la sostenibilitat empresarial, incloses fabricaci¨®, distribuci¨® i expansi¨® del vehicle el¨¨ctric?, la transici¨® cap a una economia descarbonitzada ¡°suposaria mobilitzar inversions equivalents a m¨¦s del 7% del PIB espanyol cada any, amb tot el que aix¨° significa en oportunitats de negoci¡±. Per exemple, en la reconversi¨® de la principal ind¨²stria p¨¤tria, l¡¯automoci¨®, responsable del 10% del PIB.
L¡¯efecte tractiu no es redueix a la fabricaci¨® directa. May L¨®pez, directora de Desenvolupament de la Societat d¡¯Empreses per la Mobilitat Sostenible, explica que el model d¡¯ecosistemes dins d¡¯un ecosistema m¨¦s gran s¡¯expandeix de manera natural a altres tecnologies de propulsi¨® com ara l¡¯hidrogen o el biog¨¤s, els semiconductors, les infraestructures de rec¨¤rrega o de dades en la gesti¨® de flotes, la sens¨°rica o el programari especialitzat. Per exemple, el projecte ¡°que implica reindustrialitzar la f¨¤brica barcelonina de Nissan per part d¡¯una empresa local, o el de rec¨¤rrega d¡¯autobusos el¨¨ctrics a Bilbao que aprofita l¡¯excedent d¡¯electricitat del Metro¡±.
La neoeconomia s¡¯ha d¡¯entendre com un ecosistema de tend¨¨ncies tecnol¨°giques les quals es retroalimenten com mai no ho havien fet abansMyriam Santos-Mor¨¢n, directora territorial d¡¯Ibercaja d¡¯Arc Mediterrani
Aquest efecte d¨°mino integra mobilitats ?individual, col¡¤lectiva, urbana, industrial, de serveis, log¨ªstica? ¡°les quals representen el term¨°metre de qualsevol economia perqu¨¨ totes les organitzacions mouen mercaderies i persones¡±, assenyala L¨®pez, i les quals, a partir de fonts d¡¯energia aut¨°ctones m¨¦s barates, poden reduir els costos de producci¨® i avan?ar cap a la independ¨¨ncia energ¨¨tica davant de pot¨¨ncies rivals, si no hostils.
Santos Mor¨¢n dona exemples del suport d¡¯Ibercaja a l¡¯evoluci¨® cap a una economia m¨¦s sostenible, com ara el mesurament de la petjada de carboni finan?ada i l¡¯establiment d¡¯objectius de descarbonitzaci¨® per a sectors intensius en emissions, entre d¡¯altres la generaci¨® d¡¯energia, la producci¨® de ferro i acer, o l¡¯immobiliari residencial, a m¨¦s d¡¯iniciatives pioneres de mobilitat sostenible com ara l¡¯espai Mobilit City ?una plataforma tecnol¨°gica de demostraci¨® i aprenentatge impulsada per la fundaci¨® de l¡¯entitat?, o el desenvolupament d¡¯una estrat¨¨gia de dades ESG (ambientals, socials i de governan?a) que permet ¡°mesurar adequadament els riscos associats a la sostenibilitat i oferir solucions financeres per portar a terme la transici¨®¡±.
Sembla un pis, per¨° ¨¦s un munt de dades
El m¨®n immobiliari, un altre exponent d¡¯ecosistema des de l¡¯arquitectura i l¡¯urbanisme fins a la construcci¨®, la log¨ªstica, l¡¯energia o la ind¨²stria de maquin¨¤ries. Segons Anna Puigdevall, directora general de l¡¯Associaci¨® d¡¯Agents de Catalunya i de l¡¯Associaci¨® Nacional d¡¯Agents Immobiliaris, per¨°, la digitalitzaci¨® fa anar en renou no nom¨¦s aquests sectors, sin¨® els serveis de la mateixa gesti¨®:
Big data i IA per analitzar-ho tot, des de la informaci¨® dom¨°tica ?s¡¯ha fos una bombeta, no funciona un ascensor? fins a valorar immobles mitjan?ant par¨¤metres relatius a la seva ubicaci¨® geogr¨¤fica, toquenitzar desemborsaments amb la seguretat de la cadena de blocs tant de propietaris com d¡¯inversors de petites quantitats, generar un model digital de l¡¯edifici per optimitzar el seu consum energ¨¨tic, o refundar el cara a cara en la compravenda per mitj¨¤ de visites virtuals, fins i tot al metavers, pr¨°ximes a la sensaci¨® presencial.
Avan?a l¡¯ecosistema proptech, i segons Gerard Duelo, president del Consell General dels Col¡¤legis Oficials d¡¯Agents de la Propietat a Espanya, ja suma gaireb¨¦ 600 empreses especialitzades. M¨¦s del 60% treballen juntament amb el sector tradicional amb l¡¯efecte d¡¯inocular-li tota aquesta innovaci¨® tecnol¨°gica i accelerar la seva conversi¨®. ¡°Comptem amb talent, hubs, empreses emergents ?assenyala Duelo?, i podem atreure un altre efecte de la nova economia, el treball deslocalitzat en el m¨®n, amb el reclam del nostre estil de vida, la cultura i el clima. Aix¨° s¨ª, abans cal generar les infraestructures per aconseguir-lo¡±.
Dolor transformat en amor
Canviem d¡¯escenari, no de revoluci¨®. Pensem en l¡¯estrella del b¨¤squet Ricky Rubio i la fredor de l¡¯hospital on va morir la seva mare. En Iv¨¢n Mart¨ªnez, el pare del qual va quedar relegat a una cadira de rodes per un ictus greu. En Francesc Queralt, Mar Alarc¨®n i el seu fill hospitalitzat amb leuc¨¨mia.
Aquests tres dolors personals es van convertir en el projecte I am Ready compartit per la fundaci¨® de Rubio i la companyia Nixi for Children per familiaritzar els nens malalts de c¨¤ncer, mitjan?ant realitat virtual, amb l¡¯equip hum¨¤ i t¨¨cnic que intentar¨¤ guarir-los. Es van convertir en Robopedics, empresa fundada per Mart¨ªnez despr¨¦s de desenvolupar pel seu compte, en el seu garatge, un exoesquelet per al seu pare perqu¨¨ els industrials eren prohibitius. Es van convertir en Terap, un programari per a professionals de la salut mental que fa m¨¦s accessible el suport psicol¨°gic, com el que van trobar a faltar Queralt i Alarc¨®n.
Tamb¨¦ han compartit el suport del Barcelona Health Hub, el qual ¡°impulsa la digitalitzaci¨® en salut i enlla?a tots els agents del seu ecosistema, des de corporacions i hospitals fins a universitats, inversors i start-ups¡±, explica el seu director general, Luis Badrinas. Aquesta transformaci¨® digital far¨¤ que amaini la tempesta perfecta d¡¯escassetat de professionals, pressupostos finits, envelliment demogr¨¤fic i demanda d¡¯un tracte m¨¦s personalitzat: ¡°?s un potent motor d¡¯activitat i ocupaci¨® en desenvolupament tecnol¨°gic, gesti¨® de les tecnologies de la informaci¨®, ciberseguretat, medicina de precisi¨®, gen¨¨tica, gen¨°mica o bioinform¨¤tica, entre molts d¡¯altres¡±, afirma Badrinas. En aquest sentit, un estudi del Hub i la Cambra de Comer? de Barcelona xifra en 452 milions d¡¯euros l¡¯estalvi anual que permetr¨¤ la teleconsulta, i en 6.700 les vides que ajudar¨¤ a salvar cada any la IA sanit¨¤ria nom¨¦s a Catalunya.
La salut es pot imprimir
Molts pacients podran agrair la seva curaci¨® a la impressi¨® 3D, un altre encreuament de sectors entre la salut i la ind¨²stria 4.0 d¡¯empreses com ara Stratasys. Com? Aplica algoritmes d¡¯aprenentatge autom¨¤tic a l¡¯an¨¤lisi de dades cl¨ªniques per diagnosticar i precisar patologies fins a representar-les en una imatge n¨ªtida en 3D. Unes impressores impensables fa una d¨¨cada materialitzen aquesta imatge en una r¨¨plica exacta, fins i tot en la seva textura, de l¡¯¨°rgan afectat per tal que el cirurgi¨¤ assagi sense risc la intervenci¨® real. Un avantatge clau, encara m¨¦s quan s¡¯enfronta a la petita anatomia d¡¯un nen. Pr¨°xima frontera, la bioimpressi¨® industrial d¡¯¨°rgans amb biomaterials, en part ja s¡¯assoleix amb col¡¤lagen en implants mamaris per a casos de c¨¤ncer.
A m¨¦s de l¡¯inavaluable benefici en vida, ¡°nom¨¦s l¡¯estalvi de costos en assegurar tractaments m¨¦s efectius justifica aquestes t¨¨cniques que permeten cirurgies m¨¦s r¨¤pides i precises, i menys invasives¡±, assenyala Neus Llagostera, directora de m¨¤rqueting i comunicaci¨® d¡¯Excelencia-Tech, el distribu?dor de Stratasys per al mercat espanyol.
Tamb¨¦ es justifica per a la salut de la nova economia perqu¨¨, com explica Llagostera, la cadena de valor creua sectors des del desenvolupament d¡¯impressores i programari especialitzat fins al disseny i el modelatge dels objectes, la producci¨® i la utilitzaci¨® cl¨ªnica, ¡°en la qual intervenen professionals m¨¨dics, enginyers biom¨¨dics, dissenyadors i fabricants de dispositius, aix¨ª com la ind¨²stria auxiliar, entre altres actors del sistema¡±.
El talent ¨¦s la base?
Hem parlat dels ecosistemes econòmics, però falta el més important, l'ecosistema humà. Totes les fonts assenyalen l'enorme oportunitat, però també la dificultat per aprofitar-la. La seva magnitud és tal que necessita la bona disposició i la millor coordinació de totes les persones i totes les institucions vinculades, d'una política previsora i no subjecta al curt termini electoralista, del sistema financer, dels col·legis professionals, i de l'engranatge entre la indústria i el sistema formatiu que proporcioni el talent necessari.
I hem descrit els verticals de la BNEW 2023, però ens en falta un: el talent, decisiu perquè la tecnologia ni s'idea ni s'aplica amb tot el seu potencial si manca el qui. Què pot fer una ciutat per estimular-lo? Possiblement, el que fa Barcelona Activa, l'agència de desenvolupament local de l'Ajuntament, i el seu desplegament de coneixement i infraestructures ?incubadores, parc tecnològic, punts de formació i equipament de tecnologies de la informació...? per generar el talent més divers possible, perquè la nova economia necessita més que res el disponible.
Com explica Sara Díaz Roig, directora de Talento Digital, la seva formació s'especialitza en dones, joves i sèniors, el 22% de la població nascuda a altres països, habilitats digitals, indústries creatives, alimentació, ciutats intel·ligents, economia blava, esports, i per descomptat, tecnologies... qualsevol sector emergent per posar la ciutat de cara a la revolució que és aquí i que ve.
Ha ajudat 29.000 empreses, més del 75% han superat els quatre anys de trajectòria. Disposa de capacitat per atendre cada any 12.000 empreses i incubar-ne 200. Ha acompanyat mitjançant la formació més de 650.000 persones. Dels seus 61,2 milions d'euros pressupostats en el 2022, va destinar el 66% a fomentar l'ocupació i la innovació socioeconòmica.