Hola, vinc del futur (de les startups)
Vivim a l¡¯era de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial? De la neuroci¨¨ncia contra l¡¯ictus? De la mobilitat a¨¨ria avan?ada? De l¡¯electr¨°lisi i l¡¯hidrogen verd? Dels vehicles automatitzats? Del talent tecnol¨°gic? Vivim l¡¯era de les empreses emergents capaces de crear tot aix¨°
Peter Drucker, pare de la gesti¨® empresarial moderna, va ser un dels primers pensadors que va veure venir, ja a mitjans dels anys seixanta, la societat del coneixement i les tecnologies de la informaci¨®. Aquesta capacitat vision¨¤ria s¡¯explica pel seu talent, per¨° tamb¨¦ per la seva experi¨¨ncia: era teoria, un acad¨¨mic, i alhora pr¨¤ctica com a consultor a grans empreses. D¨¨cades abans que la paraula ¡°innovaci¨®¡± esdevingu¨¦s comuna, deia que aquesta era la principal eina de l¡¯emprenedor per transformar el canvi en oportunitat.
A Drucker segurament li haurien interessat les sis empreses emergents premiades, d¡¯entre m¨¦s de 170 candidates, a la recent Barcelona New Economy Week (BNEW, organitzada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona), perqu¨¨ confirmen moltes de les seves conclusions. Per exemple, que ¡°les millors idees sorgeixen de la cooperaci¨®¡±, avui dia en versi¨® publicoprivada i amb transfer¨¨ncia de coneixement des de centres de recerca. Totes sis demostren que si una bona idea t¨¦ qui l¡¯aterri, no l¡¯afecten tant els temps dolents: la m¨¦s veterana es va fundar el 2019, i la resta en plena pand¨¨mica o durant l¡¯enorme incertesa econ¨°mica posterior. Aix¨° no obstant, totes s¡¯han consolidat i algunes dupliquen el seu creixement anual. En certa manera, transcendeixen Drucker: no diuen que ¡°la millor manera de predir el futur ¨¦s crear-lo¡±; directament, ho fan.
Time is Brain. El senyal el¨¨ctric que combat l¡¯ictus
Alicia Mart¨ªnez, Antoni D¨¢valos i Jaume Coll tenen molt en com¨²: la professi¨®/vocaci¨® de neur¨°legs. Tamb¨¦ que s¨®n emprenedors: directora executiva, director cient¨ªfic i assessor cient¨ªfic, respectivament, i cofundadors d¡¯una startup. I, sobretot, que treballen a contrarellotge. Des de la seva professi¨® comproven de primera m¨¤ ¡°les conseq¨¹¨¨ncies devastadores d¡¯un ictus [la principal causa de discapacitat i la segona de mort al m¨®n] per la persona que el pateix i per als seus familiars, i fins a quin punt cada minut compta per salvar el cervell durant un d¡¯aquests episodis¡±, explica la doctora Mart¨ªnez.
Aquesta experi¨¨ncia directa els posa davant d¡¯un dilema. Poden investigar les causes ¨ªntimes de l¡¯ictus i afegir aquest coneixement a l¡¯arsenal cient¨ªfic per tal que un tercer, per exemple, un fabricant de dispositius, desenvolupi millors equips, o propiciar-lo ells mateixos des d¡¯una empresa. Van optar per aquesta segona alternativa a partir d¡¯un descobriment propi: el biomarcador N20, un senyal el¨¨ctric que revela l¡¯estat del cervell en temps real i, d¡¯aquesta manera, permet de millorar tant el diagn¨°stic com el tractament.
Time is Brain no sembla un nom dolent per a la startup dedicada a desenvolupar aquest dispositiu d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia artificial pioner ¡ªamb aspecte de barret de nedador¡ª que monitora l¡¯activitat cerebral de manera cont¨ªnua durant tot el trajecte del pacient des del primer s¨ªmptoma fins a la seva sortida de l¡¯hospital. En la seva curta traject¨°ria, la companyia ha participat en els assajos cl¨ªnics Promise20 i Promise Global; ha rebut, entre d¡¯altres, el premi EIT Health Catapult 2023, ara el de millor empresa emergent del sector salut a la BNEW 2024, i preveu comercialitzar el dispositiu BraiN20? el 2025.
Mart¨ªnez, formada a centres m¨¨dics i de recerca capdavanters com ara Mont Sina¨ª a Nova York, l¡¯Institut Humanitas de Mil¨¤ i els hospitals barcelonins de Bellvitge i Germans Trias i Pujol, destaca que el desplegament de BraiN20? permetria de prendre ¡°decisions m¨¦s r¨¤pides i encertades per millorar dr¨¤sticament les possibilitats de recuperaci¨®¡±, amb un acc¨¦s m¨¦s equitatiu dels pacients a una atenci¨® de qualitat, independentment d¡¯on s¡¯hagi produ?t l¡¯ictus.
Aquest aven? demostra que, en salut, els avantatges econ¨°mics i de gesti¨® equivalen als avantatges humanitaris: reduir les seq¨¹eles de l¡¯ictus significa estalviar costos i enfortir els recursos dels sistemes sanitaris, a m¨¦s d¡¯alleugerir la pressi¨® econ¨°mica i an¨ªmica de les fam¨ªlies. Un altre valor afegit pot traduir-se en teixit industrial ¡°mitjan?ant noves oportunitats laborals en R+D, fabricaci¨®, distribuci¨® i suport t¨¨cnic de les noves tecnologies m¨¨diques¡±, sigui BraiN20? directament o qualsevol altre aven? al qual obri les portes.
JoltTech. La revoluci¨® dels el¨¨ctrodes a l¡¯energia neta
Leon Rizzi podria il¡¤lustrar la definici¨® d¡¯esperit inquiet. O el valor de l¡¯experi¨¨ncia internacional quan conflueix en una startup capa? de reiniciar el sector de l¡¯hidrogen verd.
Rizzi va ser advocat comercial a Londres i Moscou, va fundar tres empreses tecnol¨°giques consecutives i es va jurar no emprendre de nou per no patir tant estr¨¨s. Especialista en creixement comercial d¡¯empreses tecnol¨°giques ¡ªi diverses: del sector geoespacial, la mobilitat o el disseny arquitect¨°nic¡ª als Estats Units, la Uni¨® Europea i Israel. Establert actualment a Catalunya, entra per primera vegada a la ind¨²stria electroqu¨ªmica al capdavant de JoltTech, empresa derivada de l¡¯Institut Catal¨¤ d¡¯Investigaci¨® Qu¨ªmica, ¡°una de les organitzacions m¨¦s valorades internacionalment en cat¨¤lisi [acceleraci¨® de les reaccions qu¨ªmiques], electr¨°lisi [separaci¨® d¡¯elements d¡¯un compost mitjan?ant l¡¯electricitat] i generaci¨® d¡¯energia¡±, explica el directiu.
¡°El XXI ser¨¤ el segle de l¡¯electr¨°lisi¡±
Entre altres innovacions, Jolt ha desenvolupat ¡°la primera l¨ªnia industrial de recobriment d¡¯el¨¨ctrodes completament automatitzada i cont¨ªnua del m¨®n¡±, la qual promet una caiguda dr¨¤stica dels costos de producci¨® i l¡¯enlairament de la productivitat. Ho ha assolit en dos anys, malgrat que ¡°un aven? com aquest exigeix no menys de set o vuit a una companyia deeptech [de tecnologies disruptives per solucionar problemes especialment complexos]¡±.
Estem parlant d¡¯una t¨¨cnica exponencial perqu¨¨ projecta els seus beneficis a tot l¡¯ecosistema. ¡°Els el¨¨ctrodes s¨®n el nucli de l¡¯electr¨°lisi i l¡¯electr¨°lisi ¨¦s el nucli en la producci¨® de m¨²ltiples productes qu¨ªmics que fem servir quotidianament¡±. I, actualment, d¡¯una cosa tan estrat¨¨gica com ara generar hidrogen (H2) verd i capturar CO2 per produir combustibles ecol¨°gics o bateries de flux redox, clau per a l¡¯emmagatzematge d¡¯energia renovable. ¡°A la ind¨²stria qu¨ªmica, els el¨¨ctrodes equivalen als semiconductors a l¡¯electr¨°nica, s¨®n el primer component cr¨ªtic de la cadena de valor¡±.
¡°El XXI ser¨¤ el segle de l¡¯electr¨°lisi¡± perqu¨¨ la majoria dels productes petroqu¨ªmics passaran a produir-se per aquest proc¨¦s, juntament amb l¡¯enorme demanda que projecta el H2 verd. En conseq¨¹¨¨ncia, ¡°comptar amb aquest primer component a la seva cadena de valor pot posar Espanya en la mateixa posici¨® que els pa?sos productors de microxips¡±, assenyala Rizzi. ¡°All¨¤ on es construeixi una planta d¡¯el¨¨ctrodes, r¨¤pidament generar¨¤ al seu voltant tota una infraestructura d¡¯electr¨°lisi i producci¨® d¡¯electrolitzadors [el dispositiu generador del H2], que, al seu torn, necessitar¨¤ centenars de components, infraestructures energ¨¨tiques o equips d¡¯emmagatzematge i distribuci¨® d¡¯hidrogen¡±.
Grasshopper Air Mobility. Superdrons, aquestes enormes furgonetes voladores
Jakob Saalfrank va tenir el valor de crear una startup especialista en drons sense ser expert en ind¨²stria 4.0 ¡ªper pura passi¨® vision¨¤ria¡ª, i el sentit com¨² de cofundar-la amb dos enginyers aeroespacials. En tractar-se de Mobilitat A¨¨ria Avan?ada (MAA), tamb¨¦ es necessita resist¨¨ncia a llarg termini i, per tant, convicci¨® en el seu potencial. Perqu¨¨ dissenya avui els superdrons del dem¨¤ passat i mant¨¦ la inversi¨® mentre es generen les infraestructures, les aliances amb empreses d¡¯aplicacions i la regulaci¨®, encara embrion¨¤ria, que els permetr¨¤ d¡¯operar.
Els superdrons no se semblen als dispositius comercials habituals. M¨¦s aviat s¨®n la nau d¡¯abastament. Drons amb esteroides. La maqueta del prototip que han presentat recentment a la BNEW, el e350 Flying Cargo Van, ¨¦s aix¨°, ¡°una furgoneta voladora completament el¨¨ctrica i aut¨°noma¡±, capa? de carregar autom¨¤ticament 350 quilos de mercaderia i transportar-la al llarg de 200 quil¨°metres per l¡¯aire, per completar l¡¯¨²ltim tram del lliurament mitjan?ant la conducci¨® terrestre. Una versi¨® m¨¦s petita, per moure fins a set quilos, podria estar enllestida a finals del 2025, mentre la gran s¡¯estrenaria a finals d¡¯aquesta d¨¨cada si tot va b¨¦.
On? En entorns controlats de pol¨ªgons i f¨¤briques perqu¨¨ estan dissenyats per a la log¨ªstica industrial, tot i que aquesta primera experi¨¨ncia els faria ¨²tils per a altres classes de transport. Per exemple, en ¨¤rees rurals que estan perdent poblaci¨® i serveis, i que a Espanya s¨®n la majoria. Grasshopper no nom¨¦s desenvolupa les naus; tamb¨¦ les tecnologies que coordinen aquesta coreografia a¨¨ria i terrestre, ¨¦s a dir, la plataforma de control aut¨°nom des del primer fins a l¡¯¨²ltim quil¨°metre i l¡¯estaci¨® de c¨¤rrega i rec¨¤rrega de bateries. Anticipa el futur mix energ¨¨tic: s¨®n el¨¨ctrics, per¨° tamb¨¦ compatibles amb la generaci¨® per hidrogen.
En opini¨® del conseller delegat, la capacitat tractiva de la MMA, on competeixen unes 900 desenvolupadores de prototips en el m¨®n, estimular¨¤ el teixit d¡¯aplicacions i infraestructures, ajudar¨¤ a descongestionar les aglomeracions urbanes i pot agilitzar, en un grau o un altre, tota l¡¯economia a trav¨¦s del sector transversal per excel¡¤l¨¨ncia: la log¨ªstica. ¡°Les col¡¤laboracions fomenten ecosistemes vibrants en els quals les companyies prosperen, innoven i creen riquesa. L¡¯aviaci¨® disposa d¡¯un dels potencials disruptius m¨¦s grans en la nova economia i veiem que Barcelona i Catalunya l¡¯estan reconeixent¡±.
Vaive Logistics. El robot que et porta a casa una pizza sense CO2
T¨¦ aspecte robust per¨° amable, de vehicle d¡¯exploraci¨® lunar. Est¨¤ dissenyat per fluir en aquest planeta urb¨¤ embullat i ple d¡¯obstacles en el lliurament d¡¯¨²ltima milla ¡ªla fase log¨ªstica m¨¦s cara, fins al 40% del cost¡ª. Nivell d¡¯autonomia 4 en una escala de 5, ¨¦s a dir, viatja sense intervenci¨® humana mitjan?ant la combinaci¨® d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia artificial i sens¨°rica, per¨° es pot teleoperar si topa amb unes obre o un accident. C¨¤rrega ¨²til de fins a 100 quilos per fer diversos lliuraments en cada ruta i bateries que duren sis hores. Amb mapatge 3D propi no ha de pagar per aquest oner¨®s servei extern. Optimitza l¡¯¨²s del radar Lidar i, en ser modular, s¡¯adapta a diferents tasques. Tot aix¨° per reduir el cost del servei ¡ªel model de subscripci¨® tamb¨¦ alleuja¡ª i optar a flotes m¨¦s ¨¤mplies.
Parlem del vehicle-robot ONA i la seva capacitat de ¡°reduir un 20% els costos operatius i un 40% els ambientals respecte al lliurament tradicional, a m¨¦s de contribuir a unes ciutats amb menys congesti¨®, menys contaminaci¨® i menys accidents, m¨¦s verds i habitables¡±, explica el conseller delegat, Cl¨¦ment Lemardel¨¦.
¡°Crearem llocs de treball altament qualificats i els repartidors podran convertir-se en supervisors de flotes de robots aut¨°noms i contribuir a la transformaci¨® digital del sector¡±Cl¨¦ment Lemardel¨¦, conseller delegat de Vaive Log¨ªstics
Per¨° el m¨¦s important ¨¦s el proc¨¦s d¡¯R+D+I, responsable d¡¯aquests avantatges operatius, ¨¦s a dir, el model de col¡¤laboraci¨® publicoprivada de finan?ament i coneixement necessari per afrontar grans projectes multitecnol¨°gics com aquest. Vaive Logistics ¨¦s una empresa derivada de la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya coordinada amb el centre de recerca en mobilitat urbana CARNET, que a m¨¦s s¡¯integra en el projecte europeu LogiSmile ¡ªun ecosistema d¡¯universitats, laboratoris, empreses industrials, ciutats, operadors log¨ªstics i institucions com ara la Direcci¨® General de Tr¨¤nsit o l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona¡ª, la qual cosa li ha perm¨¨s de desenvolupar tres prototips i realitzar assajos a Esplugues de Llobregat, Debrecen (Hongria) i Braunschweig (Alemanya).
¡°En projectes amb un nivell tecnol¨°gic tan alt, aquest model col¡¤laboratiu d¡¯innovaci¨® ¨¦s imprescindible. A m¨¦s, requereix una visi¨® global des de la dimensi¨® social fins a l¡¯econ¨°mica per garantir la utilitat de la tecnologia davant de les necessitats actuals i anticipar-se als reptes futurs de la mobilitat¡±, explica el conseller delegat. I, de nou, el motor d¡¯un sector emergent: ¡°Crearem llocs de treball altament qualificats i els repartidors podran convertir-se en supervisors de flotes de robots aut¨°noms i contribuir a la transformaci¨® digital del sector¡±.
Omnios Cognitive Solutions. La decisi¨® intel¡¤ligent de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial
?s el tipus de perfil que fa seva en l¡¯aspecte personal, m¨¦s enll¨¤ del professional, una empresa emergent. El que en gesti¨® es coneix com a skin in the game. Albert Iruela va estudiar Enginyeria en Organitzaci¨® de les TIC, just acabar la universitat es va formar en programes d¡¯emprenedoria com ara Imagine Silicon Valley, va treballar com a consultor tecnol¨°gic, per¨° diu que ha apr¨¨s tant, si no m¨¦s, amb la filosofia del fet: learn by doing. No obstant tot aix¨°, ell resumeix el seu curr¨ªculum en una paraula: Omnios, la companyia de la qual ¨¦s cofundador i director general. ¡°Els clients, els socis, els resultats i l¡¯equip que hem aconseguit formar¡±.
Mentre el m¨®n descobria la intel¡¤lig¨¨ncia artificial amb la irrupci¨® de ChatGPT en 2022, tres anys abans es va fundar Omnios per desenvolupar l¡¯aprenentatge profund i el processament del llenguatge natural. Objectiu: gestionar de manera automatitzada els grans volums de dades no estructurades dins i fora d¡¯una empresa en qualsevol format ¡ªtext, v¨ªdeo, ¨¤udio, xarxes socials... ¡ª per transformar-los en el coneixement que ajuda a prendre decisions rellevants, explica Iruela. ?s com un proc¨¦s d¡¯autoconeixement que connecta el pl¨¤nol digital, on es concentra gran part de la informaci¨®, amb el pl¨¤nol f¨ªsic de la fabricaci¨®, la comercialitzaci¨®, la gesti¨® del client... Per escollir la direcci¨® adequada a cada cru?lla.
¡°Les plataformes permeten d¡¯anticipar aquestes decisions per optimitzar processos i personalitzar l¡¯estrat¨¨gia mitjan?ant l¡¯an¨¤lisi cont¨ªnua de les seves dades internes i la informaci¨® sectorial de refer¨¨ncia, la qual cosa fa possible [a grans organitzacions, com ara Angelini Pharma, el bufet Cuatrecasas o la Generalitat de Catalunya, entre d¡¯altres] reduir costos, augmentar l¡¯efici¨¨ncia operativa, aprofitar noves oportunitats de mercat o revaluar escenaris econ¨°mics per difondre productes o engegar nous models de negoci¡±, reflexiona Iruela. Un exemple de barrera superada ¨¦s la idiom¨¤tica: la IA tradueix textos i veu o subtitula en directe a m¨¦s d¡¯omplir formularis amb ordres de veu, la qual cosa facilita la internacionalitzaci¨®.
¡°La intel¡¤lig¨¨ncia artificial no ¨¦s nom¨¦s una eina, sin¨® tamb¨¦ un motor de canvi que millora la competitivitat i l¡¯efici¨¨ncia en tots els aspectes d¡¯una organitzaci¨®¡±. Despr¨¦s de la irrupci¨® de ChatGPT, la percepci¨® de les empreses ha experimentat un salt evolutiu. Omnios ¡°ha passat d¡¯oferir solucions per a necessitats que el mercat desconeixia a associar-se amb clients conven?uts que necessiten incorporar la IA i una guia per prioritzar i accelerar aquesta implementaci¨®¡±.
BIPO. A la recerca de recurs vital: talent
Una aparent paradoxa: quan m¨¦s s¡¯accelera l¡¯automatitzaci¨®, quan l¡¯aprenentatge autom¨¤tic independitza les m¨¤quines, el factor determinant continua sent l¡¯hum¨¤, les persones amb els perfils t¨¨cnics precisos per adaptar la tecnologia a les necessitats d¡¯una empresa en una societat. Com m¨¦s demanda de professionals, m¨¦s dificultat del sistema educatiu per elevar la quantitat i l¡¯especialitzaci¨® de l¡¯oferta. Ho adverteixen els experts en recursos humans (RH): ¨¦s possible que la bretxa minvi en algunes professions, per¨° el d¨¨ficit general ser¨¤ end¨¨mic. Conseq¨¹¨¨ncia: la compet¨¨ncia ferotge per un talent estrat¨¨gic.
Aix¨° explica el car¨¤cter tamb¨¦ estrat¨¨gic d¡¯una plataforma com ara BIPO, que digitalitza totalment la gesti¨® d¡¯aquests RH i ajuda a trobar talent a una borsa global de candidats. Es tracta d¡¯un model h¨ªbrid; una base tecnol¨°gica de gesti¨® en el n¨²vol ¡°juntament amb una xarxa d¡¯experts locals per donar suport a les empreses en qualsevol part del m¨®n¡±, declara Laurent-Pierre Sans, una autoritat en serveis d¡¯externalitzaci¨® de RH i director general de la companyia per a Europa. ¡°Aquest enfocament permet a organitzacions de qualsevol grand¨¤ria gestionar el seu talent global de manera m¨¦s eficient i expandir-se internacionalment a m¨¦s velocitat, entrar en nous mercats sense necessitat de navegar per les complexitats legals de cada pa¨ªs¡±.
La plataforma funciona com un facilitador de serveis, des de l¡¯an¨¤lisi de legislacions laborals actualitzades als processos de contractaci¨® o la gesti¨® administrativa, per exemple, de n¨°mines i organigrames o l¡¯avaluaci¨® de l¡¯equip en funci¨® dels valors i objectius corporatius. ?s com un departament complet de RH concentrat en la interf¨ªcie d¡¯una app.
Comptar amb professionals en altres mercats genera ocupaci¨® a dos nivells: a la ciutat o la regi¨® on radica l¡¯empresa, i a la ciutat o la regi¨® on s¡¯implanta o comercia. ¡°Les empreses creen llocs de treball locals, la qual cosa, al seu torn, obre oportunitats de negoci per a subcontractistes i prove?dors. D¡¯aquesta manera contribueix al desenvolupament econ¨°mic d¡¯Espanya i d¡¯altres pa?sos on operem¡±, conclou Laurent-Pierre Sans.