Semblan?a del rector Peset, un home bo

Aquest retrat de Joan Peset Aleixandre, rector de la Universitat entre 1932 i 1934, forma part de la galeria de retrats dels rectors de la Universitat iniciada el 1845, amb la Llei d¡¯Instrucci¨® P¨²blica de Pedro Jos¨¦ Pidal.

El retrat de Peset va estar pintat per Francisco Ferrando, poc despr¨¦s de deixar el rectorat.

Peset vist la musseta de seda negra rectoral que cobreix pit i esquena i es corda per davant, i ¨¦s signe de la dignitat acad¨¨mica dels doctors i llicenciats (com d¡¯alguns eclesi¨¤stics), al temps que ens recorda les arrels eclesi¨¤stiques medievals de les institucions un...

Aquest retrat de Joan Peset Aleixandre, rector de la Universitat entre 1932 i 1934, forma part de la galeria de retrats dels rectors de la Universitat iniciada el 1845, amb la Llei d¡¯Instrucci¨® P¨²blica de Pedro Jos¨¦ Pidal.

El retrat de Peset va estar pintat per Francisco Ferrando, poc despr¨¦s de deixar el rectorat.

Peset vist la musseta de seda negra rectoral que cobreix pit i esquena i es corda per davant, i ¨¦s signe de la dignitat acad¨¨mica dels doctors i llicenciats (com d¡¯alguns eclesi¨¤stics), al temps que ens recorda les arrels eclesi¨¤stiques medievals de les institucions universit¨¤ries. Tamb¨¦ porta la medalla de la Universitat, i a m¨¦s, sobre la musseta, vist banda i placa de l¡¯Ordre Civil de la Benefic¨¨ncia, amb distintiu morat i negre, que premia els serveis vinculats a la Salut P¨²blica i que li fou atorgada pel govern el 1918 per la seua actuaci¨® en l¡¯epid¨¨mia contra el tifus en Xest i Torrent, i tamb¨¦ l¡¯emblema de Cavaller de l¡¯Ordre Civil d¡¯Alfons XII, com a recompensa per la investigaci¨® i aplicaci¨® de coneixements cient¨ªfics. No es mostra per¨°, al quadre la virreta doctoral, que en aquest cas seria la daurada, que ¨¦s la que li corresponia per ser doctor en Medicina, Ci¨¨ncies (secci¨® Qu¨ªmica) i Dret, el que mostra la profunditat de la seua formaci¨®.

El retrat de Peset, que fa Francisco Ferrando, trau la psicologia i car¨¤cter del personatge: mostra a una persona bondadosa, li trau la mirada intel¡¤ligent, i manifesta la decisi¨® de la seua personalitat.

El quadre t¨¦ uns tra?os o marques m¨¦s o menys horitzontals que es deuen a que, durant la Dictadura de Franco, es va retirar de la Sala de Juntes on estava i es va guardar enrotllat a un magatzem. Quan la democr¨¤cia es va recuperar, es va restaurar i es va tornar a col¡¤locar en lloc preeminent, per¨° es va optar per deixar les marques, gest amb el que no sols no s¡¯ha volgut esborrar el passat, sin¨®, precisament, recuperar-lo i mostrar-lo amb els seus clars i obscurs.

Joan Peset va n¨¤ixer a Godella el 1886. Va tenir una vida dedicada a la c¨¤tedra, el laboratori, el seminari, l¡¯experimentaci¨® i el mestratge. La seua obra cient¨ªfica, desenvolupada a Sevilla i Val¨¨ncia, abasta la medicina legal i la toxicologia, la bacteriologia i la medicina preventiva. Per¨°, a m¨¦s, es va comprometre amb la regeneraci¨® de la Universitat el que el va portar a ser deg¨¤ de la facultat de Medicina (1930-31), vice-rector (1931-32) i rector (1932-34).

Va reorganitzar a finals del 1935 el partit de Manuel Aza?a en la prov¨ªncia de Val¨¨ncia i va ser elegit diputat per Izquierda Republicana, encap?alant la candidatura del Front Popular de febrer del 1936.

En guerra la seua activitat es va centrar a desenvolupar les tasques que li encomanava el govern (abastiment de productes sanitaris), atendre hospitals i complir en els deures parlamentaris. En l¡¯¨²ltim dia de la guerra, acompanyat per un dels fills i Ricardo Mu?oz Suay, es va dirigir a Alacant. Quan va arribar ja havia salpat l¡¯Stambruck. S¡¯esperaven tres vaixells m¨¦s que ja no pogueren entrar al port. All¨ª fou detingut el 30 de mar? del 39 i traslladat al Camp dels Ametllers (amb el que el va denominar Max Aub), al d¡¯Albatera, a Portacoeli i finalment, a la Pes¨® Model de Val¨¨ncia, on va arribar en gener del 40. En la pres¨® atenia l¡¯Infermeria i cuidava malalts de tot el recinte penitenciari, fins que el sentenciaren a mort, moment en qu¨¨ va ser confinat a la galeria dels sentenciats, un cementeri d¡¯homes vius.

Denunciat per metges, el tribunal militar el va judicar per auxili a la rebel¡¤li¨®, per¨° en aquell judici aberrant no es tractava de jutjar a una persona, sin¨®, essencialment, de sentenciar i condemnar a mort el que representava: un intel¡¤lectual prestigi¨®s que s¡¯havia posar al costat de la igualtat i la reforma republicana. Les forces vives de la dreta franquista local no li van perdonar aquest comprom¨ªs i volien venjan?a.

En efecte, el judici va tenir dos sent¨¨ncies. En la primera (el 4 de mar? del 40) se¡¯l condemnava a mort, per¨° atenent els testimonis del proc¨¦s que indicaven la seua tasca humanit¨¤ria i de defensa de persones, el mateix tribunal proposava l¡¯indult de la pena capital i la substituci¨® per la pena immediata inferior, 30 anys i un dia. Dos dies despr¨¦s, la Delegaci¨® Provincial de Sanitat, novament, aport¨¤ una nova ¡°prova¡±: un discurs sobre psicologia social que va donar el 1937. Aquesta vegada no es salvaria: el consell de guerra, reunit el 25 de mar? del 1940, el va condemnar...

¡°a la pena de MUERTE¡­ [i afegia] Procede de abstenerse de solicitar la conmutaci¨®n de la pena impuesta en m¨¦ritos a lo expuesto en el ¨²ltimo de los considerandos¡± (la confer¨¨ncia).

El nou projecte de llei de Mem¨°ria Hist¨°rica i Democr¨¤tica que est¨¤ en fase de comissi¨® en les Congr¨¦s dels Diputats, i que posa el seu centre d¡¯atenci¨® en les v¨ªctimes de la repressi¨®, declara il¡¤leg¨ªtims els tribunals d¡¯excepci¨® franquistes i la nul¡¤litat de les sent¨¨ncies (disposici¨® transit¨°ria primera que esmena la llei de 2007).

Instrument del dest¨ª, va ser jutjat, condemnat a mort en un proc¨¦s militar arbitrari on la decisi¨® ja estava presa des d¡¯abans, i executat a Paterna el 1941, quan tenia 54 anys. Un poc abans de l¡¯execuci¨® va escriure una carta a la dona, Ana Llorca, i els fills on deia que ¡°Alg¨²n d¨ªa mi Patria os devolver¨¢ mi nombre como el de un ciudadano que jam¨¢s hizo m¨¢s que servirla cumpliendo sus deberes legales¡±.

L¡¯execuci¨® de Peset que commemorem hui, huitanta anys despr¨¦s, continua essent una efem¨¨ride, ¨¦s a dir, una data que evoquem perqu¨¨ pol¨ªticament, c¨ªvicament, democr¨¤ticament conv¨¦ recordar-la, almenys per tres raons: perqu¨¨ Peset va ser un home bo, perqu¨¨ va ser un universitari i home de ci¨¨ncia reeixit, i perqu¨¨ va ser un home comprom¨¨s.

Sobre que va ser un home bo, recordarem el testimoni d¡¯ Aquilina Jord¨¢n, portera de l¡¯edifici on vivia Peset, que va compar¨¨ixer volunt¨¤riament al jutjat militar on se¡¯l processava. S¡¯havia de ser molt valenta per a compar¨¨ixer volunt¨¤riament per a defensar a ¡°un roig¡±. Va dir, segons llegim en el sumari...

¡°Que en la misma casa todos los inquilinos eran de derechas a excepci¨®n de D. Juan que era el ¨²nico izquierdista, y la que habla vio que por tres o cuatro veces el mismo D. Juan Peset Aleixandre hizo salir de la casa a individuos que en grupos ven¨ªan en busca de los inquilinos de derecha... Que tambi¨¦n D. Juan le ten¨ªa advertido repetidamente por aquella ¨¦poca que si ve¨ªa salir humo de alguna Iglesia le avisase inmediatamente, bien al Laboratorio o a Izquierda Republicana¡±.

De fet, Peset va tenir una actuaci¨® remarcable en la contenci¨® de la viol¨¨ncia pol¨ªtica com acreditaren algunes persones que en el proc¨¦s testificaren a favor, com les 28, tamb¨¦ valentes, que demanaren l¡¯indult, on hi havia un general, un comandant i persones de diversos oficis (metges, mestres, notaris, empleats del comer?, capellans, monges, catedr¨¤tics i estudiants).

Sobre que va ser un universitari reeixit com a docent i investigador, recordarem que, com a docent, feia present als estudiants presentar rudimentaris experiments que estimulaven les capacitats investigadores. Un alumne de Peset, Llombart Rodr¨ªguez, deia:

¡°Asist¨ªamos a sus clases con encanto; se apreciaba en ¨¦l una objetividad realista buscando la eficacia; una dicci¨®n muy clara y una base experimental; no olvidaba la ense?anza pr¨¢ctica, y sus alumnos realiz¨¢bamos autopsias judiciales, cooperando con los m¨¦dicos forenses¡±.

Com a investigador bastar¨¤ dir que l¡¯historiador de la ci¨¨ncia, La¨ªn Entralgo, que tamb¨¦ fou alumne seu, va escriure que Peset va donar nivell europeu a la medicina legal espanyola.

El tercer aspecte ¨¦s que va ser un ciutad¨¤ comprom¨¨s, un universitari que, com molts de la seua generaci¨®, es va posar en pol¨ªtica i va optar per una orientaci¨® d¡¯esquerra per a esmenar la desigualtat i modernitzar el pa¨ªs. En els pocs escrits pol¨ªtics que t¨¦ (sols t¨¦ un follet titulat ?Siempre con la Rep¨²blica! 1938) deia que: ¡°para el pueblo espa?ol la libertad y el progreso¡­ representan los valores m¨¢s elevados de la vida¡± i s¨®n ¡°condiciones indeclinables¡± de l¡¯honor i la justicia social. Era la seua una polititzaci¨® que no anulava les veus alternatives i es feia des dels criteris de la ponderaci¨® i l¡¯enteniment.

En el discurs que va pronunciar a la Universitat el 1937, ¡°Las individualidades y la situaci¨®n de las conductas actuales¡±, que va servir per a que els franquistes pogueren condenar-lo a la pena de mort, tractava de psicologia social: versava sobre els canvis que ocasiona en las persones les situacions pol¨ªtiques tenses i els comportaments humans condicionats por la guerra: aix¨ª, per exemple, comentava que la deformaci¨® de la percepci¨® de la realitat s¡¯exagera, per la por, o que la c¨°lera augmenta els defectes de l¡¯enemic¡­ Per¨° proposava estrat¨¨gies per a calmar els ¨¤nims i auxiliar-se de la ra¨®, aprofundir en la democr¨¤cia y ¡°aprender a vivir juntos¡±.

?s evident que la funci¨® de les universitats ¨¦s l¡¯educci¨® i la investigaci¨®. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que el gran patrimoni de les universitats ¨¦s la cr¨ªtica i el comprom¨ªs amb el progr¨¦s moral de les societats, la llibertat i la just¨ªcia. De fet, una les les causes de la perman¨¨ncia a Europa m¨¦s de 800 anys i aquesta mateixa universitat m¨¦s de 520, es deu a aquest esperit de disconformitat, cr¨ªtica i vigil¨¤ncia. Les universitats, o millor dit molts universitaris, per molt dif¨ªcil que haja sigut, no han rebutjat mai ni la polititzaci¨®.

Aix¨ª ho van fer en aquesta mateixa Universitat durant el Sexenni Democr¨¤tic 1868-74 obrint les portes al debat entre les propostes de la Internacional i el liberalisme reformista, aix¨ª ho van ser professors i estudiants durant la Dictadura de Primo de Rivera, bregant per la democr¨¤cia, aix¨ª ho van fer estudiants i professors, novament, en els anys 60 i 70, aix¨ª es va fer tamb¨¦ despr¨¦s de l¡¯actual democr¨¤ticia defensant la dignitat del poble valenci¨¤. Aix¨ª ho va fer Joan Peset Aleixandre.